![\"04-12-13-](\"https:\/\/comunicacion.umh.es\/files\/2013\/12\/04-12-13-Vicente-Micol_blog1.jpg\")
<\/a><\/p>\nEste estudi ha provat la capacitat dels polifenols de la Flor de Jamaica per a disminuir l’acumulaci\u00f3 de triglic\u00e8rids en c\u00e8l\u00b7lules de teixit adip\u00f3s en cultius cel\u00b7lulars i el fetge gras en ratolins de laboratori. M\u00e9s recentment, les seues propietats beneficioses s’han provat en 31 pacients hipertensos amb un \u00edndex de massa corporal de 31 (es considera ob\u00e9s a partir de 30), en l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. En estos assajos s’ha observat que es milloren els principals valors del quadre patol\u00f2gic relacionat amb l’obesitat despr\u00e9s d’un mes prenent entre 6 i 8 grams diaris d’extracte de Hibiscus sabdariffa dissolts en aigua.<\/p>\n
\n
Els resultats globals conclouen una disminuci\u00f3 tant de la pressi\u00f3 arterial sist\u00f2lica (alta) com la diast\u00f2lica (baixa) en un 20% i un 10%, respectivament, aix\u00ed com una reducci\u00f3 significativa del colesterol (10%) i de l’hemoglobina glicosilada (marcador de diab\u00e8tics) en un 25% i, tamb\u00e9, una disminuci\u00f3 significativa de la freq\u00fc\u00e8ncia card\u00edaca.<\/p>\n
\n
Segons l’investigador de la UMH Vicente Micol, este estudi, a m\u00e9s de comprovar les facultats de l’Hibiscus sabdariffa, ajuda a comprendre els mecanismes que participen en les malalties associades a l’obesitat, la qual cosa pot facilitar posteriors aplicacions farmacol\u00f2giques.<\/p>\n
\n
La UMH ha subscrit un conveni per a fabricar industrialment este producte amb l’empresa il\u00b7licitana Monteloeder S.L., especialitzada en nutrac\u00e8utics i ingredients per a l’alimentaci\u00f3 funcional. El producte s’obt\u00e9 al macerar els p\u00e8tals secs en aigua a ebullici\u00f3 i, posteriorment, es realitza una etapa d’enriquiment i d’assecat. El producte final podria afegir-se a altres productes alimentaris, com a iogurts o sucs, o simplement dissoldre’s en aigua per a la seua administraci\u00f3.<\/p>\n
\n
Este estudi s’ha desenvolupat durant tres anys amb el finan\u00e7ament dels plans VALi+D i PROMETEU de la Generalitat Valenciana i del Centre per al Desenvolupament Tecnol\u00f2gic Industrial (CDTI) del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Aix\u00ed mateix, han col\u00b7laborat els doctors del Centre de ReProp Biom\u00e8dica de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus Jordi Jove i Carlos Villaverde i el professor de la Universitat de Granada Antonio Segura.<\/p>\n
\n
Els investigadors de la UMH han enviat per a la seua publicaci\u00f3 un article cient\u00edfic sobre este estudi a una revista internacional especialitzada en Ci\u00e8ncia dels Aliments i Nutrici\u00f3 Molecular.<\/p>\n
\n
La Flor de Jamaica, tamb\u00e9 anomenada “Roselle” o “Karkad\u00e9”, es pren com beguda tradicional en alguns pa\u00efsos tropicals africans, com Senegal o Sudan, en pa\u00efsos iberoamericans, com M\u00e8xic i Panam\u00e0, o asi\u00e0tics, com Tail\u00e0ndia o Mal\u00e0isia, per la creen\u00e7a popular de qu\u00e8 \u00e9s beneficiosa per a la salut, encara que fins ara no constaven treballs cl\u00ednics contundents en la literatura cient\u00edfica internacional. Al contrari, en uns quants pa\u00efsos del sud d’Europa, esta flor \u00e9s molt utilitzada en els jardins de ciutats i pobles per la seua resist\u00e8ncia a les inclem\u00e8ncies del temps i per la seua bellesa, al tindre un calze amb entre 4 i 5 grans p\u00e8tals d’un roig intens i uns cridaners estams grocs.<\/p>\n
\n
\n
<\/p>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel\u00b7lular (IBMC) de la Universitat Miguel Hern\u00e1ndez (UMH) d’Elx Mar\u00eda Herranz i el catedr\u00e0tic de Bioqu\u00edmica i Biologia Molecular, Vicente Micol, han concl\u00f2s en un estudi recent que els polifenols dels p\u00e8tals de la Flor de Jamaica (Hibiscus sabdariffa) redu\u00efxen notablement la hipertensi\u00f3 arterial, el colesterol i […]<\/p>\n","protected":false},"author":2677,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"ngg_post_thumbnail":0,"_links_to":"","_links_to_target":""},"categories":[770,2782,191,2786,43,2777,2918],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68636"}],"collection":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2677"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=68636"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/68636\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=68636"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=68636"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/comunicacion.umh.es\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=68636"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}