Les zones \u00e0rides cobreixen aproximadament el 41 % de la superf\u00edcie terrestre i alberguen entre el 30 % i el 40 % de la biodiversitat global. Aquests h\u00e0bitats s\u00f3n vitals no sols perqu\u00e8 sustenten una gran part dels organismes vius del planeta, sin\u00f3 tamb\u00e9 perqu\u00e8 proporcionen serveis ecosist\u00e8mics essencials per a la superviv\u00e8ncia humana i l\u2019estabilitat ecol\u00f2gica.<\/span><\/p>\n El nombre d\u2019esp\u00e8cies vegetals, en particular, est\u00e0 directament relacionat amb la funcionalitat d\u2019aquests ecosistemes, i influeix en la capacitat de resistir processos com la desertificaci\u00f3 i els efectes adversos del canvi clim\u00e0tic. Les zones \u00e0rides s\u00f3n, a m\u00e9s, refugis d\u2019esp\u00e8cies molt adaptades que no es troben en altres biomes i que, per tant, aporten una gran riquesa biol\u00f2gica i gen\u00e8tica, la qual \u00e9s fonamental per a la conservaci\u00f3 global.<\/span><\/p>\n Aquesta investigaci\u00f3 subratlla la import\u00e0ncia d\u2019implementar estrat\u00e8gies que redu\u00efsquen les pressions antropog\u00e8niques i promoguen la recuperaci\u00f3 de la vegetaci\u00f3 per a protegir la diversitat biol\u00f2gica i les funcions ecosist\u00e8miques en contextos d\u2019increment de l\u2019aridesa a causa del canvi clim\u00e0tic.<\/span><\/p>\n Segons expliquen els investigadors, \u201cl\u2019enfortiment d\u2019aquestes \u00e0rees amb mesures de conservaci\u00f3 i restauraci\u00f3 \u00e9s crucial, no sols per a mantindre\u2019n la biodiversitat \u00fanica, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a assegurar la provisi\u00f3 cont\u00ednua de serveis ecosist\u00e8mics que beneficien tant la naturalesa com les comunitats humanes que en depenen\u201d.<\/span><\/p>\n Refer\u00e8ncia:<\/span> <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El catedr\u00e0tic de l\u2019\u00c0rea d\u2019Ecologia de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) Jos\u00e9 Antonio S\u00e1nchez Zapata ha participat en un estudi que revela llindars cr\u00edtics de p\u00e8rdua de biodiversitat en ecosistemes \u00e0rids globals. L\u2019article, liderat per l\u2019investigador del Departament d\u2019Ecologia de la Universitat d\u2019Alacant Jon Morant, assenyala que, en zones amb \u00edndexs d\u2019aridesa que van del 0.45 […]<\/p>\n","protected":false},"author":32202,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190543"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32202"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=190543"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/190543\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=190543"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=190543"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=190543"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/1.-Fuerteventura-Espana.jpeg\")
<\/a>El treball analitza la riquesa taxon\u00f2mica i tr\u00f2fica de m\u00faltiples organismes, des de bacteris fins a mam\u00edfers, a trav\u00e9s de 290 ecoregions \u00e0rides en l\u2019\u00e0mbit mundial. Els resultats mostren que la p\u00e8rdua de biodiversitat no ocorre de manera lineal, sin\u00f3 que hi ha llindars espec\u00edfics d\u2019aridesa (valors entre 0.45 i 0.95 en l\u2019\u00edndex d\u2019aridesa) despr\u00e9s dels quals la diversitat pot caure entre un 19 % i un 54 %, depenent del grup tr\u00f2fic estudiat. L\u2019estudi, a m\u00e9s, evidencia que la pressi\u00f3 humana, el canvi clim\u00e0tic i les alteracions en l\u2019\u00fas del s\u00f2l exacerben aquestes p\u00e8rdues, i afecten l\u2019estabilitat i els processos ecol\u00f2gics que mantenen els ecosistemes. \u201cLa productivitat prim\u00e0ria i la riquesa de les esp\u00e8cies vegetals poden actuar com a amortidors, de manera que poden ajudar a mitigar els efectes negatius i afavorir la recuperaci\u00f3 i conservaci\u00f3 del mitj\u00e0\u201d, explica Morant.<\/span><\/p>\n
\n<\/span>Jon Morant, Jos\u00e9 Antonio S\u00e1nchez-Zapata, Marta Monfort-Calatayud, Santiago Soliveres. \u201cSequential Thresholds Shape Drylands Multitrophic Response to Aridification\u201d, <\/span>Ecology Letters <\/span><\/i>(2025). DOI: <\/span>https:\/\/doi.org\/10.1111\/ele.70242<\/span><\/a><\/p>\n