{"id":190447,"date":"2025-11-10T12:24:02","date_gmt":"2025-11-10T11:24:02","guid":{"rendered":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/?p=190447"},"modified":"2025-11-11T09:32:38","modified_gmt":"2025-11-11T08:32:38","slug":"las-madres-siguen-siendo-la-principal-autoridad-y-sosten-emocional-en-las-familias-espanolas-segun-un-estudio-de-la-umh","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/2025\/11\/10\/las-madres-siguen-siendo-la-principal-autoridad-y-sosten-emocional-en-las-familias-espanolas-segun-un-estudio-de-la-umh\/","title":{"rendered":"Les mares continuen sent la principal autoritat i suport emocional en les fam\u00edlies espanyoles, segons un estudi de la UMH"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El quart estudi del projecte \u201cEstat emocional dels xiquets i adolescents espanyols\u201d, EMO-CHILD, de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) revela que les mares s\u00f3n la principal autoritat i suport emocional en les fam\u00edlies espanyoles.&nbsp;Aquests&nbsp;resultats els ha fets p\u00fablics l\u2019Observatori Espanyol de la Salut Mental Infantojuvenil (OBSERVAINFANCIA) en l\u2019informe \u201cEstils educatius i models de crian\u00e7a: tend\u00e8ncies i desafiaments des d\u2019una visi\u00f3 familiar\u201d.<br \/>\nEls resultats mostren que la crian\u00e7a actual avan\u00e7a cap a models m\u00e9s dialogats i emp\u00e0tics, encara que persisteixen tensions entre la proximitat afectiva i la necessitat d\u2019establir l\u00edmits clars.<!--more--><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/10-11-25-estudiantes-estudio-adicciones-noticia.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"size-medium wp-image-190450 alignleft\" src=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/10-11-25-estudiantes-estudio-adicciones-noticia-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/10-11-25-estudiantes-estudio-adicciones-noticia-300x225.jpg 300w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/10-11-25-estudiantes-estudio-adicciones-noticia-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/10-11-25-estudiantes-estudio-adicciones-noticia-768x576.jpg 768w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/10-11-25-estudiantes-estudio-adicciones-noticia.jpg 1200w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>L\u2019equip investigador ha obtingut&nbsp;aquests&nbsp;resultats a partir de l\u2019an\u00e0lisi de vint grups focals, en els quals van participar prop de dos-cents xiquets, adolescents i fam\u00edlies de Castella-la Manxa, M\u00farcia i Comunitat Valenciana.<br \/>\nEs tracta del quart estudi del projecte \u201cEstat emocional dels xiquets i adolescents espanyols\u201d, EMO-CHILD, que est\u00e0 arreplegant mesures sobre h\u00e0bits i salut mental entre escolars de prim\u00e0ria i secund\u00e0ria en tot el territori espanyol. En&nbsp;aquesta&nbsp;ocasi\u00f3 examina com els xiquets, adolescents i els seus progenitors perceben l\u2019educaci\u00f3 familiar actual: quin paper ocupen les normes i els vincles afectius, quines s\u00f3n les tensions m\u00e9s freq\u00fcents en la conviv\u00e8ncia i quines estrat\u00e8gies s\u2019empren per a resoldre-les.&nbsp;Una&nbsp;de les troballes transversals m\u00e9s rellevants d\u2019aquest&nbsp;informe \u00e9s el pes del g\u00e8nere en la crian\u00e7a. En&nbsp;aquest&nbsp;sentit, la figura materna continua sent la principal font d\u2019autoritat i suport emocional en les fam\u00edlies espanyoles. Els xiquets i xiquetes perceben que les mares solen ser les principals figures normatives en la llar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Segons ha explicat la catedr\u00e0tica de la UMH i investigadora del projecte Mireia Orgil\u00e9s, \u201cLes mares apareixen com a principals referents normatius i afectius, i carreguen amb&nbsp;la major responsabilitat&nbsp;en la gesti\u00f3 emocional de la llar. Tamb\u00e9 van ser majoria en la participaci\u00f3 en la investigaci\u00f3 amb els grups focals i la seua figura \u00e9s la m\u00e9s esmentada&nbsp;per&nbsp;xiquets i adolescents com a autoritat principal\u201d, matisa Mireia Orgil\u00e9s, catedr\u00e0tica de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez i investigadora principal del projecte. En el discurs adolescent, a m\u00e9s, emergeix amb for\u00e7a la den\u00fancia de desigualtats normatives per sexe: m\u00e9s control i responsabilitats per a les xiques, enfront d\u2019una major permissivitat cap als homes.