Per a evitar errors en una an\u00e0lisi que t\u00e9 en compte dades de pa\u00efsos amb diferents caracter\u00edstiques, l\u2019equip aplica un model matem\u00e0tic conegut com a \u2018benefici del dubte\u2019, que permet que siguen les pr\u00f2pies dades els que determinen quins indicadors pesen m\u00e9s en cada cas, en lloc d\u2019imposar ponderacions externes.<\/span><\/p>\n \u201cA m\u00e9s, avaluar el grau de compliment dels ODS implica analitzar desenes de variables interconnectades \u2014totes les que puguen tindre a veure amb la pobresa i l\u2019educaci\u00f3, l\u2019energia o la igualtat de g\u00e8nere, entre altres\u2014. El professor de la UMH explica que, a mesura que augmenta el nombre d\u2019indicadors, el conjunt de dades es torna m\u00e9s ampli i dispers, la qual cosa dificulta identificar patrons fiables. \u00c9s el que en estad\u00edstica es coneix com la \u2018maledicci\u00f3 de la dimensionalitat\u2019, un fenomen que pot fer que els models d\u2019an\u00e0lisis perden precisi\u00f3 o extraguen conclusions enganyoses.<\/span><\/p>\n \u201cEl repte \u00e9s especialment evident a Europa\u201d, explica l\u2019expert, \u201con el marc com\u00fa de pol\u00edtiques \u2014com la Llei Europea del Clima\u2014 permet analitzar pa\u00efsos amb nivells de desenvolupament econ\u00f2mic similars, per\u00f2 manejant una quantitat enorme d\u2019informaci\u00f3: hi ha 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que s\u2019analitzen amb 102 indicadors, dels quals 34 s\u2019utilitzen per a diversos objectius alhora. A m\u00e9s, no tots els pa\u00efsos tenen dades completes per a tots els anys.<\/span><\/p>\n Per aix\u00f2, l\u2019an\u00e0lisi de la UMH s\u2019ha centrat en 2019, l\u2019\u00faltim exercici amb informaci\u00f3 disponible per a la majoria de les variables en tots els pa\u00efsos.<\/span> Aquest proc\u00e9s inclou a m\u00e9s t\u00e8cniques de remostreig <\/span>bootstrap<\/span><\/i>, en les quals alguns pa\u00efsos es repeteixen de manera aleat\u00f2ria en les submostres per a refor\u00e7ar la fiabilitat del c\u00e0lcul. \u201cSimplificant-ho molt, seria l\u2019equivalent a mesurar una mica moltes vegades amb metres distints per a assegurar-nos que el valor final \u00e9s el correcte\u201d, assenyala el professor de la UMH i coautor de l\u2019estudi Juan F. Monge. Els investigadors han comprovat que, gr\u00e0cies a aquest refinament, el model ofereix una avaluaci\u00f3 m\u00e9s estable, equilibrada i justa entre pa\u00efsos amb grand\u00e0ries, nivells de desenvolupament o disponibilitat de dades molt diferents.<\/span><\/p>\n Els resultats confirmen un patr\u00f3 territorial clar: el centre i nord de l\u2019Europa dels 27, amb Su\u00e8cia, Finl\u00e0ndia, Dinamarca, Pa\u00efsos Baixos i Luxemburg al capdavant, s\u00f3n els pa\u00efsos m\u00e9s eficients en el seu progr\u00e9s cap als ODS. En l\u2019extrem oposat se situen diversos pa\u00efsos de l\u2019est europeu, amb acompliments m\u00e9s desiguals en aspectes com la igualtat de g\u00e8nere, la innovaci\u00f3 o la sostenibilitat ambiental.<\/span><\/p>\n Espanya se situa en la posici\u00f3 20 de 27, un resultat d\u2019acord amb el que sol observar-se en an\u00e0lisis similars basades en indicadors socioecon\u00f2mics: els pa\u00efsos m\u00e9s desenvolupats i amb majors nivells de benestar apareixen a dalt en el r\u00e0nquing, mentre que els pa\u00efsos amb estructures de benestar m\u00e9s febles queden ressagats. L\u2019estudi confirma tamb\u00e9 l\u2019exist\u00e8ncia de dues grans bretxes: d\u2019una banda, entre el nord i el sud d\u2019Europa; per un altre, entre l\u2019oest i l\u2019est del continent.