Els investigadors, que tamb\u00e9 analitzen l\u2019efecte del nombre de seguidors en xarxes socials i la seua relaci\u00f3 amb els s\u00edmptomes depressius, identifiquen difer\u00e8ncies segons el g\u00e8nere. En les xiques, un major nombre de seguidors s\u2019associa amb un augment dels s\u00edmptomes depressius, mentre que en els xics, en canvi, l\u2019efecte apareix com a neutre o lleugerament protector. Els resultats revelen que, a m\u00e9s, aquesta relaci\u00f3 interactua amb la freq\u00fc\u00e8ncia d\u2019\u00fas de les xarxes socials: en xiques que usen aquestes plataformes amb poca freq\u00fc\u00e8ncia, un alt nombre de seguidors es relaciona amb majors nivells de s\u00edmptomes depressius.<\/p>\n A m\u00e9s d\u2019aquestes variables, assenyalen a un fenomen determinant: els adolescents amb vulnerabilitat emocional s\u00f3n els m\u00e9s susceptibles al fet que l\u2019\u00fas problem\u00e0tic de les plataformes intensifique el seu malestar. Els s\u00edmptomes depressius previs dels joves influeixen decisivament en l\u2019evoluci\u00f3 de la depressi\u00f3. Com explica l\u2019experta, \u201cl\u2019\u00fas problem\u00e0tic de les xarxes socials de l\u2019any anterior, aix\u00ed com la mitjana dels dos anys seg\u00fcents, prediu molt b\u00e9 la simptomatologia depressiva; \u00e9s la variable m\u00e9s forta per a anticipar l\u2019evoluci\u00f3 de la depressi\u00f3\u201d.<\/p>\n Per aix\u00f2, adverteixen que entregar un tel\u00e8fon intel\u00b7ligent sense educaci\u00f3 pr\u00e8via \u00e9s arriscat: \u201cEnsenyem a conduir els nostres fills abans de comprar-los un cotxe o una moto. Si primer els regales el cotxe i despr\u00e9s els ensenyes, ocorren accidents\u201d, exemplifica Blanquer. L\u2019evid\u00e8ncia cient\u00edfica assenyala els 16 anys com un punt d\u2019inflexi\u00f3 en el desenvolupament, un moment en el qual l\u2019impacte emocional de les xarxes s\u2019estabilitza.<\/p>\n Formar als joves en l\u2019\u00fas responsable de les xarxes socials i en la gesti\u00f3 de l\u2019exposici\u00f3 digital \u00e9s central. \u201cPel que fa a les relacions o les emocions queda molt per aprendre: privacitat, empremta digital, \u00e8tica, respecte\u2026\u00e9s el m\u00ednim que cal ensenyar\u201d, reflexiona Lloret, que adverteix que, no obstant aix\u00f2, la responsabilitat no recau nom\u00e9s en els usuaris: \u201cProhibir no resol el problema. \u00c9s un gest important, per\u00f2 no es poden carregar les tintes sobre els propis usuaris, els adolescents o els seus pares i mares. Estem parlant d\u2019empreses hipermilion\u00e0ries, les m\u00e9s riques del m\u00f3n, amb una capacitat bestial per a modificar la percepci\u00f3 social i l\u2019autopercepci\u00f3. L\u2019algorisme \u00e9s el seu producte i hauria de ser transparent\u201d. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019edat, els experts recorden que la protecci\u00f3 dels joves no dep\u00e9n nom\u00e9s de prohibicions, sin\u00f3 tamb\u00e9 de la combinaci\u00f3 de maduresa, detecci\u00f3 de vulnerabilitats, supervisi\u00f3, educaci\u00f3 i una transpar\u00e8ncia real per part de les plataformes tecnol\u00f2giques.<\/p>\n Acc\u00e9s a l\u2019article: Blanquer-Cort\u00e9s, M., Est\u00e9vez, E., Est\u00e9vez-Garc\u00eda, J.F. et al.<\/em> \u201cEffects of problematic social media use on depressive symptoms\u201d. Sci Rep 16, 201 (2026). https:\/\/doi.org\/10.1038\/s41598-025-29258-x<\/a><\/p>\n <\/p>\n Peu de foto 2: Investigadors Mar\u00eda Blanquer i Daniel Lloret.<\/p>\n <\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Un estudi de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez d\u2019Elx (UMH) conclou que l\u2019\u00fas intensiu de les xarxes socials en adolescents menors de 16 anys s\u2019associa amb un augment dels s\u00edmptomes depressius. El treball, publicat en Scientific Reports, mostra que, no obstant aix\u00f2, la relaci\u00f3 entre l\u2019\u00fas d\u2019aquestes plataformes i l\u2019augment dels s\u00edmptomes canvia amb l\u2019edat: la […]<\/p>\n","protected":false},"author":32202,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[43],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/193681"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/32202"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=193681"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/193681\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=193681"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=193681"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=193681"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2026\/03\/16-03-26-rrss-depresion-CORREO.jpg\")
<\/a>Els resultats de l\u2019estudi, realitzat pels investigadors de la UMH Mar\u00eda Blanquer, Estefan\u00eda Est\u00e9vez, J. Francisco Est\u00e9vez Garc\u00eda i Daniel Lloret, indiquen que el verdader risc no radica en el temps que els adolescents passen en les xarxes socials, sin\u00f3 en el denominat \u201c\u00fas problem\u00e0tic\u201d, caracteritzat per la p\u00e8rdua de control i els sentiments de necessitat per connectar-se. Segons els autors, aquest \u00fas problem\u00e0tic impacta m\u00e9s en la salut mental dels menors que la quantitat d\u2019hores enfront de la pantalla. El risc augmenta quan la falta d\u2019autoregulaci\u00f3 en les xarxes impedeix que els adolescents complisquen els seus objectius quotidians, la qual cosa provoca conseq\u00fc\u00e8ncies negatives en la seua vida di\u00e0ria, com explica Lloret, responsable de l\u2019estudi: \u201cNo poder executar els teus plans perqu\u00e8 l\u2019impuls de les xarxes et domina \u00e9s la clau\u201d.<\/p>\n<\/a>\u201cEn el cas de les xiques, el fet de tindre una major exposici\u00f3 a causa d\u2019un major nombre de seguidors podria estar relacionat amb la validaci\u00f3 social i la pressi\u00f3 est\u00e8tica\u201d, reflexiona Blanquer, primera autora de l\u2019estudi, encara que es tracta d\u2019una hip\u00f2tesi que, explica, requereix m\u00e9s investigaci\u00f3. Les troballes mostren que la percepci\u00f3 de l\u2019audi\u00e8ncia i l\u2019exposici\u00f3 digital no afecten a tots els adolescents d\u2019igual manera: l\u2019edat, el g\u00e8nere i els patrons d\u2019\u00fas s\u00f3n determinants. \u201cL\u2019efecte dels seguidors \u00e9s molt curi\u00f3s; hem d\u2019investigar un poc m\u00e9s com influeixen\u201d, apunta la investigadora de la UMH.<\/p>\n