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Entre les principals conclusions destaca que l\u2019afecte es consolida com l\u2019eix central de la crian\u00e7a contempor\u00e0nia, valorat de manera positiva, encara que el seu exc\u00e9s pot derivar en conductes de sobreprotecci\u00f3. Tamb\u00e9, predomina actualment un estil permissiu en el qual a molts progenitors els resulta dif\u00edcil establir l\u00edmits sense posar en risc el vincle afectiu i l\u2019etapa adolescent s\u2019associa amb un increment del desgast parental i una sensaci\u00f3 generalitzada de p\u00e8rdua d\u2019autoritat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Per la seua banda, xiquets, xiquetes i adolescents expressen el desig de tindre major veu i participaci\u00f3 en la definici\u00f3 de les normes familiars. La investigadora de la UMH Orgil\u00e9s&nbsp;conclou que \u201cen conjunt, els resultats mostren que la crian\u00e7a actual avan\u00e7a cap a models m\u00e9s dialogats i emp\u00e0tics, encara que persisteixen tensions entre la proximitat afectiva i la necessitat d\u2019establir l\u00edmits clars. El desafiament principal consisteix a construir una autoritat basada en el respecte mutu, la coher\u00e8ncia i l\u2019enfortiment dels lla\u00e7os comunitaris\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Aquest&nbsp;informe proposa, entre les claus per a l\u2019acci\u00f3, enfortir els programes d\u2019acompanyament familiar i les xarxes comunit\u00e0ries de suport, aix\u00ed com impulsar la corresponsabilitat en la crian\u00e7a i promoure pol\u00edtiques efectives de conciliaci\u00f3 entre vida laboral i familiar. D\u2019igual forma, cerca fomentar l\u2019equitat de g\u00e8nere en les pr\u00e0ctiques de crian\u00e7a i la participaci\u00f3 activa de fills i filles en la vida familiar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L\u2019Observatori Espanyol de la Salut Mental Infantojuvenil (OBSERVAINFANCIA) \u00e9s una plataforma de vigil\u00e0ncia epidemiol\u00f2gica de la salut mental que sorgeix del projecte d\u2019investigaci\u00f3 EmoChild, un estudi finan\u00e7at per la Conselleria d\u2019Educaci\u00f3, Universitats i Ocupaci\u00f3 de la Generalitat Valenciana, en la seua convocat\u00f2ria per a grups d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia (CIPROM&nbsp;2021\/031). Est\u00e0 desenvolupat i gestionat pel grup d\u2019investigaci\u00f3 AITANA de la UMH.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">M\u00e9s informaci\u00f3 i informes anteriors en:<br \/>\n<a href=\"https:\/\/observainfancia.es\/\">https:\/\/observainfancia.es\/<\/a> i <a href=\"https:\/\/proyectoemochild.org\/\">https:\/\/proyectoemochild.org\/<\/a><\/p>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El quart estudi del projecte \u201cEstat emocional dels xiquets i adolescents espanyols\u201d, EMO-CHILD, de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) revela que les mares s\u00f3n la principal autoritat i suport emocional en les fam\u00edlies espanyoles.&nbsp;Aquests&nbsp;resultats els ha fets p\u00fablics l\u2019Observatori Espanyol de la Salut Mental Infantojuvenil (OBSERVAINFANCIA) en l\u2019informe \u201cEstils educatius i models de crian\u00e7a: [&#8230;]<\/p>\n","protected":false},"author":2693,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190447"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2693"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=190447"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190447\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=190447"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=190447"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=190447"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}