![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/12\/03-12-25-AP-1-interruptor-2-CORREO-NOTICIAS.jpg\")
<\/a>L\u2019estudi, realitzat en ratolins i publicat en <\/span>Nature Communications<\/span><\/i>, demostra que l\u2019entorn durant la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia deixa una petjada estable en el cervell en activar o desactivar un mateix factor de transcripci\u00f3, AP-1, que regula l\u2019expressi\u00f3 de gens implicats en la plasticitat neuronal i l\u2019aprenentatge. Aquesta troballa identifica un mediador molecular capa\u00e7 de traduir experi\u00e8ncies vitals en canvis persistents en la funci\u00f3 cognitiva.<\/span><\/p>\nPer a dur a terme aquesta investigaci\u00f3, l\u2019equip del laboratori Mecanismes transcripcionals i epigen\u00e8tics de la plasticitat neuronal de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies va mantindre ratolins joves en tres condicions distintes: un entorn enriquit amb joguets, rodes per a exercici i conviv\u00e8ncia social; un segon entorn est\u00e0ndard; i un tercer entorn empobrit caracteritzat per l\u2019a\u00efllament i l\u2019abs\u00e8ncia d\u2019est\u00edmuls. Despr\u00e9s de diverses setmanes en aquests ambients, els animals que havien madurat en un entorn enriquit van mostrar un rendiment superior en tasques d\u2019aprenentatge i mem\u00f2ria, mentre que els criats en entorns empobrits van obtindre pitjors resultats en les proves cognitives.<\/span><\/p>\n \u201cSab\u00edem des de fa d\u00e8cades que l\u2019entorn durant la crian\u00e7a influeix en la capacitat d\u2019aprenentatge, per\u00f2 no coneix\u00edem el mecanisme exacte que el feia possible. Hem identificat un interruptor molecular que tradueix eixes experi\u00e8ncies primerenques en canvis duradors en el cervell\u201d, explica Barco. \u201cEl sorprenent \u00e9s que un mateix factor de transcripci\u00f3 actue com un punt de converg\u00e8ncia per a experi\u00e8ncies tan diverses com l\u2019estimulaci\u00f3 sensorial, l\u2019exercici o la interacci\u00f3 social. \u00c9s una pe\u00e7a clau que explica com l\u2019entorn modela la mem\u00f2ria\u201d, assenyala el l\u00edder de l\u2019estudi.<\/span><\/p>\n El treball, realitzat al campus de Sant Joan d\u2019Alacant de la UMH, tamb\u00e9 revela que l\u2019impacte de l\u2019entorn no \u00e9s el mateix en totes les neurones. Mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de poblacions neuronals espec\u00edfiques, els cient\u00edfics van comprovar que AP-1 respon de manera distinta en les neurones piramidals de CA1 i en les neurones granulars del gir dentat, dues poblacions crucials per a l\u2019aprenentatge espacial i la formaci\u00f3 de records. Per a Marta Alaiz Noya, coprimera autora de l\u2019estudi al costat de Federico Miozzo i Miguel Fuentes Ramos, \u201cl\u2019activaci\u00f3 robusta d\u2019AP-1 en entorns enriquits posa en marxa programes g\u00e8nics que permeten al cervell entrar en mode d\u2019aprenentatge, la qual cosa refor\u00e7a les connexions neuronals en etapes especialment sensibles del desenvolupament\u201d.<\/span><\/p>\n \u201cEn conjunt, aquests resultats reforcen la idea que l\u2019estimulaci\u00f3 ambiental i les interaccions socials durant la inf\u00e0ncia i adolesc\u00e8ncia no sols enriqueixen l\u2019experi\u00e8ncia vital, sin\u00f3 que deixen una petjada biol\u00f2gica tangible en el cervell. A m\u00e9s, obrin la porta al desenvolupament futur d\u2019estrat\u00e8gies terap\u00e8utiques que imiten els efectes de l\u2019entorn enriquit en trastorns del neurodesenvolupament o en situacions de deterioraci\u00f3 cognitiva\u201d, destaca Miozzo.<\/span><\/p>\n L\u2019article ha comptat amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels investigadors de la Facultat de Matem\u00e0tiques, Inform\u00e0tica i Mec\u00e0nica de la Universitat de Vars\u00f2via (Pol\u00f2nia), que han participat en l\u2019an\u00e0lisi bioinform\u00e0tica de les dades de metilaci\u00f3 de l\u2019ADN en els tres ambients. Aquest treball ha sigut possible gr\u00e0cies al finan\u00e7ament de la Fundaci\u00f3 \u201dla Caixa\u201d, l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 \u2013 Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats, l\u2019Institut de Salut Carles III, el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Uni\u00f3 Europea i la Generalitat Valenciana.<\/span><\/p>\n Article: Alaiz-Noya, M., Miozzo, F., Fuentes-Ramos, M., Machnicka, M. A., Kurowska, M., Herrera, M. L., del Blanco, B., Ninerola, S., Busts-Mart\u00ednez, I., Wilczynski, B. and Barco, \u00c1. (2025). Neuronal type-specific modulation of cognition and AP-1 signaling by early-life rearing conditions. Nature Communications, 16, 9710. DOI <\/span>https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41467-025-65343-5<\/span><\/a><\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un equip de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies, centre mixt de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) i del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC), i liderat per l\u2019investigador \u00c1ngel Barco, ha descobert un mecanisme molecular que contribueix a explicar per qu\u00e8 cr\u00e9ixer en un entorn estimulant millora la mem\u00f2ria, mentre que la falta d\u2019est\u00edmuls pot deteriorar-la.<\/a>En analitzar el cervell mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques avan\u00e7ades de gen\u00f2mica i epigen\u00e8tica, els investigadors van observar que les experi\u00e8ncies primerenques modulen de manera sostinguda l\u2019activitat del factor de transcripci\u00f3 AP-1: la seua activaci\u00f3 potencia xarxes de gens que enforteixen les connexions entre neurones, mentre que la seua reducci\u00f3 atenua eixos mateixos processos. Per a validar de manera funcional aquesta troballa, l\u2019equip va bloquejar experimentalment el gen Fos, una de les subunitats essencials del complex AP-1. En aquestes condicions, els ratolins no es van beneficiar de l\u2019entorn enriquit i es va atenuar la millora cognitiva, la qual cosa demostra que AP-1 no sols acompanya els canvis indu\u00efts per l\u2019estimulaci\u00f3 ambiental, sin\u00f3 que \u00e9s necessari perqu\u00e8 es produ\u00efsquen.<\/span><\/p>\n
\nL\u2019estudi, realitzat […]<\/p>\n","protected":false},"author":32202,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191287"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32202"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=191287"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191287\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=191287"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=191287"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=191287"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}