![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/06-11-25-implante-ceguera-CORREO.jpg\")
<\/a>\u201cEl que fa un sistema de visi\u00f3 artificial cortical \u00e9s intentar emular el proc\u00e9s natural de la visi\u00f3. Per a aix\u00f2 utilitza una xicoteta cambra externa integrada en unes ulleres m\u00e9s o menys convencionals que substitueixen la retina. La informaci\u00f3 es processa electr\u00f2nicament i es converteix en patrons d\u2019estimulaci\u00f3 el\u00e8ctrica que s\u00f3n enviats a la part del cervell que s\u2019encarrega de processar la informaci\u00f3 visual, aix\u00f2 \u00e9s, l\u2019escor\u00e7a occipital\u201d, explica el catedr\u00e0tic de la UMH i l\u00edder de l\u2019estudi, Eduardo Fern\u00e1ndez Jover. \u201cPer\u00f2 la visi\u00f3 no \u00e9s un proc\u00e9s passiu, sin\u00f3 un intercanvi constant de senyals i informaci\u00f3 entre l\u2019ull i el cervell\u201d, afig l\u2019expert, \u201cde manera que els sistemes artificials han de suplir tamb\u00e9 aquesta funci\u00f3 i intentar replicar el funcionament del sistema visual\u201d. En qualsevol cas, no es tracta de \u201ctornar a veure\u201d, sin\u00f3 de recuperar una \u201cvisi\u00f3 funcional\u201d per a tasques simples com a orientaci\u00f3, mobilitat, llegir car\u00e0cters o n\u00fameros grans, etc.<\/p>\nEls investigadors expliquen que fins ara totes les neuropr\u00f2tesis visuals s\u00f3n de \u2018lla\u00e7 obert\u2019 i no tenen en compte les respostes neuronals a l\u2019estimulaci\u00f3 el\u00e8ctrica. No obstant aix\u00f2, quan un dispositiu realitza una estimulaci\u00f3, el cervell s\u2019adapta, apr\u00e9n i respon: \u201cLes neurones que estem estimulant es poden tornar m\u00e9s sensibles o fatigar-se. O tal vegada, el senyal que enviem hui no \u00e9s el mateix que el cervell espera o necessita dem\u00e0, perqu\u00e8 ell mateix ha canviat\u201d, comenta Fern\u00e1ndez Jover, qui pertanye tamb\u00e9 a l\u2019\u00e0rea de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina del CIBER (CIBER-BBN).<\/p>\n
\u201cAquest estudi demostra que podem establir un di\u00e0leg bidireccional amb el cervell. Alhora que generem els est\u00edmuls el\u00e8ctrics que generen les percepcions visuals, podem registrar l\u2019activitat cerebral i ajustar els patrons d\u2019estimulaci\u00f3 en funci\u00f3 de la resposta de les neurones que envolten als el\u00e8ctrodes, igual que succeiria en condicions normals\u201d, apunta el professor de la UMH, qui subratlla que \u201caquest bucle tancat aprofita la capacitat que t\u00e9 el cervell per a adaptar-se i permet transformar el mon\u00f2leg tradicional en un di\u00e0leg bidireccional entre la tecnologia i el cervell que podria ajudar-nos a aconseguir una visi\u00f3 artificial m\u00e9s semblant a la natural\u201d.<\/p>\n
L\u2019estudi s\u2019ha realitzat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Hospital IMED Elx i implica la implantaci\u00f3 d\u2019un dispositiu molt xicotet, de tan sols 4 mil\u00b7l\u00edmetres de costat, que cont\u00e9 100 microel\u00e8ctrodes individuals. Per a la implantaci\u00f3 dels microel\u00e8ctrodes, els investigadors han utilitzat un robot quir\u00fargic i un sistema avan\u00e7at de neuronavegaci\u00f3 que permet dur a terme la implantaci\u00f3 de manera controlada i segura. Pablo Gonz\u00e1lez L\u00f3pez, membre de l\u2019equip i neurocirurgi\u00e0 de l\u2019Hospital Doctor Balmis i IMED Hospitals, explica que \u201cgr\u00e0cies a la utilitzaci\u00f3 d\u2019aquesta tecnologia podem guiar la inserci\u00f3 dels el\u00e8ctrodes en temps real amb una gran precisi\u00f3 i seguretat, de manera que es pot realitzar tota la implantaci\u00f3 a trav\u00e9s d\u2019un xicotet orifici de nom\u00e9s 8 a 10 mil\u00b7l\u00edmetres, evitant la necessitat de realitzar una craniotomia (obertura del crani). Gr\u00e0cies a aix\u00f2, les persones que participen en l\u2019estudi poden ser donades d\u2019alta de manera preco\u00e7 i tenen menys mol\u00e8sties que en un postoperatori habitual\u201d.<\/p>\n
En 2021, el laboratori de Neuroenginyeria Biom\u00e8dica de la UMH va aconseguir implantar de manera segura en el cervell d\u2019una persona cega un dispositiu capa\u00e7 d\u2019induir la percepci\u00f3 de formes i lletres amb una resoluci\u00f3 molt m\u00e9s alta del que s\u2019havia aconseguit fins al moment. Ara, han aconseguit desenvolupar una tecnologia que pot ajudar a marcar la difer\u00e8ncia entre percebre un centelleig i veure el m\u00f3n. Un sistema que \u00e9s capa\u00e7 no sols de \u201cescriure\u201d en el cervell injectant patrons el\u00e8ctrics que evoquen percepcions visuals, sin\u00f3 tamb\u00e9 de \u201cllegir\u201d les respostes neuronals i adaptar-s\u2019hi en temps real. L\u2019investigador de la UMH explica que aquesta tecnologia \u00e9s capa\u00e7 d\u2019induir percepcions visuals de manera segura i estable: \u201cEl nou sistema apr\u00e9n del cervell i el cervell apr\u00e9n del sistema\u201d.<\/p>\n
