![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/02\/03-02-26-brain-comm-CORREO.jpg\")
<\/a>El laboratori de Neuroenginyeria Biom\u00e8dica de la UMH ha realitzat fins ara quatre assajos cl\u00ednics amb persones volunt\u00e0ries cegues. En aquest context, els cient\u00edfics han identificat un fenomen tan excepcional com inesperat: un dels participants, que havia conviscut amb la foscor total durant m\u00e9s de tres anys, va comen\u00e7ar a recuperar progressivament part de la visi\u00f3 natural despr\u00e9s d\u2019iniciar l\u2019estimulaci\u00f3 el\u00e8ctrica directa de l\u2019escor\u00e7a cerebral.<\/p>\n\u201cCom en tots els assajos, l\u2019objectiu era generar percepcions visuals artificials mitjan\u00e7ant l\u2019estimulaci\u00f3 directa del cervell, no restaurar la visi\u00f3 natural\u201d, explica l\u2019investigador principal de l\u2019estudi i director de l\u2019Institut de Bioenginyeria de la UMH, Eduardo Fern\u00e1ndez Jover. El fet que un dels participants haja experimentat una millora mesurable i sostinguda de la visi\u00f3 suggereix la possible influ\u00e8ncia de factors individuals encara per determinar. El cas s\u2019ha publicat en la revista cient\u00edfica Brain Communications.<\/p>\n
La neur\u00f2loga de l\u2019Hospital de la Vega Baixa d\u2019Oriola i membre del grup NBio de la UMH, Arantxa Alfaro S\u00e1ez, assenyala que \u201cencara que s\u2019han descrit alguns casos de recuperaci\u00f3 de la visi\u00f3 en pacients amb dany sever del nervi \u00f2ptic, sempre s\u2019han produ\u00eft en els primers mesos despr\u00e9s de la lesi\u00f3, per la qual cosa resulta molt inusual que puga oc\u00f3rrer despr\u00e9s de tant de temps\u201d.<\/p>\n
L\u2019endem\u00e0 passat de la cirurgia, mentre encara estava hospitalitzat, el pacient va informar que comen\u00e7ava a percebre llums i moviments davant d\u2019ell. \u201cA penes hav\u00edem comen\u00e7at a estimular-ne l\u2019escor\u00e7a visual per a, diguem, calibrar el sistema\u201d, relata Alfaro, \u201cper\u00f2 vam comen\u00e7ar a gesticular-li i el pacient va ser capa\u00e7 de descriure correctament la posici\u00f3 dels nostres bra\u00e7os; sabia on est\u00e0vem les persones al seu voltant\u201d. El pacient ho descrivia com una ombra en moviment: la seua primera percepci\u00f3 visual natural anys despr\u00e9s d\u2019haver quedat completament cec.<\/p>\n Durant els mesos seg\u00fcents, el pacient va seguir una rutina di\u00e0ria d\u2019entrenament visual, amb almenys 30 minuts d\u2019exercicis estandarditzats. Aquestes proves inclo\u00efen tasques de complexitat creixent per a avaluar la percepci\u00f3 de la llum, la localitzaci\u00f3 espacial, el moviment, l\u2019agudesa visual i la sensibilitat al contrast, aix\u00ed com activitats de cerca, identificaci\u00f3 i seguiment d\u2019objectes, formes, lletres i n\u00fameros.<\/p>\n \u201cEls potencials visuals evocats, que s\u00f3n els senyals el\u00e8ctrics que el cervell genera en resposta a est\u00edmuls visuals i que ens indiquen si la informaci\u00f3 arriba correctament des de la retina, estaven pr\u00e0cticament absents en aquest participant abans de comen\u00e7ar l\u2019estudi\u201d, explica Soo. No obstant aix\u00f2, aquests senyals van anar reapareixent i millorant progressivament al llarg del temps, la qual cosa confirmava una recuperaci\u00f3 real i mesurable.<\/p>\n En conjunt, el voluntari va mostrar una millora significativa de l\u2019agudesa visual i un augment notable de la seua autonomia. Va ser capa\u00e7 d\u2019identificar formes i lletres de manera consistent, millorar la coordinaci\u00f3 en agarrar objectes i guanyar confian\u00e7a en la seua mobilitat quotidiana. El pacient mateix va indicar que la visi\u00f3 recuperada li permetia valdre\u2019s amb major seguretat en la vida di\u00e0ria.<\/p>\n Aquests resultats podrien ajudar a desenvolupar noves aproximacions terap\u00e8utiques per a la rehabilitaci\u00f3 de la funci\u00f3 visual en persones amb lesions severes de les vies visuals o, fins i tot, en altres tipus de lesions cerebrals, mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques no invasives com per exemple l\u2019estimulaci\u00f3 el\u00e8ctrica transcranial, destaca el professor Eduardo Fern\u00e1ndez. En qualsevol cas, afig, que \u201caquestes troballes nom\u00e9s s\u2019han produ\u00eft en un dels nostres participants el que suggereix que \u00e9s possible que hi haja caracter\u00edstiques \u00faniques en aquest participant que han pogut contribuir a aquests resultats\u201d.