L\u2019an\u00e0lisi mostra que totes les esp\u00e8cies d\u2019aus aporten algun tipus de servei ecosist\u00e8mic i que m\u00e9s del 60 % contribueix a quatre o m\u00e9s serveis distints, la qual cosa demostra que \u201cles aus s\u00f3n essencials per al benestar hum\u00e0: regulen processos ecol\u00f2gics clau i a m\u00e9s inspiren la nostra cultura, l\u2019art i el turisme\u201d, expliquen els autors en aquest estudi. Entre les esp\u00e8cies m\u00e9s rellevants destaquen la garsa euroasi\u00e0tica (Pica pica<\/em>) i la merla comuna (Turdus merula<\/em>), que proporcionen m\u00faltiples serveis de regulaci\u00f3, i el voltor com\u00fa (Gyps fulvus<\/em>), que sobre\u00efx pel seu paper en l\u2019eliminaci\u00f3 de carronya. En l\u2019\u00e0mbit cultural, esp\u00e8cies com la perdiu roja (Alectoris rufa<\/em>), l\u2019\u00e0guila reial (Aquila chrysaetos<\/em>) o la cagarnera (Carduelis carduelis<\/em>) destaquen per la seua rellev\u00e0ncia est\u00e8tica, art\u00edstica i ecotur\u00edstica. En aquest sentit, els autors expliquen que l\u2019estudi \u201csubratlla que el valor de les aus va m\u00e9s enll\u00e0 de la biodiversitat: tamb\u00e9 t\u00e9 repercussions econ\u00f2miques i socials, especialment en el turisme ornitol\u00f2gic\u201d.<\/p>\n Acc\u00e9s a l\u2019article<\/a>: Sebasti\u00e1n Gonz\u00e1lez, E., Carri\u00f3n, S., P\u00e9rez Granados, C., L\u00f3pez Iborra, G. M., Botella, F., P\u00e9rez Garc\u00eda, J. M., Garc\u00eda Rodr\u00edguez, J., S\u00e1nchez Zapata, J. A., & Orihuela-Torres, A. (2025). \u201cServibirds: Quantitative Assessment of the Ecosystem Services Provided by Native Birds in Spain\u201d. Ardeola<\/em>, 73(1), 43-66. La base de dades est\u00e0 disponible per a descarregar-la en https:\/\/doi.org\/10.6084\/m9.figshare.29109725.v1<\/a>.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els investigadors de l\u2019\u00c0rea d\u2019Ecologia de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) Jos\u00e9 Antonio S\u00e1nchez Zapata, Francisco Botella i Juan Manuel P\u00e9rez Garc\u00eda han col\u00b7laborat en l\u2019elaboraci\u00f3 de la primera base de dades que quantifica els serveis ecosist\u00e8mics que les aus natives d\u2019Espanya proporcionen a les persones i al medi ambient. El treball, publicat en […]<\/p>\n","protected":false},"author":2693,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190414"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2693"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=190414"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190414\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=190414"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=190414"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=190414"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/jilguero-300x225.jpg\")
<\/a>Entre els serveis ecosist\u00e8mics analitzats s\u2019inclouen el control de plagues, la dispersi\u00f3 de llavors, el reciclatge de mat\u00e8ria org\u00e0nica, el valor est\u00e8tic, art\u00edstic i ecotur\u00edstic, aix\u00ed com la seua import\u00e0ncia com a esp\u00e8cies cineg\u00e8tiques o simb\u00f2liques. Paral\u00b7lelament, l\u2019estudi tamb\u00e9 presenta ServiBirds, una eina pionera que avalua el paper ecol\u00f2gic, cultural i econ\u00f2mic de 378 esp\u00e8cies d\u2019aus, pertanyents a 73 fam\u00edlies i que, segons els autors de l\u2019estudi, \u201cpermet identificar quines esp\u00e8cies s\u00f3n claus per al manteniment dels ecosistemes i com la seua conservaci\u00f3 impacta directament en la qualitat de vida humana\u201d. L\u2019equip investigador afig que tamb\u00e9 \u201cpot aplicar-se en altres regions i grups taxon\u00f2mics, aix\u00ed que aprofita com a eina per a gestionar i conservar la biodiversitat de manera m\u00e9s efectiva\u201d.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/buitre-300x225.jpg\")
<\/a>Aquest estudi ha sigut dut a terme per un equip compost pels investigadors Esther Sebasti\u00e1n Gonz\u00e1lez, Susana Carri\u00f3n, Germ\u00e1n L\u00f3pez Iborra, Claudia P\u00e9rez, Gloria Rocher, Jos\u00e9 Garc\u00eda Rodr\u00edguez i Adri\u00e1n Orihuela Torres, del Departament d\u2019Ecologia i del Departament de Tecnologia Inform\u00e0tica i Computaci\u00f3 de la UA; els investigadors de l\u2019\u00c0rea d\u2019Ecologia de la UMH Jos\u00e9 Antonio S\u00e1nchez Zapata, Francisco Botella i Juan Manuel P\u00e9rez Garc\u00eda, i Cristian P\u00e9rez Granados, del Centre de Ci\u00e8ncia i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). L\u2019estudi forma part del projecte CHAN-TWIN, finan\u00e7at pel Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats amb fons NextGeneration (TED2021-130890B-C21).<\/p>\n