<\/p>\n
Magn\u00edfic Sr. Rector de la Universitat Miguel Hernandez<\/p>\n
Apreciada Madrina<\/p>\n
Excmes. autoritats<\/p>\n
Benvolguts Professors i membres de la Universitat<\/p>\n
Senyores i senyors<\/p>\n
\u00c9s amb gran satisfacci\u00f3 que em complau acceptar el t\u00edtol de Doctor Honoris Causa que tant generosament m\u2019atorga la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez. \u00c9s un gran honor el que vost\u00e8s em fan i m\u2019agradaria que entenguessin les meves paraules no nom\u00e9s com l\u2019expressi\u00f3 formal que protocol\u00b7l\u00e0riament em correspon fer, sin\u00f3 com el testimoni genu\u00ed, sincer i profund del sentiment que en aquests moments inspira el meu pensament.<\/p>\n
Hi ha diversos elements que fan que aquesta distinci\u00f3 sigui especialment preuada i valuosa per a mi.<\/p>\n
En primer lloc, haig de dir que s\u00f3c una persona enormement afortunada pel fet d\u2019haver-me pogut dedicar professionalment a all\u00f2 que, des de petit, m\u00e9s m\u2019apassiona: la m\u00fasica, el cant i la l\u00edrica. Vaig n\u00e9ixer en el s\u00ed d\u2019una fam\u00edlia que sempre em va donar suport i vaig tenir uns mestres extraordinaris. Sobre aquests dos pilars fonamentals, la fam\u00edlia i l\u2019aprenentatge, he tingut la fortuna de poder desenvolupar-me com a artista i com a persona. Arribar a molts racons del m\u00f3n que d\u2019altra manera hagu\u00e9s estat impossible de con\u00e8ixer per al fill d\u2019una fam\u00edlia modesta del barri de Sants de Barcelona, compartir actuacions amb grans artistes, companys cantants i m\u00fasics aix\u00ed com insignes directors d\u2019orquestra, i actuar en els grans teatres l\u00edrics i sales de concert fent all\u00f2 que m\u00e9s m\u2019omple ha estat un enorme privilegi al qual jo he intentat correspondre amb treball, dedicaci\u00f3 i amb tot el rigor que he estat capa\u00e7 d\u2019aportar.<\/p>\n
Per\u00f2 \u00e9s que, si aix\u00f2 no fos ja molt per a una persona, al mateix temps tamb\u00e9 he tingut la sort de rebre l\u2019apreci i la consideraci\u00f3 del p\u00fablic. Els cantants l\u00edrics i altres artistes i professionals del m\u00f3n de la m\u00fasica i les arts esc\u00e8niques, tenim un privilegi afegit: el reconeixement i el calor del p\u00fablic \u00e9s sortosament immediat, la immensa majoria de les vegades. Si les coses no surten b\u00e9, la reacci\u00f3 negativa tamb\u00e9 sol ser r\u00e0pida ( i si on est\u00e0s cantant \u00e9s a segons quins teatres provincials italians, la reacci\u00f3 es rapid\u00edssima i molt sorollosa). Per\u00f2 si, com d\u00e8iem abans, hom treballa amb rigor i dedicaci\u00f3, la majoria d\u2019actuacions acaben en una bona comuni\u00f3 p\u00fablic-artista.<\/p>\n
El m\u00f3n universitari, per contra, requereix d\u2019una gran const\u00e0ncia i els premis i reconeixements formals acostumen a diferir-se en el temps. Calen moltes hores de preparaci\u00f3 i un esfor\u00e7 d\u2019actualitzaci\u00f3 permanent a fi de portar a terme una doc\u00e8ncia de qualitat. Com a deixeble que he estat de mestres vocacionals i dedicats, crec que molt sovint, una de les millors recompenses que pot rebre un docent \u00e9s la progressi\u00f3 dels seus deixebles i el fet d\u2019haver influ\u00eft de forma decisiva en d\u2019altres en el dif\u00edcil viatge a Itaca que a tots ens pertoca de fer. No son reconeixements materials ni honor\u00edfics, per\u00f2 estic segur que per als mestres, amb maj\u00fascules, aquest son fets que els omplen de joia. Per\u00f2, com d\u00e8iem, que cal veure passar el temps per a veure aquests efectes<\/p>\n
