![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/Noticia-Galeria-300x225.jpg\")
<\/a>l\u2019escor\u00e7a cerebral, decideix quins est\u00edmuls de l\u2019entorn s\u00f3n m\u00e9s rellevants. Quan alguna cosa es mou, brilla o apareix de sobte en el camp visual, aquesta estructura \u00e9s la primera a respondre i dirigir la mirada cap a aquest punt.<\/p>\nL\u2019estudi combina diverses t\u00e8cniques experimentals d\u2019avantguarda, com l\u2019optogen\u00e8tica dirigida, l\u2019electrofisiologia i la modelitzaci\u00f3 computacional, per a investigar com s\u2019organitzen i comuniquen les neurones dins del col\u00b7licle superior. En utilitzar llum per a activar fibres retinals concretes en el col\u00b7licle i registrar les respostes en seccions de cervell de ratol\u00ed, l\u2019equip va observar que el col\u00b7licle superior pot suprimir l\u2019est\u00edmul central quan s\u2019activa la zona circumdant. Aquest \u00e9s un patr\u00f3 caracter\u00edstic de les interaccions centre-perif\u00e8ria i un mecanisme recolzat pel mapatge transin\u00e0ptic espec\u00edfic de tipus cel\u00b7lular i la modelitzaci\u00f3 a gran escala.<\/p>\n
\u201cHem vist que el col\u00b7licle superior no sols transmet informaci\u00f3 visual, sin\u00f3 que la processa i la filtra activament, i redueix la resposta a est\u00edmuls uniformes i potencia els contrastos\u201d, assenyala Kuisong Song, coprimer autor de l\u2019article, que afig: \u201cAix\u00f2 demostra que la capacitat de seleccionar o prioritzar informaci\u00f3 visual est\u00e0 integrada en els circuits subcorticals m\u00e9s antics del cervell\u201d. Els resultats suggereixen que la funci\u00f3 de destacar el que \u201csobre\u00efx\u201d en una escena (all\u00f2 que capta la nostra atenci\u00f3) no dep\u00e9n exclusivament de les \u00e0rees corticals superiors, sin\u00f3 que est\u00e0 profundament arrelada en mecanismes comuns a tots els vertebrats.<\/p>\n
Aquests resultats desafien la idea cl\u00e0ssica que les operacions visuals complexes s\u00f3n exclusives de l\u2019escor\u00e7a. En canvi, apunten a una organitzaci\u00f3 jer\u00e0rquica del cervell molt m\u00e9s distribu\u00efda, en qu\u00e8 les estructures m\u00e9s antigues no sols transmeten informaci\u00f3, sin\u00f3 que realitzen c\u00e0lculs essencials per a la superviv\u00e8ncia: localitzar un depredador, seguir una presa o evitar un obstacle.
\n\u201cComprendre com aquestes estructures ancestrals contribueixen a l\u2019atenci\u00f3 visual ens ajuda tamb\u00e9 a entendre qu\u00e8 ocorre quan aquests mecanismes fallen\u201d, subratlla Kardamakis. \u201cTrastorns com el d\u00e8ficit d\u2019atenci\u00f3, la hipersensibilitat sensorial o algunes formes de lesi\u00f3 cerebral traum\u00e0tica podrien tindre l\u2019origen, almenys en part, en un desequilibri entre la comunicaci\u00f3 cortical i aquests circuits fonamentals\u201d.<\/p>\n
El seu equip est\u00e0 ampliant ara aquestes troballes a models in vivo<\/em> per a investigar com el col\u00b7licle superior modula l\u2019atenci\u00f3 visual i regula les distraccions durant comportaments orientats a un objectiu. Comprendre com els distractors visuals es transformen en respostes conductuals \u00e9s fonamental per a revelar els mecanismes fisiopatol\u00f2gics subjacents, especialment en una era cada vegada m\u00e9s dominada per la tecnologia visual.<\/p>\nAquest estudi \u00e9s fruit d\u2019una \u00e0mplia col\u00b7laboraci\u00f3 internacional que inclou l\u2019Institut Karolinska, el KTH Royal Institute of Technology (tots dos a Su\u00e8cia), l\u2019Institut Tecnol\u00f2gic de Massachusetts (MIT, els EUA). A m\u00e9s, tamb\u00e9 hi ha participat la investigadora de l\u2019IN CSIC-UMH Teresa Femen\u00eda, que ha contribu\u00eft de forma destacada al desenvolupament experimental de l\u2019estudi.
\nEn l\u00ednia amb aquest treball, Andreas Kardamakis i Giovanni Usseglio han publicat recentment un cap\u00edtol en el nou volum de la s\u00e8rie Evolution of Nervous Systems d\u2019Elsevier (editat per J.H. Kass), en el qual amplien la perspectiva comparada i evolutiva d\u2019aquests circuits visuals subcorticals. En aquest text, els autors revisen com estructures hom\u00f2logues al col\u00b7licle superior, presents en peixos, amfibis, r\u00e8ptils, aus i mam\u00edfers, comparteixen un mateix principi funcional: la integraci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 sensorial i motora per a orientar l\u2019atenci\u00f3 i la mirada.<\/p>\n
El cap\u00edtol destaca que aquesta arquitectura cerebral, conservada al llarg de m\u00e9s de 500 milions d\u2019anys d\u2019evoluci\u00f3, constitueix una base comuna sobre la qual l\u2019escor\u00e7a va desenvolupar m\u00e9s tard funcions cognitives superiors. \u201cL\u2019evoluci\u00f3 no va reempla\u00e7ar aquests sistemes antics, sin\u00f3 que els va aprofitar; continuem utilitzant el mateix maquinari b\u00e0sic per a decidir cap a on mirar i qu\u00e8 ignorar\u201d, apunta Kardamakis.<\/p>\n
Aquest treball ha sigut possible gr\u00e0cies al finan\u00e7ament de l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 \u2013 Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats, el Programa Severo Ochoa per a Centres d\u2019Excel\u00b7l\u00e8ncia, la Generalitat Valenciana, a trav\u00e9s del programa CIDEGENT, el Swedish Research Council, la Swedish Brain Foundation i la Fundaci\u00f3 Olle Engkvist.<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El cervell no necessita la seua sofisticada escor\u00e7a per a interpretar el m\u00f3n visual. Un nou estudi de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies, centre mixt de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) i el Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques, demostra que una estructura molt m\u00e9s antiga, el col\u00b7licle superior, alberga el circuit necessari per a realitzar els c\u00e0lculs […]<\/p>\n","protected":false},"author":32202,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190316"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32202"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=190316"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190316\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=190316"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=190316"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=190316"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/05-11-25-coliculo-superiorCORREO-NOTICIAS-UMH.jpg\")
<\/a>Aquest treball, publicat en la revista PLOS Biology<\/a>, exposa que aquests circuits ancestrals, presents en el cervell de tots els vertebrats, poden generar per si mateixos interaccions denominades centre-perif\u00e8ria, un principi essencial de la visi\u00f3 que permet al cervell detectar contrastos, vores i objectes que sobre\u00efxen del seu entorn.