![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/03\/12-03-26-sociograma-proyecto-cair-NOT.png\")
<\/a>El projecte CAIR empra la ci\u00e8ncia ciutadana per a mapear els actius de salut en Carr\u00fas a trav\u00e9s de sessions participatives amb sanitaris, t\u00e8cnics locals, entitats socials i el ve\u00efnat. En concret, entre les conclusions principals extretes dels sociogrames elaborats amb la comunitat destaquen la desconnexi\u00f3 del teixit social, ja que es detecta una debilitat en l\u2019associacionisme i una falta de xarxa entre les pr\u00f2pies entitats. Aquesta \u2018desconnexi\u00f3\u2019 provoca que gran part de la poblaci\u00f3 desconega els recursos i ajudes que ja existeixen en el seu entorn. Aix\u00ed mateix, l\u2019equip investigador ha detectat barreres d\u2019acc\u00e9s a la salut com l\u2019idioma, la falta de sensibilitat cap a ritus culturals i l\u2019escassetat de recursos per a la diversitat funcional. Aix\u00ed mateix, s\u2019infrautilitzen figures essencials com les mediadores culturals i referents de la comunitat gitana, que s\u00f3n d\u2019un gran impacte positiu, per\u00f2 la seua efic\u00e0cia es veu limitada per la falta d\u2019una relaci\u00f3 formal i fluida amb l\u2019Ajuntament o els centres de salut.<\/p>\nUna altra de les conclusions \u00e9s la bretxa institucional. El diagn\u00f2stic revela una \u2018desconnexi\u00f3 intersectorial\u2019. Segons assenyalen en les conclusions, existeix una falta de coordinaci\u00f3 real entre institucions (ajuntament, taules intersectorials i consells de salut), la qual cosa dificulta una resposta integral a les necessitats del barri. Tamb\u00e9, es detecten difer\u00e8ncies generacionals i nous actors, ja que les persones majors identifiquen l\u2019oci i els centres socials com els seus principals motors de salut; mentre que entre el p\u00fablic jove les xarxes socials emergeixen com un actor de gran poder per\u00f2 d\u2019influ\u00e8ncia ambivalent (no sempre saludable). Aix\u00ed mateix, es confirma l\u2019abs\u00e8ncia de vincles intergeneracionals, perdent-se oportunitats de suport mutu entre joves i majors. D\u2019altra banda, l\u2019equip investigador conclou que l\u2019entorn educatiu (col\u00b7legis i instituts) i els grups esportius es consoliden com a actors fonamentals per a la promoci\u00f3 del benestar en la zona.<\/p>\n
Com a membre actiu del Consell de Salut de Carr\u00fas i de Sant Ferm\u00ed, el projecte CAIR va convidar a participar en els sociogrames a diversos membres i organitzacions amb la finalitat d\u2019involucrar als actors m\u00e9s rellevants en la comunitat. Les Jornades dels CBS han servit no sols per a compartir resultats, sin\u00f3 per a participar de conclusions que en les seg\u00fcents etapes seran clau per a la cocreaci\u00f3 d\u2019iniciatives comunit\u00e0ries per a millorar el benestar del barri.<\/p>\n
M\u00e9s que un gr\u00e0fic est\u00e0tic, en el projecte CAIR el sociograma actua com un \u2018mapa viu\u2019 que visualitza el teixit real de relacions, identificant tant els punts d\u2019uni\u00f3 com les xarxes de suport natural. Aquesta radiografia humana permet detectar oportunitats de col\u00b7laboraci\u00f3 i bretxes cr\u00edtiques, proporcionant la base necess\u00e0ria per a intervindre de manera precisa en la realitat social del barri.<\/p>\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
L\u2019idioma, la falta de sensibilitat cap a ritus culturals i l\u2019escassetat de recursos per a la diversitat funcional s\u00f3n algunes de les barreres amb les quals es troben determinades persones en relaci\u00f3 amb l\u2019acc\u00e9s a la salut. Aquesta \u00e9s una de les primeres conclusions extretes del projecte CAIR, que lidera la professora de Medicina Preventiva […]<\/p>\n","protected":false},"author":32202,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/193637"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32202"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=193637"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/193637\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=193637"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=193637"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=193637"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}