Si pensem en el mon de la recerca, tamb\u00e9 \u00e9s cert que cal molt de temps i una const\u00e0ncia i perseveran\u00e7a a prova de des\u00e0nim a fi de construir una hip\u00f2tesi cient\u00edfica plausible i contrastable, verificar-ne l\u2019adequaci\u00f3 a la realitat i extreure\u2019n les conclusions que fan que la ci\u00e8ncia i el coneixement avancin a passets curts per\u00f2 constants. Moltes vegades, el reconeixement a tant d\u2019esfor\u00e7 triga en arribar i ho sol fer en forma de publicacions prestigioses, progressi\u00f3 professional, disposici\u00f3 de m\u00e9s mitjans o valoraci\u00f3 per part de la comunitat cient\u00edfica de refer\u00e8ncia en la disciplina que cada un practica.<\/p>\n
Com els deia, doncs, els artistes, i especialment els m\u00fasics, podem saber molt r\u00e0pidament si el p\u00fablic destinatari del nostre esfor\u00e7 ha quedat satisfet. Per\u00f2 \u00e9s que avui, Vost\u00e8s tenen amb mi la defer\u00e8ncia d\u2019anar un pas m\u00e9s enll\u00e0 i han considerat oport\u00fa recon\u00e8ixer no ja una actuaci\u00f3 sin\u00f3 una traject\u00f2ria. Permetin-me que els digui que aquest fet m\u2019omple de joia.<\/p>\n
El mon de la l\u00edrica i el cant requereix prendre moltes decisions. Encertar en la selecci\u00f3 del repertori \u00e9s una d\u2019elles. Per\u00f2 n\u2019hi ha d\u2019altres: saber escollir els projectes que a cada moment m\u00e9s s\u2019adeq\u00fcen a les possibilitats i grau de creixement personal i art\u00edstic, rodejar-se de les persones adients tant en l\u2019aspecte art\u00edstic com en els purament organitzatius i log\u00edstics, decantar-se o saber guardar l\u2019equilibri en situacions compromeses que sobrevenen, aprendre a tractar a les sopranos, etc..<\/p>\n
A m\u00e9s, per poder seguir una traject\u00f2ria consistent al llarg dels anys fan falta altres coses. En primer lloc, salut. Si b\u00e9 ella em va abandonar temporalment, vaig poder reintegrar-me a una vida de plena normalitat. Tamb\u00e9 cal entusiasme i una enteresa especial. Un ha de sortir a cantar i donar al p\u00fablic all\u00f2 que aquest espera independentment dels problemes i situacions personals que a tots ens afecten i de l\u2019estat d\u2019\u00e0nim puntual. La sort \u00e9s una altre companya imprescindible, tot i que soc dels que creuen que quan et ve, m\u00e9s val que et trobi treballant i que no apareix sola, sin\u00f3 que cal cercar-la. Per altre banda, \u00e9s imprescindible l\u2019afany de descoberta, de provar coses noves, trobar nous escenaris, noves composicions, nous reptes.<\/p>\n
B\u00e9, podr\u00edem seguir amb m\u00e9s elements per\u00f2 em deturo aqu\u00ed per subratllar el que Vost\u00e8s ja saben i \u00e9s que en un projecte vital i professional hi conflueixen les aportacions personals i all\u00f2 que la naturalesa, la vida, i el pr\u00f2xim ens regalen o ens neguen. Com els deia abans, la naturalesa, la vida i moltes persones han estat generoses amb mi. I avui Vost\u00e8s em reconeixen la meva modesta aportaci\u00f3, l\u2019esfor\u00e7 continuat de molts anys. Aix\u00f2 no \u00e9s com l\u2019aplaudiment al final d\u2019una pe\u00e7a arrebatadora, sempre benvingut, sin\u00f3 el fruit d\u2019una an\u00e0lisi ponderada i de la reflexi\u00f3. Si aquesta an\u00e0lisi i reflexi\u00f3 prov\u00e9 d\u2019un entorn acad\u00e8mic, que t\u00e9 per guia l\u2019amor per la ci\u00e8ncia i el coneixement, no puc deixar de sentir-se enormement honrat.<\/p>\n
En moments com aquest, m\u2019agrada recordar un passatge del Hamlet de Shakespeare. Quan els c\u00f2mics arriben a la cort, Hamlet ordena Poloni, Gran Camarlenc del rei Caudi, que la companyia d\u2019actors sigui ben acomodada a palau. Poloni li respon: No patiu Senyor, els tractarem d\u2019acord a llurs m\u00e8rits.<\/p>\n
La resposta de Hamlet a aquest comentari es magistral doncs replica a Poloni fent-li notar que el que ha de fer no \u00e9s tractar-los com suposadament es mereixen, sin\u00f3 com a prova i testimoni de l\u2019honor i de la dignitat del hoste. Aix\u00f2 \u00e9s exactament el que Vost\u00e8s fan avui acollint-me en el s\u00ed de la Universitat Miguel Hernandez. Vost\u00e8s recullen el consell de Hamlet a Poloni i jo en soc el beneficiat.<\/p>\n
