![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/12-01-26-adiccion-deporte-CORREO.jpg\")
<\/a>La investigaci\u00f3, publicada en la revista Addictive Behaviors, ha analitzat m\u00e9s de mil persones joves (edat mitjana de 25 anys, 65 % homes), atletes i no atletes, que van respondre a q\u00fcestionaris sobre h\u00e0bits d\u2019exercici, personalitat, motivacions i la seua relaci\u00f3 amb l\u2019activitat f\u00edsica. Per a interpretar les dades, l\u2019equip ha utilitzat t\u00e8cniques d\u2019intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que permeten recon\u00e9ixer patrons complexos entre variables psicol\u00f2giques i de comportament.<\/p>\n\u201cSabem que l\u2019exercici \u00e9s clau per a la salut, per\u00f2 quan es converteix en una pr\u00e0ctica obsessiva pot tindre conseq\u00fc\u00e8ncies f\u00edsiques, psicol\u00f2giques i socials molt negatives\u201d, explica l\u2019autor principal de l\u2019estudi, Thomas Zandonai, investigador Ram\u00f3n y Cajal del Departament de Farmacologia, Pediatria i Qu\u00edmica Org\u00e0nica de la UMH. \u201cHem vist que els trets de perfeccionisme i uns certs objectius vinculats a la imatge corporal \u2014com aprimar-se o guanyar musculatura\u2014 prediuen un major risc de depend\u00e8ncia de l\u2019exercici, especialment en els qui practiquen esport a nivell competitiu\u201d, apunta l\u2019expert, qui assegura que aquests resultats s\u00f3n coherents amb altres estudis realitzats de manera independent.<\/p>\n
Els resultats mostren que el perfeccionisme \u00e9s el predictor m\u00e9s consistent, seguit del desig d\u2019aprimar-se, de muscular-se i de caracter\u00edstiques associades al nivell de pr\u00e0ctica esportiva, entre 27 variables analitzades. Aquest patr\u00f3 es mant\u00e9 tant en atletes professionals com en amateurs, encara que en aquests \u00faltims els senyals de risc comencen a ser ja m\u00e9s freq\u00fcents que en els qui realitzen exercici sol de manera recreativa.<\/p>\n
Tot i que el 35 % eren dones, no es van observar difer\u00e8ncies significatives en funci\u00f3 del sexe. No obstant aix\u00f2, apunta Ana Peir\u00f3 \u2013 coordinadora del grup d\u2019investigaci\u00f3 ISABIAL \u2019Neurofarmacologia aplicada al dolor\u2019 i professora de la UMH \u2013 que \u201cla falta d\u2019informaci\u00f3 sobre dones en assajos cl\u00ednics esportius continua sent una bretxa cr\u00edtica en la investigaci\u00f3 cient\u00edfica\u201d. Durant d\u00e8cades, la majoria dels estudis s\u2019han centrat en homes, la qual cosa ha generat protocols d\u2019entrenament i prevenci\u00f3 de lesions poc adaptats a les dones. Aquesta abs\u00e8ncia de dades limita la comprensi\u00f3 de com factors com les hormones, la salut cardiovascular o el risc de lesions espec\u00edfiques afecten les esportistes\u201d.<\/p>\n
L\u2019addicci\u00f3 a l\u2019exercici comparteix trets amb altres conductes addictives, per\u00f2 tamb\u00e9 es relaciona amb fen\u00f2mens com els trastorns alimentaris o l\u2019exercici compulsiu, la qual cosa en fa m\u00e9s complex el diagn\u00f2stic. En aquest context, els autors adverteixen que els resultats reflecteixen c\u00e0lculs de risc pel que fa a la poblaci\u00f3: no totes les persones perfeccionistes o que competeixen en esports individuals acabaran desenvolupant depend\u00e8ncia, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s una informaci\u00f3 valuosa per a identificar els qui poden necessitar suport per a mantindre una relaci\u00f3 m\u00e9s saludable amb l\u2019esport.<\/p>\n
\u201cEl que detectem s\u00f3n fenotips o patrons de risc, no diagn\u00f2stics individuals\u201d, subratllen els investigadors. A m\u00e9s, aclareixen que el que entenem com a perfeccionisme en el llenguatge quotidi\u00e0 no sempre coincideix amb el que mesuren els test psicol\u00f2gics validats. No obstant aix\u00f2, afigen que, si es detecta que la pr\u00e0ctica esportiva est\u00e0 generant malestar o limitacions en la vida quotidiana, \u00e9s aconsellable consultar amb professionals de la salut per a valorar la situaci\u00f3.<\/p>\n
L\u2019estudi ha comptat amb finan\u00e7ament de la Delegaci\u00f3 del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. a trav\u00e9s del projecte MORPHEO (2023I031). A m\u00e9s, s\u2019ha desenvolupat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el Addiction Science Laboratory de la Universitat de Trento (It\u00e0lia), un centre de refer\u00e8ncia en l\u2019an\u00e0lisi de conductes addictives. A m\u00e9s, ha servit de base per a diversos Treballs de Fi de Grau i de Fi de M\u00e0ster en la UMH i una part d\u2019una tesi doctoral, en els quals estudiants han aplicat aquestes metodologies per a explorar diferents aspectes de l\u2019addicci\u00f3 a l\u2019exercici.<\/p>\n
Acc\u00e9s a l\u2019article: Zandonai, T., Bertamini, G., Lozano, J. J., Mallia, L., De Maria, A., Galli, F., … & Peir\u00f2, A. M. (2025). Predictive modelling links exercise dependence to associated psychological and behavioral risk factors. Addictive Behaviors, 108493. https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.addbeh.2025.108493<\/a><\/p>\n <\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" L\u2019exercici f\u00edsic \u00e9s una de les principals recomanacions per a mantindre una bona salut. No obstant aix\u00f2, quan es practica de manera compulsiva i descontrolada, es pot convertir en un problema: l\u2019addicci\u00f3 a l\u2019exercici. Un estudi internacional, liderat des de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) i l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Sanit\u00e0ria i Biom\u00e8dica d\u2019Alacant (ISABIAL), ha […]<\/p>\n","protected":false},"author":2693,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191966"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2693"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=191966"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/191966\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=191966"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=191966"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=191966"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}