Gr\u00e0cies a aix\u00f2, les persones implantades han sigut capaces de recon\u00e9ixer diversos patrons complexos, moviments, formes i fins i tot algunes lletres. \u201cA m\u00e9s\u201d, afig Fern\u00e1ndez Jover, \u201ca partir dels registres de l\u2019activitat neuronal, ara podem predir si una determinada estimulaci\u00f3 el\u00e8ctrica induir\u00e0 una percepci\u00f3 visual subjectiva i fins i tot la seua lluentor relativa i el nombre de percepcions individuals\u201d. Aix\u00f2 permet fer ajustos autom\u00e0tics i din\u00e0mics dels par\u00e0metres d\u2019estimulaci\u00f3, la qual cosa es tradueix en una millor adaptaci\u00f3 i en una corba d\u2019aprenentatge m\u00e9s r\u00e0pida per als usuaris.<\/p>\n
Aquests resultats s\u00f3n molt encoratjadors per al desenvolupament d\u2019una neuropr\u00f2tesi visual que puga ajudar persones cegues o amb baixa visi\u00f3 residual a millorar la seua mobilitat, i fins i tot d\u2019una forma m\u00e9s ambiciosa a percebre l\u2019entorn que les envolta i orientar-s\u2019hi. No obstant aix\u00f2, l\u2019investigador de la UMH afig que, \u201cencara que els resultats d\u2019aquest i altres treballs s\u00f3n molt prometedors, encara hi ha molts problemes per resoldre i, per tant, \u00e9s molt important avan\u00e7ar a poc a poc i no crear falses expectatives, ja que de moment es tracta nom\u00e9s d\u2019una investigaci\u00f3 en curs\u201d.<\/p>\n
Actualment, els implants de visi\u00f3 artificial es troben en fase de desenvolupament precl\u00ednic i encara no estan disponibles per al p\u00fablic general. L\u2019objectiu final \u00e9s suplir la visi\u00f3 de persones que van perdre la vista despr\u00e9s d\u2019haver-la tinguda, particularment per malalties degeneratives de la retina o danys en el nervi \u00f2ptic, ja que no tenen altres opcions de tractament. En aquests casos, el cervell continua tenint la capacitat de processar informaci\u00f3 visual, la qual cosa permet que l\u2019implant envie senyals el\u00e8ctrics a zones en les quals encara es poden interpretar la llum i la forma.<\/p>\n
\u201cEn canvi, en les persones que naixen cegues, l\u2019escor\u00e7a visual mai arriba a desenvolupar la funci\u00f3 de veure\u201d, explica l\u2019investigador de la UMH. Eixes \u00e0rees es reorganitzen per a altres tasques, com el llenguatge o el reconeixement espacial mitjan\u00e7ant l\u2019o\u00efda o el tacte. \u201cPer aix\u00f2, almenys de moment, un implant no pot \u2018parlar\u2019 amb un sistema visual que mai s\u2019ha desenvolupat\u201d, apunta Fern\u00e1ndez Jover, \u201cno hi ha un codi previ amb el qual comunicar-se\u201d.<\/p>\n
Signen aquest treball cient\u00edfic els investigadors de l\u2019Institut de Bioenginyeria de la UMH Fabrizio Grani, Cristina Soto S\u00e1nchez, Alfonso Rodil Doblado, Roc\u00edo L\u00f3pez Peco i Eduardo Fern\u00e1ndez Jover, a m\u00e9s del neurocirurgi\u00e0 de l\u2019Hospital General Universitari Dr. Balmis d\u2019Alacant Pablo Gonz\u00e1lez L\u00f3pez, qui pertany tamb\u00e9 al grup d\u2019investigaci\u00f3 en Imatge per al diagn\u00f2stic m\u00e8dic de l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Sanit\u00e0ria i Biom\u00e8dica d\u2019Alacant (ISABIAL).<\/p>\n
Els investigadors agraeixen a les persones volunt\u00e0ries i les seues fam\u00edlies la gran labor que han realitzat durant tots els mesos de treball. Aix\u00ed mateix, expressen la seua gratitud al personal m\u00e8dic de l\u2019hospital IMED d\u2019Elx per tot el suport cl\u00ednic per a poder dur a terme aquesta investigaci\u00f3.<\/p>\n
L\u2019estudi ha comptat amb finan\u00e7ament del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats (DTS19\/00175, PDC2022-133952-100), la Uni\u00f3 Europea a trav\u00e9s del programa Horitz\u00f3 2020 (grant agreement no. 899287, NeuraViPeR i agreement no. 861423 enTRAIN Vision; Innovative Neurotechnology for Society (INTENSE); el Dutch Neurotechnology Consortium; i la Generalitat Valenciana (PROMETEU CIPROM\/2023\/25).<\/p>\n
Enlla\u00e7 a l\u2019article<\/strong>: Fabrizio Grani et al. \u201cNeural correlates of phosphene perception in blind individuals: A step toward a bidirectional cortical visual prosthesis\u201d. Sci. Adv.11,eadv8846(2025). DOI:<\/p>\n https:\/\/www.science.org\/doi\/10.1126\/sciadv.adv8846<\/a><\/p>\n