Hi ha un segon motiu que fa que la seva generositat sigui especialment emotiva per a mi.<\/p>\n
Com tal vegada Vost\u00e8s coneguin, fa ara quinze anys vaig superar una greu malaltia. Malgrat el que moltes vegades s\u2019afirma en sentit contrari, veure perillar la pr\u00f2pia vida no fa que hom canvi\u00ef massa. S\u00ed \u00e9s cert que, retornats a la normalitat, apreciem m\u00e9s els petits moments i tot all\u00f2 d\u2019extraordinari que el dia a dia amaga en la seva quotidianitat i repetici\u00f3: l\u2019amor dels m\u00e9s propers, l\u2019amistat, la natura m\u00e9s immediata i, evidentment, la salut, el trobar-se b\u00e9. Tanmateix, seguim sent els mateixos i, moltes vegades, portats pel nostre temperament de sempre tornem a caure en errors ja comesos abans.<\/p>\n
Tot i aix\u00f2, patir i superar una enfermetat seriosa constitueix una font d\u2019experi\u00e8ncies que marquen l\u2019esperit. En el meu cas, aquells dif\u00edcils mesos em van servir en primer lloc per reafirmar el car\u00e0cter extraordinari de la meva fam\u00edlia i valorar amb encara m\u00e9s intensitat l\u2019afecte i la proximitat dels companys de professi\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2 varen succeir altres coses. De forma totalment sorprenent, la divulgaci\u00f3 p\u00fablica del meu estat de salut va fer que un gran nombre de persones desconegudes per a mi volguessin fer-me arribar a l\u2019hospital tota mena d\u2019expressions de solidaritat i afecte. Aquests testimonis, junt al suport de la meva fam\u00edlia, van significar una ter\u00e0pia addicional a la que els metges m\u2019estaven administrant. Aquestes injeccions de moral representaren un ajut important\u00edssim i estic ben segur que sense elles, la meva estada en el centre sanitari hagu\u00e9s estat molt m\u00e9s dura del que ja va ser, i la meva recuperaci\u00f3, menys reeixida.<\/p>\n
Alguns d\u2019aquests missatgers afectuosos feien refer\u00e8ncia al que la m\u00fasica els havia aportat, endolcint moments dif\u00edcils o fent gaudir l\u2019esperit de la bellesa de l\u2019art. Si alguna cosa podia haver aportat jo a aquestes persones a trav\u00e9s d\u2019alguna interpretaci\u00f3 o actuaci\u00f3, puc ben assegurar-los que el deute de gratitud es va invertir del tot. Si un enregistrament, una \u00e0ria o una can\u00e7\u00f3 havia arribat moment\u00e0niament a l\u2019\u00e0nima d\u2019aquests desconeguts amics, els seus missatges em van ajudar a poder gaudir de molts moments posteriors, de fet, de poder seguir gaudint de la vida i viure moments com el d\u2019avui amb la seva afectuosa companya.<\/p>\n
Es ve generar un altre deute que explico tot seguit. Els artistes vivim de l\u2019estudi, de la preparaci\u00f3 i de les facultats que ens hagi pogut donar la naturalesa. Amb aquestes eines ens esforcem per tal de comunicar, transmetre i provocar emocions a partir de les obres creades pels compositors. Ells, amb el seu talent, saben sintetitzar en el text i la partitura els pensaments i les sensacions m\u00e9s \u00edntimes de l\u2019\u00e0nima. Per tant, r\u00e9s m\u00e9s lluny de nosaltres artistes i int\u00e8rprets que la ci\u00e8ncia, tot i que cal dir que la m\u00fasica no deixa de ser un conjunt de fen\u00f2mens f\u00edsics mesurables, regits per lleis matem\u00e0tiques.<\/p>\n
Per\u00f2 b\u00e9, el que tracto de expressar \u00e9s que la malaltia em va donar la oportunitat de con\u00e8ixer a fons el valor de la ci\u00e8ncia i, molt especialment, de la recerca, un mon absolutament desconegut per a mi fins a aquell moment. Tota persona una mica ben informada coneix els grans homes de ci\u00e8ncia que ha proporcionat la historia. La creativitat en aquest terreny, t\u00e9 un punt de similitud amb la m\u00fasica, doncs, tant aquesta com el coneixement m\u00e8dic, al menys en les nostres societats occidentals, circulen pr\u00e0cticament amb plena llibertat.<\/p>\n
