{"id":192013,"date":"2026-01-14T10:30:53","date_gmt":"2026-01-14T09:30:53","guid":{"rendered":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/?p=192013"},"modified":"2026-01-19T08:53:36","modified_gmt":"2026-01-19T07:53:36","slug":"un-estudi-de-linstitut-de-neurociencies-demostra-que-el-cbd-reverteix-danys-del-trastorn-de-lespectre-alcoholic-fetal-en-ratolins","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/2026\/01\/14\/un-estudi-de-linstitut-de-neurociencies-demostra-que-el-cbd-reverteix-danys-del-trastorn-de-lespectre-alcoholic-fetal-en-ratolins\/","title":{"rendered":"Un estudi de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies UMH-CSIC demostra que el CBD reverteix danys del trastorn de l\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal en ratolins"},"content":{"rendered":"<p><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El cannabidiol (CBD) podria convertir-se en una eina terap\u00e8utica per a tractar alguns dels efectes m\u00e9s freq\u00fcents i&nbsp;discapacitants&nbsp;del trastorn de l\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal provocat per l\u2019exposici\u00f3 a l\u2019alcohol durant l\u2019embar\u00e0s. Aquesta \u00e9s una de les conclusions d\u2019un estudi realitzat en ratolins per investigadors de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies, centre mixt de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) i del Consell Superior d\u2019Investigacions Cient\u00edfiques (CSIC).<!--more--><\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-2.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"alignleft size-medium wp-image-192019\" src=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-2-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-2-300x225.jpg 300w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-2-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-2-768x576.jpg 768w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-2.jpg 1200w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>El treball, publicat en la revista Biomedicine&nbsp;&amp; Pharmacotherapy, demostra que un tractament amb CBD&nbsp;normalitza la conducta emocional i la vulnerabilitat a l\u2019addicci\u00f3 en animals exposats a l\u2019alcohol durant l\u2019etapa perinatal, especialment en les femelles. A m\u00e9s, aquest tractament millora de forma molt significativa les alteracions en els gens que es relacionen amb la microbiota.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El trastorn de l\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal \u00e9s la principal causa prevenible de discapacitat intel\u00b7lectual en el m\u00f3n. Apareix quan el cervell en desenvolupament s\u2019exposa a l\u2019alcohol en qualsevol moment de l\u2019embar\u00e0s. Les seues conseq\u00fc\u00e8ncies inclouen dificultats d\u2019aprenentatge, alteracions emocionals, major risc d\u2019ansietat i depressi\u00f3, trastorns en la regulaci\u00f3 del comportament i, en l\u2019edat adulta,&nbsp;una major vulnerabilitat&nbsp;cap a conductes addictives.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u201cMalgrat el seu enorme impacte social i sanitari, actualment no existeix cap tractament farmacol\u00f2gic aprovat que actue sobre l\u2019origen del problema. Nom\u00e9s disposem d\u2019intervencions que ajuden a controlar alguns s\u00edmptomes\u201d, explica el catedr\u00e0tic de la UMH Jorge Manzanares, investigador principal del treball. Per aquest motiu, l\u2019equip cient\u00edfic \u2014que inclou tamb\u00e9 personal de l\u2019Institut d\u2019Agroqu\u00edmica i Tecnologia d\u2019Aliments (IATA\u2013CSIC) i de la Universitat de Turku (Finl\u00e0ndia) \u2014 explora vies terap\u00e8utiques capaces de corregir les alteracions que deixa l\u2019alcohol durant el desenvolupament.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\"><a href=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO.jpg\"><img loading=\"lazy\" class=\"alignleft size-medium wp-image-192016\" src=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-300x225.jpg\" alt=\"\" width=\"300\" height=\"225\" srcset=\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-300x225.jpg 300w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-1024x768.jpg 1024w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO-768x576.jpg 768w, https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/14-01-26-sindrome-fetal-alcoholico-CORREO.jpg 1200w\" sizes=\"(max-width: 300px) 100vw, 300px\" \/><\/a>L\u2019estudi se centra en el sistema endocannabinoide, un conjunt de mol\u00e8cules i receptors del sistema nervi\u00f3s que participa en la regulaci\u00f3 de processos essencials com l\u2019emoci\u00f3, la motivaci\u00f3, l\u2019aprenentatge i la resposta a l\u2019estr\u00e9s. Investigacions pr\u00e8vies independents han mostrat que aquest sistema resulta profundament alterat despr\u00e9s de l\u2019exposici\u00f3 prenatal a l\u2019alcohol, la qual cosa contribueix als problemes emocionals i a l\u2019augment del risc addictiu.