<\/span><\/p>\n A m\u00e9s dels investigadors del CIO de la UMH Juan Aparicio i Juan F. Monge, en l\u2019estudi han participat la investigadora Magdalena Kapelko de la Universitat de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques de Wroc\u0142aw i el professor de la UAM i de la Universitat Erasme de Rotterdam (Pa\u00efsos Baixos) Jos\u00e9 L. Zof\u00edo.<\/span><\/p>\n L\u2019estudi ha comptat amb finan\u00e7ament del Centre d\u2019Investigaci\u00f3 Nacional de Pol\u00f2nia (projecte n\u00fam. 2023\/49\/B\/HS4\/02991). Part dels c\u00e0lculs s\u2019ha realitzat en el Centre de Xarxes i Supercomputaci\u00f3n de Breslavia.<\/span><\/p>\n Acc\u00e9s a l\u2019article: Aparicio, J., Kapelko, M., Monge, J. F., & Zof\u00edo, J. L. (2025). Enhancing the Benefit of the Doubt model through \u2018Ensemble-DEA\u2019: achieving the Sustainable Development Goals. Expert Systems with Applications, 129010. <\/span>https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.eswa.2025.129010<\/span><\/a><\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Els pa\u00efsos del nord d\u2019Europa \u2014especialment els escandinaus i el Benelux\u2014 s\u00f3n els que m\u00e9s avancen cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), mentre que els del sud i l\u2019est mostren un progr\u00e9s m\u00e9s lent. Aix\u00ed ho revela un estudi coliderat per la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH), la Universitat de Ci\u00e8ncies Econ\u00f2miques de Wroc\u0142aw […]<\/p>\n","protected":false},"author":32202,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191119"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32202"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=191119"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191119\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=191119"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=191119"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=191119"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/11\/Torretamarit-campus-Elche.jpg\")
<\/a>Els investigadors de l\u2019Institut Centre d\u2019Investigaci\u00f3 Operativa (CIO) de la UMH Juan Aparicio i Juan Francisco Monge han coliderat un estudi internacional per a millorar un model matem\u00e0tic que avalua l\u2019avan\u00e7 de la Uni\u00f3 Europea cap als ODS. El seu objectiu \u00e9s mesurar amb major precisi\u00f3 l\u2019efici\u00e8ncia de cada pa\u00eds membre en l\u2019\u00fas dels seus recursos. \u201cEl nostre model ofereix una radiografia m\u00e9s realista del progr\u00e9s europeu, perqu\u00e8 no sols indica qui est\u00e0 m\u00e9s prop de complir els ODS, sin\u00f3 que incorpora els recursos de partida de cada pa\u00eds; aix\u00ed ofereix pistes sobre si s\u2019estan aprofitant les seues fortaleses\u201d, explica Aparicio, primer autor de l\u2019estudi.<\/span><\/p>\n
\n<\/span>Aplicar l\u2019enfocament del \u2018benefici del dubte\u2019 a m\u00e9s d\u2019un centenar de variables genera distorsions. La soluci\u00f3 ha sigut crear una versi\u00f3 millorada de l\u2019an\u00e0lisi envolupant de dades (DEA, per les seues sigles en angl\u00e9s) i \u2018trossejar\u2019 el problema en paquets molt m\u00e9s manejables. El m\u00e8tode, que han denominat Ensemble-DEA, crea milers de submodels, cadascun amb nom\u00e9s huit indicadors, i despr\u00e9s combina els seus resultats.<\/span><\/p>\n