Ara b\u00e9, m\u00e9s enll\u00e0 del respecte i admiraci\u00f3 gen\u00e8rica que inspiren els cient\u00edfics, l\u2019haver pogut superar una situaci\u00f3 vital compromesa gr\u00e0cies a l\u2019ac\u00famul dels aven\u00e7os cient\u00edfics, van fer que a m\u00e9s d\u2019admiraci\u00f3 naix\u00e9s en mi un altre deute de gratitud. Si, a m\u00e9s, com va ser el meu cas, la curaci\u00f3 ve impulsada per l\u2019aplicaci\u00f3 pr\u00e0cticament pionera d\u2019un nou medicament de, en aquell moment, molt recent experimentaci\u00f3, aquesta sensaci\u00f3 de gratitud \u00e9s encara m\u00e9s exigent pel que fa a la necessitat de retornar part del que s\u2019ha rebut.<\/p>\n
Aquests dos deutes de gratitud em va portar a crear la Fundaci\u00f3 ben\u00e8fica que avui du el meu nom i que t\u00e9 per objectiu lluitar contra la leuc\u00e8mia. El nostre objectiu \u00e9s que la leuc\u00e8mia arribi a ser curable sempre, cosa que encara no s\u2019aconsegueix en el cas de molts pacients que perdem. Per tal d\u2019ajudar a assolir aquest objectiu, la Fundaci\u00f3 destina molts recursos a donar suport a la recerca. Entenem que aquesta \u00e9s la \u00fanica manera de que algun dia, la leuc\u00e8mia sigui, com desitgem, curable en tots els casos.<\/p>\n
A m\u00e9s, per tal d\u2019ajudar a les persones que pateixen la malaltia ara, la Fundaci\u00f3 ha fet un gran esfor\u00e7 per sensibilitzar la societat demanant la solidaritat de tots per tal d\u2019augmentar el nombre de donant s de medul\u00b7la \u00f2ssia i creant el registre de donants. Gr\u00e0cies a la solidaritat de prop de 50.000 persones del nostre pa\u00eds i d\u2019altres 8 milions d\u2019arreu del mon, molts pacients que precisen d\u2019un trasplantament i no disposen de donant familiar compatible, tenen una esperan\u00e7a de curaci\u00f3. El Registre creat i gestionat per la Fundaci\u00f3 porta ja trobats m\u00e9s de 1.100 donants per a pacients que precisaven d\u2019aquesta possibilitat com a \u00fanica alternativa de curaci\u00f3.<\/p>\n
Aquesta tasca \u00e9s possible tamb\u00e9 gr\u00e0cies a la col\u00b7laboraci\u00f3 i bons consells dels patrons cient\u00edfics de la Fundaci\u00f3, d\u2019un gran nombre de persones que ens recolzen econ\u00f2micament i de les activitats ben\u00e8fiques que de forma continuada porto a terme a fi de captar recursos per tal de seguir endavant amb aquesta lluita.<\/p>\n
Avui Vost\u00e8s tamb\u00e9 tenen la gentilesa de recon\u00e8ixer aquesta tasca, en la que m\u2019acompanya la meva fam\u00edlia, un prestigi\u00f3s grup de cient\u00edfics i un bon nombre d\u2019amics, d\u2019empresaris i professionals que s\u2019han sentit cridats a ajudar-me en el prop\u00f2sit de pagar els deutes de gratitud que els comentava fa uns moments.<\/p>\n
A m\u00e9s d\u2019aquest segon motiu d\u2019especial significat per a mi, en hi ha dos m\u00e9s.<\/p>\n
La seva universitat porta el nom d\u2019una persona irrepetible, d\u2019un artista que des de uns or\u00edgens arrelats a la terra, a la natura i al m\u00e9s b\u00e0sic de la vida, va sentir la crida de l\u2019art. Miguel Hernandez va sumar a les seves dots d\u2019observaci\u00f3 i al seu talent, una voluntat d\u2019aprenentatge irrefrenable, i va saber acostar-se a persones que, primer en el seu entorn m\u00e9s immediat i despr\u00e8s en les seves estades a Madrid, van saber obrir-li el mon de la gran literatura. Un mon en el que ell ja s\u2019havia iniciat per iniciativa pr\u00f2pia i al que passaria formar-ne part.<\/p>\n
Seguint la seva evoluci\u00f3 vital, la seva obra s\u2019inicia parlant de la natura, per passar despr\u00e8s a l\u2019amor, en la seva plenitud i en el seu dolor per la p\u00e8rdua del ser estimat, en aquest cas un fill. Les circumst\u00e0ncies dram\u00e0tiques de la guerra civil les viu prenent partit guiat per la seva consci\u00e8ncia social la qual tamb\u00e9, com no podia ser d\u2019altre forma, pren forma art\u00edstica en les seves obres.<\/p>\n
