La investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular (IBMC) de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx María Herranz i el catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular, Vicente Micol, han conclòs en un estudi recent que els polifenols dels pètals de la Flor de Jamaica (Hibiscus sabdariffa) reduïxen notablement la hipertensió arterial, el colesterol i la diabetis. Després de diversos assajos en models cel·lulars i animals, s’ha provat en pacients obesos amb un quadro patològic de nivells anormals de glucosa, triglicèrids i colesterol, hipertensió i fetge gras.

Este estudi ha provat la capacitat dels polifenols de la Flor de Jamaica per a disminuir l’acumulació de triglicèrids en cèl·lules de teixit adipós en cultius cel·lulars i el fetge gras en ratolins de laboratori. Més recentment, les seues propietats beneficioses s’han provat en 31 pacients hipertensos amb un índex de massa corporal de 31 (es considera obés a partir de 30), en l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. En estos assajos s’ha observat que es milloren els principals valors del quadre patològic relacionat amb l’obesitat després d’un mes prenent entre 6 i 8 grams diaris d’extracte de Hibiscus sabdariffa dissolts en aigua.

Els resultats globals conclouen una disminució tant de la pressió arterial sistòlica (alta) com la diastòlica (baixa) en un 20% i un 10%, respectivament, així com una reducció significativa del colesterol (10%) i de l’hemoglobina glicosilada (marcador de diabètics) en un 25% i, també, una disminució significativa de la freqüència cardíaca.

Segons l’investigador de la UMH Vicente Micol, este estudi, a més de comprovar les facultats de l’Hibiscus sabdariffa, ajuda a comprendre els mecanismes que participen en les malalties associades a l’obesitat, la qual cosa pot facilitar posteriors aplicacions farmacològiques.

La UMH ha subscrit un conveni per a fabricar industrialment este producte amb l’empresa il·licitana Monteloeder S.L., especialitzada en nutracèutics i ingredients per a l’alimentació funcional. El producte s’obté al macerar els pètals secs en aigua a ebullició i, posteriorment, es realitza una etapa d’enriquiment i d’assecat. El producte final podria afegir-se a altres productes alimentaris, com a iogurts o sucs, o simplement dissoldre’s en aigua per a la seua administració.

Este estudi s’ha desenvolupat durant tres anys amb el finançament dels plans VALi+D i PROMETEU de la Generalitat Valenciana i del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri d’Economia i Competitivitat. Així mateix, han col·laborat els doctors del Centre de ReProp Biomèdica de l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus Jordi Jove i Carlos Villaverde i el professor de la Universitat de Granada Antonio Segura.

Els investigadors de la UMH han enviat per a la seua publicació un article científic sobre este estudi a una revista internacional especialitzada en Ciència dels Aliments i Nutrició Molecular.

La Flor de Jamaica, també anomenada “Roselle” o “Karkadé”, es pren com beguda tradicional en alguns països tropicals africans, com Senegal o Sudan, en països iberoamericans, com Mèxic i Panamà, o asiàtics, com Tailàndia o Malàisia, per la creença popular de què és beneficiosa per a la salut, encara que fins ara no constaven treballs clínics contundents en la literatura científica internacional. Al contrari, en uns quants països del sud d’Europa, esta flor és molt utilitzada en els jardins de ciutats i pobles per la seua resistència a les inclemències del temps i per la seua bellesa, al tindre un calze amb entre 4 i 5 grans pètals d’un roig intens i uns cridaners estams grocs.