<\/p>\n No obstant aix\u00f2, l\u2019equip subratlla que encara es desconeixen aspectes clau: com funciona amb exactitud el complex circuit neuronal que permet la visi\u00f3, quins s\u00f3n els par\u00e0metres \u00f2ptims per a induir percepcions visuals o com respon el cervell a una estimulaci\u00f3 artificial a llarg termini. \u201cA m\u00e9s, cada cervell \u00e9s distint i la resposta pot variar enormement segons la patologia, la duraci\u00f3 de la ceguesa i la visi\u00f3 residual pr\u00e8via\u201d, explica Fern\u00e1ndez Jover, qui adverteix que \u201cla recuperaci\u00f3 observada podria no repetir-se en altres pacients\u201d. Futurs estudis determinaran si es tracta d\u2019un cas a\u00efllat o d\u2019un fenomen reprodu\u00efble.<\/p>\n \u201cPrecisament per aquesta diversitat, estem enormement agra\u00efts a aquest pacient i a totes les persones que han participat en aquests assajos cl\u00ednics\u201d, assenyalen els investigadors de la UMH. \u201cCap ho ha fet amb l\u2019expectativa de tornar a veure-hi, sin\u00f3 amb la consci\u00e8ncia que la seua contribuci\u00f3 ajuda a avan\u00e7ar en el coneixement sobre com restaurar el complex di\u00e0leg neuronal que fa possible la visi\u00f3\u201d.<\/p>\n L\u2019estudi cl\u00ednic que ha donat lloc a aquests resultats s\u2019ha dut a terme en estreta col\u00b7laboraci\u00f3 amb l\u2019Hospital IMED Elx. En 2021, el laboratori de Neuroenginyeria Biom\u00e8dica de la UMH va aconseguir implantar de manera segura en el cervell d\u2019una persona cega un dispositiu capa\u00e7 d\u2019induir la percepci\u00f3 de formes i lletres amb una resoluci\u00f3 molt m\u00e9s alta del que s\u2019havia aconseguit fins a aquell moment. El grup tamb\u00e9 ha desenvolupat una tecnologia que \u00e9s capa\u00e7 d\u2019establir una comunicaci\u00f3 bidireccional amb l\u2019escor\u00e7a visual per a aconseguir una visi\u00f3 artificial m\u00e9s natural i funcional. Gr\u00e0cies a aix\u00f2, les persones implantades han sigut capaces de recon\u00e9ixer objectes i lletres, i fins i tot de moure\u2019s i orientar-se en entorns complexos.<\/p>\n Tamb\u00e9 signen l\u2019estudi Dorota Waclawczyk, Roberto Moroll\u00f3n i Fabrizio Grani, investigadors de l\u2019Institut de Bioenginyeria de la UMH i de la C\u00e0tedra Bidons Egara. Alfaro i Fern\u00e1ndez Jover formen part, a m\u00e9s, del consorci CIBER-BBN, adscrit a l\u2019Institut de Salut Carlos III.<\/p>\n L\u2019estudi ha comptat amb finan\u00e7ament del Ministeri de Ci\u00e8ncia, Innovaci\u00f3 i Universitats (PDC2022-133952-100), la Uni\u00f3 Europea a trav\u00e9s del programa Horitz\u00f3 2020 (grant agreement n. 899287, NeuraViPeR) i el Programa per a grups d\u2019investigaci\u00f3 d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia de la Generalitat Valenciana (PROMETEO CIPROM\/2023\/25).<\/p>\n Acc\u00e9s a l\u2019article: Alfaro, A., Soo, L., Waclawczyk, D., Moroll\u00f3n, R., Grani, F., & Fern\u00e1ndez, E. (2026). Recovery of spontaneous vision after intracortical microstimulation of the visual cortex in a profoundly blind patient: A case report. Brain Communications, 8, fcaf504. https:\/\/doi.org\/10.1093\/braincomms\/fcaf504<\/a><\/p>\n Recursos visuals i entrevistes:<\/p>\n<\/a>\u201cEl procediment va consistir en la implantaci\u00f3 quir\u00fargica d\u2019una matriu intracortical de 100 microel\u00e8ctrodes en l\u2019escor\u00e7a visual prim\u00e0ria, la regi\u00f3 del cervell encarregada de processar la informaci\u00f3 visual\u201d, explica Alfaro. A trav\u00e9s d\u2019aquesta matriu, els investigadors van aplicar patrons d\u2019estimulaci\u00f3 el\u00e8ctrica controlats per a generar percepcions visuals artificials, conegudes com a fosfens.<\/p>\n<\/a>La investigadora de la UMH Leili Soo, tamb\u00e9 primera autora de l\u2019estudi, assenyala que aquest entrenament, juntament amb la motivaci\u00f3 del participant mateix, va poder exercir un paper rellevant en la recuperaci\u00f3 parcial de la visi\u00f3 natural. La millora visual va persistir fins i tot despr\u00e9s de la retirada quir\u00fargica de l\u2019implant intracortical.<\/p>\n