Rebre el t\u00edtol de Doctor Honoris Causa per una Universitat que porta el nom d\u2019un artista com Miguel Hernandez, per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, d\u2019un home com Miguel Hernandez \u00e9s un honor i una responsabilitat a la que espero saber servir amb la dignitat que mereix la seva mem\u00f2ria.<\/p>\n
Per \u00faltim, permetin-me exposar el quart motiu pel qual avui \u00e9s un dia molt especial per a mi.<\/p>\n
La dedicaci\u00f3 professional al m\u00f3n de la m\u00fasica i el desig de voler donar sempre el millor de mi mateix han trobat el reconeixement del p\u00fablic i l\u2019amable resposta de institucions musicals, acad\u00e8miques i socials. Aquests reconeixements han sorgit en llocs on la professi\u00f3 m\u2019ha perm\u00e8s entrar en contacte amb la societat, primer en els cercles art\u00edstics i, gr\u00e0cies a aquesta proximitat, en els \u00e0mbits socials i c\u00edvics.<\/p>\n
Per\u00f2 tot i que sembli un t\u00f2pic, haig de dir que els reconeixements que arriben de casa tenen un valor especial. La ciutat d\u2019Altea i el Pa\u00eds Valenci\u00e0 s\u00f3n per a mi una segona casa i la seva ciutadania ha mostrat una gran solidaritat envers els pacients de leuc\u00e8mia. Al port d\u2019Altea, l\u2019octubre de 2000 vaig tenir el plaer de participar en la varada del veler “Hazte Donante”, iniciativa de Kiko Rodr\u00edguez que va rec\u00f3rrer diversos ports espanyols per informar sobre la donaci\u00f3 d\u2019\u00f2rgans i medul\u00b7la \u00f2ssia. A les comarques alacantines vaig inaugurar el passat setembre de 2002 la pla\u00e7a de Sant Joan que duu el seu nom; al Teatre Principal d\u2019Alacant l\u2019arquitecte V\u00edctor Menargues ha organitzat diversos concerts en benefici de la nostra lluita contra la leuc\u00e8mia; a les ciutats d\u2019Elda i Petrer s\u2019ha constitu\u00eft un Grup Solidari d\u2019Amics de la Fundaci\u00f3; Mon\u00f2ver organitza la Setmana de la Salut en qu\u00e8 convida la Fundaci\u00f3 a informar sobre la donaci\u00f3 de medul\u00b7la, i Alacant ostenta un dels \u00edndexs m\u00e9s elevats de donaci\u00f3 de medul\u00b7la \u00f2ssia de l\u2019Estat.<\/p>\n
Avui, puc agrair l\u2019honor que se’m confereix emprant la meva llengua materna, rodejat de tots Vost\u00e8s amb qui compartim uns or\u00edgens, una hist\u00f2ria comuna i, respectant naturalment totes les difer\u00e8ncies de pensament, una forma semblant d\u2019entendre la vida, de gaudir del que ella ens dona i de construir les relacions entre les persones i els grups humans, ja sigui a nivell social, pol\u00edtic, ling\u00fc\u00edstic o cultural. Aquesta \u00e9s una satisfacci\u00f3 que poques vegades he tingut doncs em permet expressar-me sense necessitat de trobar mots equivalents en altres lleng\u00fces que, mai, de cap manera, poden transmetre el que fins aquest punt he intentat dir:<\/p>\n
De tot cor, moltes, moltes gr\u00e0cies !!!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
\nMagn\u00edfic Sr. Rector de la Universitat Miguel Hernandez
\nApreciada Madrina
\nExcmes. autoritats
\nBenvolguts Professors i membres de la Universitat
\nSenyores i senyors
\n\u00c9s amb gran satisfacci\u00f3 que em complau acceptar el t\u00edtol de Doctor Honoris Causa que tant generosament m\u2019atorga la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez. \u00c9s un gran honor el que vost\u00e8s em fan i m\u2019agradaria que entenguessin les meves paraules […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/128"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=128"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/128\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=128"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=128"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}