Intervindran com a ponents el professor de Farmacologia de la UMH Jos\u00e9 Manuel Gonz\u00e1lez Navajas, el professor d\u2019Investigaci\u00f3 del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques Ram\u00f3n Aguado Sola i la professora de Qu\u00edmica Inorg\u00e0nica de la Universitat de Val\u00e8ncia M\u00f3nica Gim\u00e9nez Marqu\u00e9s. L\u2019activitat investigadora de cadascun dels tres ponents est\u00e0 estretament relacionada amb les tem\u00e0tiques dels Premis Nobel d\u2019enguany.<\/span><\/p>\nEl Premi Nobel de Fisiologia o Medicina 2025 ha sigut atorgat als investigadors Mary E. Brunkow, Fred Ramsdell i Shimon Sakaguchi, per les seues investigacions relacionades amb la \u2018toler\u00e0ncia immune perif\u00e8rica\u2019, un sistema de control que impedeix que el sistema immune destru\u00efsca el nostre propi organisme, la qual cosa ha perm\u00e9s entendre millor l\u2019origen de les malalties autoimmunes. Jos\u00e9 Manuel Gonz\u00e1lez Navajas abordar\u00e0 en la seua xarrada, titulada \u00abLimf\u00f2cits T reguladors: guardians de la salut i c\u00f2mplices de la malaltia\u00bb, la import\u00e0ncia d\u2019aquest avan\u00e7 i explicar\u00e0 el paper contradictori dels limf\u00f2cits T reguladors, que constitueix una paradoxa fonamental del sistema immunitari.<\/span><\/p>\nRepassar\u00e0 la hist\u00f2ria del descobriment i caracteritzaci\u00f3 dels limf\u00f2cits T reguladors. Aix\u00ed mateix, explicar\u00e0 com aquestes c\u00e8l\u00b7lules s\u00f3n fonamentals per a la salut a trav\u00e9s de la toler\u00e0ncia immunit\u00e0ria perif\u00e8rica, la qual cosa ha transformat la nostra comprensi\u00f3 del funcionament del sistema immunitari. Explicar\u00e0 tamb\u00e9 l\u2019altra cara d\u2019aquesta poblaci\u00f3 cel\u00b7lular: el seu paper a suprimir la resposta immunit\u00e0ria enfront de tumors. Finalment, abordar\u00e0 les oportunitats terap\u00e8utiques que sorgeixen de la seua manipulaci\u00f3.<\/span><\/p>\nL\u2019activitat del grup de Jos\u00e9 Manuel Gonz\u00e1lez Navajas en l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Sanit\u00e0ria i Biom\u00e8dica d\u2019Alacant (ISABIAL) i en l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3, Desenvolupament i Innovaci\u00f3 en Biotecnologia Sanit\u00e0ria d\u2019Elx (IDiBE UMH) s\u2019enfoca en l\u2019actualitat en la immunologia de les malalties hep\u00e0tiques i digestives. Especialment, en l\u2019estudi de la interacci\u00f3 entre el sistema immunitari i el carcinoma hepatocel\u00b7lular i en les bases moleculars i cel\u00b7lulars de la resposta enfront del tumor.<\/span><\/p>\nEl Premi Nobel de F\u00edsica 2025 ha sigut atorgat als investigadors John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis, els descobriments del qual estan sent fonamentals per al desenvolupament de la pr\u00f2xima generaci\u00f3 de tecnologia qu\u00e0ntica. El comit\u00e9 del Nobel de F\u00edsica va justificar la seua elecci\u00f3 afirmant que “no existeix hui dia cap tecnologia avan\u00e7ada que no es base en la mec\u00e0nica qu\u00e0ntica, inclosos els tel\u00e8fons m\u00f2bils, les c\u00e0meres i els cables de fibra \u00f2ptica”. En la confer\u00e8ncia titulada \u00abOus i p\u00e8ndols qu\u00e0ntics en un xip: l\u2019enlairament dels bits qu\u00e0ntics superconductors\u00bb, Ram\u00f3n Aguado Sola explicar\u00e0 com aquests investigadors van aconseguir demostrar l\u2019efecte t\u00fanel qu\u00e0ntic macrosc\u00f2pic i la quantitzaci\u00f3 de l\u2019energia en circuits el\u00e8ctrics superconductors.<\/span><\/p>\nRam\u00f3n Aguado \u00e9s un expert reconegut internacionalment en l\u2019an\u00e0lisi de materials qu\u00e0ntics i en les seues possibles aplicacions dins de l\u2019\u00e0mbit de les tecnologies qu\u00e0ntiques. Compagina la seua investigaci\u00f3 en l\u2019Institut de Ci\u00e8ncia de Materials de Madrid amb tasques docents en el m\u00e0ster de Tecnologies Qu\u00e0ntiques de la Universitat Internacional Men\u00e9ndez Pelayo i de divulgaci\u00f3 cient\u00edfica, per la qual cosa explicar\u00e0 \u2014amb un llenguatge accessible i ajudant-se d\u2019analogies\u2014, la import\u00e0ncia de la manifestaci\u00f3 d\u2019aquests fen\u00f2mens qu\u00e0ntics a escala macrosc\u00f2pica, una fita crucial que ha impulsat directament el desenvolupament dels bits qu\u00e0ntics (qubits) i la carrera cap a la computaci\u00f3 qu\u00e0ntica.