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u201cEl cannabidiol o CBD, un compost derivat del c\u00e0nnabis sense efectes addictius, modula aquest sistema i compta amb propietats neuroprotectores, antiinflamat\u00f2ries i ansiol\u00edtiques documentades en altres models de dany neurol\u00f2gic\u201d, apunta Manzanares, \u201cper la qual cosa decidim primer determinar quins efectes emocionals produeix l\u2019exposici\u00f3 perinatal a l\u2019alcohol en models de ratol\u00ed, quins biomarcadors podem utilitzar per a quantificar els efectes de l\u2019alcohol en el cervell i tamb\u00e9 la composici\u00f3 de la microbiota d\u2019aquests animals, per a despr\u00e9s provar un tractament amb CBD administrat de manera cr\u00f2nica des del deslletament i valorar els seus efectes\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u201cHem pogut comprovar que el trastorn de l\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal produeix, a m\u00e9s del dany cerebral directe, una alteraci\u00f3 en tot l\u2019organisme que afecta la salut intestinal i que el CBD&nbsp;\u00e9s capa\u00e7 de modular aquesta complexa cascada d\u2019alteracions\u201d, destaca el catedr\u00e0tic de la UMH. En el model experimental, els ratolins de tots dos sexes exposats a l\u2019alcohol durant l\u2019etapa perinatal van desenvolupar comportaments equivalents a l\u2019ansietat i la depressi\u00f3. A m\u00e9s, encara que nom\u00e9s en el cas de les femelles, tamb\u00e9 van desenvolupar&nbsp;una major motivaci\u00f3&nbsp;per consumir alcohol.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">\u201cL\u2019administraci\u00f3 primerenca i continuada de CBD&nbsp;va normalitzar els efectes emocionals en tots dos sexes\u201d, detalla Manzanares. En el cas de les femelles, el CBD&nbsp;va eliminar a m\u00e9s la seua vulnerabilitat a l\u2019addicci\u00f3 a l\u2019alcohol: els investigadors van observar que la seua motivaci\u00f3 per a beure es va reduir fins a nivells equivalents als dels controls, les ratonas&nbsp;sanes en les quals no s\u2019havia intervingut. El tractament va modular tamb\u00e9 biomarcadors&nbsp;cerebrals clau, inclosos receptors dopamin\u00e8rgics i endocannabinoides, l\u2019alteraci\u00f3 dels quals s\u2019associa a trastorns emocionals i addictius.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Una altra de les principals novetats de l\u2019estudi \u00e9s que para atenci\u00f3 al denominat \u2018eix intest\u00ed-cervell\u2019. \u201cTant en la salut com en la malaltia, hi ha una comunicaci\u00f3 bidireccional constant entre el sistema digestiu i el nervi\u00f3s que influeix en la salut f\u00edsica i mental\u201d, explica el professor de la UMH Francisco&nbsp;Navarrete, primer autor de l\u2019estudi. Aquesta connexi\u00f3 es dona mitjan\u00e7ant senyals neuronals, hormonals i immunit\u00e0ries i est\u00e0 estretament influ\u00efda per la microbiota intestinal. \u201cDe manera que el que ocorre en la microbiota intestinal influeix en el cervell i viceversa\u201d, explica l\u2019expert.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En aquest estudi, l\u2019equip va comprovar que l\u2019exposici\u00f3 a l\u2019alcohol durant el desenvolupament provoca una disbiosis&nbsp;intestinal \u2014una alteraci\u00f3 de l\u2019equilibri microbi\u00e0\u2014 que el CBD&nbsp;va ser capa\u00e7 de revertir. El tractament va recuperar la diversitat microbiana i va incrementar la pres\u00e8ncia de bacteris associats a una millor comunicaci\u00f3 en l\u2019eix intest\u00ed-cervell.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">No obstant aix\u00f2, aquest efecte no va ser igual en mascles i femelles, que ja presenten perfils microbians distints en condicions normals. \u201cLes nostres dades suggereixen que part de les difer\u00e8ncies en la vulnerabilitat al trastorn de l\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal entre mascles i femelles podria originar-se en l\u2019intest\u00ed, m\u00e9s que en el cervell\u201d, assenyala&nbsp;Navarrete, qui afig que tamb\u00e9 van detectar variacions dependents del sexe en l\u2019expressi\u00f3 de gens del sistema endocannabinoide. \u201cAquests resultats ens indiquen que la microbiota intestinal participa activament en els efectes del trastorn de l\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal i que restaurar-la podria ajudar a corregir alguns dels seus efectes sobre el conjunt del sistema nervi\u00f3s\u201d, afig l\u2019investigador de la UMH.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">L\u2019equip investigador subratlla que aquests resultats procedeixen d\u2019un model precl\u00ednic en animals i \u201cen cap cas han d\u2019interpretar-se com una recomanaci\u00f3 per a automedicar-se ambCBD, ni molt menys com una manera de contrarestar els efectes de l\u2019alcohol durant l\u2019embar\u00e0s\u201d, adverteix&nbsp;Navarrete. El trastorn de l\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal nom\u00e9s pot previndre\u2019s evitant completament el consum d\u2019alcohol durant la gestaci\u00f3.