![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/01\/29-01-26-dieta-mediterranea-microbiota-CORREO.jpg\")
<\/a>Segons els investigadors, seguir un patr\u00f3 de dieta mediterr\u00e0nia beneficia el cor i el metabolisme. A m\u00e9s, en els \u00faltims anys, s\u2019han trobat cada vegada m\u00e9s evid\u00e8ncies que tamb\u00e9 podria ajudar a preservar la funci\u00f3 cognitiva a mesura que avan\u00e7a l\u2019envelliment.<\/p>\nLa funci\u00f3 cognitiva inclou capacitats com la mem\u00f2ria, l\u2019atenci\u00f3, l\u2019aprenentatge, el llenguatge o la presa de decisions, essencials per a mantindre l\u2019autonomia en la vida quotidiana. Amb el pas dels anys, aquestes capacitats poden deteriorar-se de manera progressiva, un proc\u00e9s que, en algunes persones, s\u2019accelera i pot desembocar en problemes m\u00e9s greus, com la dem\u00e8ncia.<\/p>\n
Comprendre quins factors de l\u2019estil de vida poden ajudar a frenar aquest declivi \u00e9s una de les grans preguntes actuals en la investigaci\u00f3 sobre l\u2019envelliment saludable. En aquest treball, l\u2019equip es va proposar determinar si la dieta mediterr\u00e0nia deixa una empremta recognoscible en la microbiota intestinal i si, al seu torn, la salut microbiana s\u2019associa amb una evoluci\u00f3 cognitiva m\u00e9s favorable.<\/p>\n
Per a respondre a aquesta pregunta, l\u2019estudi ha seguit durant sis anys a 746 persones de tots dos sexes, amb una mitjana de 65 anys d\u2019edat i un alt risc de patir malalties cardiovasculars i metab\u00f2liques, com la diabetis. Totes elles formaven part de l\u2019estudi PREDIMED-PLUS<\/a>, una de les majors cohorts d\u2019intervenci\u00f3 nutricional a Espanya.<\/p>\n Els resultats indiquen que les persones que seguien amb major fidelitat una dieta mediterr\u00e0nia presentaven una microbiota intestinal m\u00e9s favorable i una evoluci\u00f3 cognitiva m\u00e9s positiva al llarg del temps.<\/p>\n Un dels aspectes m\u00e9s innovadors del treball \u00e9s la identificaci\u00f3 d\u2019una \u201cempremta microbiana\u201d pr\u00f2pia de la dieta mediterr\u00e0nia. Les dades sobre els h\u00e0bits alimentaris de les persones participants, combinats amb l\u2019an\u00e0lisi de la seua microbiota intestinal, els han perm\u00e9s donar amb una nova manera de monitorar la salut.<\/p>\n Aquest biomarcador es basa en la pres\u00e8ncia i l\u2019abund\u00e0ncia de determinats bacteris intestinals associats a la dieta mediterr\u00e0nia. Els biomarcadors o marcadors biol\u00f2gics s\u00f3n senyals mesurables que indiquen un proc\u00e9s normal o patol\u00f2gic i ajuden a detectar malalties abans que apareguen els s\u00edmptomes, a seguir-ne l\u2019evoluci\u00f3 o a avaluar l\u2019efic\u00e0cia d\u2019un tractament.<\/p>\n Segons els autors, aquesta signatura microbiana s\u2019associa amb una deterioraci\u00f3 cognitiva m\u00e9s lenta, la qual cosa aporta noves pistes sobre els mecanismes biol\u00f2gics que expliquen els beneficis de la dieta mediterr\u00e0nia per al cervell.<\/p>\n La microbiota intestinal est\u00e0 formada per bilions de bacteris que intervenen en processos clau com la digesti\u00f3, la immunitat o la producci\u00f3 de subst\u00e0ncies que influeixen en el funcionament de l\u2019organisme. En els \u00faltims anys, la investigaci\u00f3 ha posat de manifest l\u2019exist\u00e8ncia de l\u2019anomenat \u201ceix intest\u00ed-cervell\u201d, un sistema de comunicaci\u00f3 bidireccional mitjan\u00e7ant el qual els microorganismes intestinals poden produir compostos que arriben al cervell i afecten el seu funcionament.<\/p>\n El treball s\u2019ha publicat en la revista BMC Medicine<\/em>. Est\u00e0 liderat per professorat de la Universitat Rovira i Virgili i compta amb la participaci\u00f3 d\u2019investigadores i investigadors del consorci PREDIMED-PLUS, entre els quals hi ha el grup EPINUT de la UMH. En concret, hi han participat el catedr\u00e0tic de la UMH Jes\u00fas Vioque, l\u00edder del grup EPINUT, i la investigadora Laura Torres. Aquest grup d\u2019investigaci\u00f3 est\u00e0 associat a l\u2019Institut d\u2019Investigaci\u00f3 Sanit\u00e0ria i Biom\u00e8dica d\u2019Alacant (ISABIAL) i a l\u2019Institut de Salut Carlos III (ISCIII) a trav\u00e9s de la xarxa CIBERESP.<\/p>\n Com indiquen els autors, aquests resultats, juntament amb els d\u2019estudis previs del mateix grup publicats en revistes com MedComm<\/em><\/a> i Microbiome<\/em><\/a>, podrien ajudar en el futur a dissenyar intervencions nutricionals o microbianes orientades a promoure un envelliment cognitiu saludable basat en la dieta.<\/p>\n La investigaci\u00f3 ha comptat amb finan\u00e7ament de l\u2019Institut de Salut Carlos III, a trav\u00e9s del CIBER de Fisiopatologia de l\u2019Obesitat i Nutrici\u00f3 (CIBEROBN), i de l\u2019estudi PREDIMED-PLUS, amb cofinan\u00e7ament europeu. Tamb\u00e9 ha rebut suport de programes nacionals i internacionals d\u2019investigaci\u00f3 en nutrici\u00f3 i envelliment saludable.<\/p>\n Acc\u00e9s a l\u2019article: Ni, J., Hern\u00e1ndez-Cacho, A., Nishi, S. K., Babio, N., Belzer, C., Konstati, P., … & Salas-Salvad\u00f3, J. (2025). Mediterranean diet, gut microbiota, and cognitive decline in older adults with obesity\/overweight and metabolic syndrome: a prospective cohort study. Bmc Medicine, 23(1), 669. https:\/\/link.springer.com\/article\/10.1186\/s12916-025-04488-y<\/a><\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Una investigaci\u00f3 en la qual participa la Unitat d\u2019Epidemiologia de la Nutrici\u00f3 de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH), basada en dades de l\u2019Estudi PREDIMED-PLUS, associa la dieta mediterr\u00e0nia amb una microbiota intestinal m\u00e9s saludable i una deterioraci\u00f3 cognitiva m\u00e9s lenta en persones majors amb sobrep\u00e9s o obesitat i amb s\u00edndrome metab\u00f2lica.Segons els investigadors, seguir […]<\/p>\n","protected":false},"author":2693,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192413"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2693"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=192413"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/192413\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=192413"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=192413"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=192413"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}