<\/span><\/p>\nFinalment, el premi Nobel de Qu\u00edmica 2025 ha sigut compartit tamb\u00e9 per tres investigadors: Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M. Yaghi pels seus treballs en xarxes metal\u00b7loorg\u00e0niques (MOFs, pel seu acr\u00f2nim en angl\u00e9s). En la seua xarrada, titulada \u00abMOFs: construint funcionalitat a partir del buit\u00bb, M\u00f3nica Gim\u00e9nez Marqu\u00e9s explicar\u00e0 com els MOFS, una nova classe de materials cristal\u00b7lins formats per ions met\u00e0l\u00b7lics i mol\u00e8cules org\u00e0niques que creguen xarxes altament poroses, s\u00f3n \u2018edificis moleculars\u2019 que permeten emmagatzemar, separar i transportar mol\u00e8cules de manera extremadament eficient gr\u00e0cies a les seues grans superf\u00edcies internes i a la seua estructura ajustable.<\/span><\/p>\nLa professora Gim\u00e9nez Marqu\u00e9s comentar\u00e0 com el treball pioner d\u2019aquests tres investigadors ha transformat la qu\u00edmica de materials i ha obert aplicacions amb gran impacte social: des de la captura de di\u00f2xid de carboni i la purificaci\u00f3 d\u2019aigua fins a l\u2019emmagatzematge d\u2019hidrogen, la cat\u00e0lisi i el disseny de materials a mesura, per a afrontar reptes energ\u00e8tics i ambientals. La investigaci\u00f3 de M\u00f3nica Gim\u00e9nez Marqu\u00e9s, l\u00edder del Laboratori d\u2019Enginyeria de Cristalls en l\u2019Institut de Ci\u00e8ncia Molecular, se centra en la preparaci\u00f3 d\u2019aquests materials porosos, per a estudiar-ne les propietats fonamentals i les seues aplicacions en els camps biom\u00e8dic i mediambiental. Ha publicat m\u00e9s de 60 articles cient\u00edfics en revistes d\u2019alt impacte, \u00e9s coinventora de tres patents i ha rebut diversos premis d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia investigadora.<\/span><\/p>\nDivulgaNobel compta amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del Vicerectorat d\u2019Investigaci\u00f3, a trav\u00e9s de l\u2019Escola de Doctorat de la UMH (EDUMH) i dels programes de doctorat en Bioenginyeria i en Tecnologies Industrials i de Telecomunicaci\u00f3, el coordinador de la qual, el professor de la UMH Germ\u00e1n Torregrosa Penalva, inaugurar\u00e0 la jornada d\u2019enguany.<\/span><\/p>\nPrograma complet en: <\/span>https:\/\/divulganobel.umh.es\/<\/span><\/a><\/p>\n<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La jornada DivulgaNobel 2025 que organitza la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH), se celebrar\u00e0 dem\u00e0, dijous 11 de desembre, a les 10.00 hores a la Sala de Graus de l\u2019edifici Arenals del campus d\u2019Elx. Es tracta de la sisena edici\u00f3 d\u2019aquestes trobades divulgatives que pretenen donar a con\u00e9ixer a la comunitat universit\u00e0ria i a la […]<\/p>\n","protected":false},"author":32202,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191489"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32202"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=191489"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191489\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=191489"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=191489"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=191489"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2025\/12\/10-12-25-divulganobel.jpg\")
<\/a>L\u2019acte est\u00e0 organitzat per la catedr\u00e0tica em\u00e8rita de Gen\u00e8tica de la UMH Mar\u00eda Rosa Ponce Molet, la catedr\u00e0tica de F\u00edsica Aplicada de la UMH Mar\u00eda del Mar S\u00e1nchez L\u00f3pez i la catedr\u00e0tica de Qu\u00edmica Org\u00e0nica de la UMH \u00c1ngela Sastre Santos, investigadores al seu torn de l\u2019Institut de Bioenginyeria.<\/span>