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El&nbsp;Professor&nbsp;Manzanares&nbsp;porta m\u00e9s de 30 anys estudiant&nbsp;el&nbsp;sistema cannabinoide. El laboratori de Neuropsicofarmacologia&nbsp;Translacional de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies UMH\u2013CSIC, creat fa m\u00e9s de&nbsp;20&nbsp;anys, ha estudiat des dels seus inicis la relaci\u00f3 entre el sistema endocannabinoide, l\u2019addicci\u00f3 i els seus possibles tractaments. Van ser pioners en l\u2019estudi dels efectes del CBD&nbsp;en models animals de malalties psiqui\u00e0triques i en particular en les addiccions a diverses drogues. En 2023, van realitzar el primer estudi que avaluava l\u2019efecte del cannabidiol sobre les alteracions de conducta i cerebrals en un model animal d\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal. Recentment, han demostrat l\u2019efic\u00e0cia en ratolins d\u2019un nou tractament per a l\u2019alcoholisme. En humans, els seus treballs han demostrat que el cortisol \u00e9s un bon biomarcador per a monitorar les persones en tractament d\u2019addicci\u00f3 a l\u2019alcohol.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">En l\u2019estudi han participat els professors&nbsp;Navarrete&nbsp;i Manzanares, aix\u00ed com la investigadora Ani Gasparyan, tots ells adscrits tamb\u00e9 a l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Sanit\u00e0ria i Biom\u00e8dica d\u2019Alacant (ISABIAL) i a la Xarxa d\u2019Investigaci\u00f3 en Atenci\u00f3 Prim\u00e0ria d\u2019Addiccions (RIAPAd) pertanyent a l\u2019Institut de Salut Carles III. Aix\u00ed mateix, han col\u00b7laborat els investigadors de l\u2019Institut d\u2019Agroqu\u00edmica i Tecnologia d\u2019Aliments-CSIC (IATA-CSIC)&nbsp;Ra\u00fal&nbsp;Cabrera i Mar\u00eda del Carmen&nbsp;Collado, i els investigadors Richard Aarnio, Francisco L\u00f3pez, Semi Helin&nbsp;i&nbsp;Johan&nbsp;Rajander&nbsp;de la Universitat de Turku.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">El treball ha sigut finan\u00e7at pel Ministeri de Sanitat i l\u2019Institut de Salut Carles III (projectes PI21\/00488 i RD21\/0009\/0008 concedits a Jorge Manzanares), aix\u00ed com per ISABIAL. Tamb\u00e9 ha comptat amb suport del Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3 per al projecte MAMI Plus (PID2022-139475OB-I00), dirigit per&nbsp;Mar\u00eda&nbsp;Carmen&nbsp;Collado, i de la Generalitat Valenciana a trav\u00e9s del Pla GenT&nbsp;(CDEIGENT&nbsp;2020-02) liderat per Rub\u00e9n Cabrera. Aix\u00ed mateix, l\u2019Institut d\u2019Agroqu\u00edmica i Tecnologia d\u2019Aliments (IATA-CSIC) i l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies UMH-CSIC han rebut suport del Ministeri de Ci\u00e8ncia i Innovaci\u00f3 i de l\u2019Ag\u00e8ncia Estatal d\u2019Investigaci\u00f3 com a Centres d\u2019Excel\u00b7l\u00e8ncia Severo Ochoa (CEX2021-001189-S i CEX2021-001165-S).<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">Acc\u00e9s a l\u2019article:<br \/>\nF.&nbsp;Navarrete, R. Cabrera-Rubio, A. Gasparyan, R. Aarnio, F. L\u00f3pez-Pic\u00f3n, S. Helin, J. Rajander, M.C.&nbsp;Collado, J. Manzanares, \u201cCannabidiol modulates&nbsp;brain&nbsp;molecular alterations, gut&nbsp;microbiota dysbiosis&nbsp;and alcohol self-administration&nbsp;in&nbsp;a mouse&nbsp;model of fetal alcohol spectrum&nbsp;disorder\u201d, Biomedicine&nbsp;&amp; Pharmacotherapy, Volume&nbsp;193, 2025, 118791, ISSN 0753-3322, <a href=\"https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.biopha.2025.118791\">https:\/\/doi.org\/10.1016\/j.biopha.2025.118791<\/a>.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify\">&nbsp;<\/p>\n<p><\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El cannabidiol (CBD) podria convertir-se en una eina terap\u00e8utica per a tractar alguns dels efectes m\u00e9s freq\u00fcents i&nbsp;discapacitants&nbsp;del trastorn de l\u2019espectre alcoh\u00f2lic fetal provocat per l\u2019exposici\u00f3 a l\u2019alcohol durant l\u2019embar\u00e0s. Aquesta \u00e9s una de les conclusions d\u2019un estudi realitzat en ratolins per investigadors de l\u2019Institut de Neuroci\u00e8ncies, centre mixt de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx [&#8230;]<\/p>\n","protected":false},"author":2693,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192013"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2693"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=192013"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192013\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=192013"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=192013"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=192013"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}