L\u2019exposici\u00f3 reuneix obres d\u2019Eugenio Merino, Enrique Je\u017eik, Mat\u00edas Costa, Gloria Oyarz\u00e1bal, Ricardo Calero, \u00d3scar Seco, Pierre Valls i Mar\u00eda Rosa Ar\u00e1nega, articulada entorn de diversos eixos: dignitat vulnerada, mem\u00f2ries del conflicte, cossos colonitzats i fronteres f\u00edsiques i simb\u00f2liques. A trav\u00e9s de la fotografia, el v\u00eddeo, la instal\u00b7laci\u00f3, el dibuix i els dispositius d\u2019arxiu, el projecte proposa contra-relats enfront de les narratives oficials del poder.<\/span><\/p>\n Eugenio Merino presenta la pe\u00e7a <\/span>Mapa pol\u00edtic dels drets calcigats<\/span><\/i> (2019), una instal\u00b7laci\u00f3 formada per soles de sabates en les quals s\u2019inscriuen articles de la Declaraci\u00f3 Universal dels Drets Humans. L\u2019obra subratlla la dist\u00e0ncia entre el text legal i la realitat dels qui es veuen expulsats dels seus territoris. Enrique Je\u017eik participa amb la videoinstal\u00b7laci\u00f3 <\/span>Tr\u00edptic de Srebrenica<\/span><\/i>, realitzada a partir de material d\u2019arxiu de l\u2019anunci oficial de retirada de les forces de pau enfront del genocidi de B\u00f2snia. En l\u2019\u00e0mbit de les mem\u00f2ries migrants i les fronteres, Mat\u00edas Costa aporta imatges de la seua s\u00e8rie Estranys, on els moviments migratoris Sud-Nord s\u2019entrellacen amb la seua pr\u00f2pia biografia marcada per l\u2019exili argent\u00ed. Retrats de persones en tr\u00e0nsit, costes convertides en frontera i espais d\u2019espera posen en q\u00fcesti\u00f3 la idea de pertinen\u00e7a i llar. Ricardo Calero, amb peces vinculades al seu projecte <\/span>Somnis en la mar<\/span><\/i>, treballa a partir de passaports, documents i rastres materials de viatges truncats. Les seues obres converteixen aquestes restes en met\u00e0fores de vides a la deriva i assenyalen el Mediterrani com un arxiu l\u00edquid d\u2019hist\u00f2ries esborrades i desitjos interromputs.<\/span><\/p>\n \u00d3scar Seco presenta diverses obres de la s\u00e8rie <\/span>#vamosamorirtodos<\/span><\/i>, en les quals combina escenes b\u00e8l\u00b7liques, iconografia pop, refer\u00e8ncies al cinema, al c\u00f2mic i al cartellisme propagand\u00edstic. A trav\u00e9s de l\u2019humor negre i la saturaci\u00f3 d\u2019imatges, q\u00fcestiona els discursos heroics sobre la guerra i la naturalitzaci\u00f3 de la destrucci\u00f3 en la cultura visual contempor\u00e0nia. En di\u00e0leg amb aquestes peces, Pierre Valls aborda la frontera com a experi\u00e8ncia urbana i com a dispositiu que organitza el visible i l\u2019invisible. A partir d\u2019intervencions i projectes fotogr\u00e0fics realitzats en contextos de migraci\u00f3, el seu treball posa el focus en com la ciutat integra (o expulsa) els cossos despla\u00e7ats i com la vida quotidiana es torna un espai de negociaci\u00f3 permanent.<\/span><\/p>\n Un altre bloc de l\u2019exposici\u00f3 se centra en cossos colonitzats i mirades insubmises. Mar\u00eda Rosa Ar\u00e1nega enlla\u00e7a diferents exilis (l\u2019Argentina, Espanya, Palestina) i rescata hist\u00f2ries de dones travessades pel desarrelament i l\u2019exili interior com les treballadores andaluses que van migrar a f\u00e0briques t\u00e8xtils catalanes. Els seus dibuixos i v\u00eddeoassaigs articulen mem\u00f2ria, classe i g\u00e8nere, dignificant vides despla\u00e7ades i treballs invisibilitzats. Gloria Oyarz\u00e1bal q\u00fcestiona la construcci\u00f3 occidental de \u201cl\u2019afric\u00e0\u201d i la representaci\u00f3 de la dona negra en els imaginaris colonials. A trav\u00e9s d\u2019imatges, arxius i textos, el seu treball assenyala el paper dels museus i les institucions de poder en eixa construcci\u00f3 i proposa estrat\u00e8gies visuals per a desobeir-la, reivindicant altres modes de mirar i de narrar.<\/span><\/p>\n En conjunt, \u201cVientos del pueblo. Voces del exilio y resistencia\u201d vincula Mediterrani, Am\u00e8rica llatina, \u00c0frica i Europa en un mateix mapa de viol\u00e8ncies i resist\u00e8ncies. La mostra convida a llegir l\u2019exili no com a excepci\u00f3 hist\u00f2rica, sin\u00f3 com a s\u00edmptoma d\u2019unes estructures econ\u00f2miques i pol\u00edtiques que continuen generant cossos descartables, alhora que destaca la pot\u00e8ncia de l\u2019art com a espai de mem\u00f2ria activa i d\u2019imaginaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/27-11-25-expo-valona-not1.jpg\")
<\/a>La mostra pren com a refer\u00e8ncia el poema \u201cVientos del pueblo\u201d de Miguel Hern\u00e1ndez i connecta la mem\u00f2ria d\u2019un territori travessat per la migraci\u00f3 i el desterrament amb les crisis contempor\u00e0nies del Mediterrani i altres escenaris marcats per la guerra, la despulla i la desigualtat. Les obres reunides construeixen un relat coral sobre cossos despla\u00e7ats, davanteres com a dispositius de poder i formes de resist\u00e8ncia que s\u2019activen des de la imatge, la paraula i l\u2019arxiu.<\/span><\/p>\n