La productivitat del Sistema Universitari Públic Valencià, un 11% superior a la mitjana espanyola

La productivitat del Sistema Universitari Públic Valencià se situa un 11% per dalt de la mitjana espanyola, segons la tercera edició de l’informe sobre “La contribució socioeconòmica de les universitats públiques valencianes” (SUPV), que ha sigut presentat pel cinc rectors, pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i pel conseller d’Educació, Vicent Marzà. Formar a un titulat supera el 10% anual de rendibilitat fiscal per al sector públic, s’afirma en el document27-01-16-informe CRUPV Principal

Les greus dificultats econòmiques dels últims anys han reduït un 18,9% entre 2010 i 2014 els ingressos de les Universitats Públiques Valencianes, sobretot els destinats a finançar la recerca (-42,4%) i la transferència tecnològica (-24,2%), però no han impedit que les universitats abordaren importants canvis en el camp de la docència i la recerca i oferisquen una elevada tornada fiscal a les inversions públiques en les mateixes.

La productivitat del Sistema Universitari Públic Valencià (SUPV) se situa un 11% per dalt de la mitjana de les universitats espanyoles. No obstant açò, la crisi ha compromès seriosament la capacitat de les universitats d’obtenir més i millors resultats en àmbits rellevants en interrompre línies de recerca en marxa, reduir i impedir el rejoveniment de les seues plantilles, frenar el desenvolupament professional del professorat i la incorporació del capital humà a les empreses, i afeblir encara més l’escassa col·laboració entre universitat i empresa en activitats de transferència.

Aquestes són algunes de les conclusions del Tercer Informe del SUPV: “La contribució socioeconòmica de les universitats públiques valencianes (2015)”, elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), sobre l’activitat i els resultats de les cinc institucions que integren el Sistema Universitari Públic Valencià (SUPV): Universitat de València, Universitat Politècnica de València, Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I i Universitat Miguel Hernández d’Elx.

L’informe ha sigut realitzat pel director de Recerca de l’Ivie i catedràtic de la Universitat de València, Francisco Pérez; l’investigador de l’Ivie, professor de la Universitat de València i degà de la Facultat d’Economia, José Manuel Pastor; i el professor de la Universitat de València Carlos Peraita. En la seua elaboració han participat els tècnics de recerca de l’Ivie Eva Benages i Ángel Soler.

La presentació pública de l’informe ha tingut lloc a València, en un acte que ha comptat amb la presència del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i els cinc rectors de la CRUPV (Conferència de Rectors de les Universitats Públiques Valencianes): Esteban Morcillo, de la Universitat de València; Francisco Mora, de la Universitat Politècnica de València; Vicent Climent, de la Universitat Jaume I; Manuel Palomar, de la Universitat d’Alacant; i Jesús Pastor, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx.

Aquest tercer informe sobre la contribució socioeconòmica de les universitats públiques valencianes amplia les anàlisis i actualitza els resultats dels estudis anteriors (2009 i 2013). En la tercera edició s’ha posat el focus especialment a analitzar el paper de les universitats en relació amb les oportunitats d’ocupació dels titulats, l’eixida de la crisi econòmica i la contribució dels universitaris i les universitats al canvi de model productiu que la Comunitat Valenciana necessita. En aquest sentit, l’informe assenyala la importància de reforçar les sinergies entre les universitats i l’entorn social i econòmic per a impulsar el desenvolupament de les activitats basades en el coneixement a la Comunitat Valenciana i recuperar el terreny perdut per l’economia valenciana en matèria de competitivitat.

Aquest informe presenta un panorama de la situació i resultats del SUPV que evidencia tant la seua complexitat, com les seues fortaleses i febleses. D’una banda, posa en valor la importància de les contribucions del SUPV a la renda, l’ocupació, el capital humà i el creixement de la Comunitat Valenciana. Per una altra, destaca les transformacions en els últims anys de l’oferta educativa en resposta a les demandes formatives, els esforços de les universitats per adaptar-se a l’Espai Europeu d’Educació Superior i els importants avanços en la producció, qualitat i internacionalització de la recerca. Al costat d’aquests avanços apareixen qüestions més problemàtiques de l’evolució recent de les universitats, com els quals mostren les tensions viscudes pel SUPV a conseqüència dels ajustos financers i de plantilles derivats de la crisi de les finances públiques, i la reculada dels projectes de recerca o de les activitats de transferència. Així mateix, l’informe adverteix sobre la importància de reconèixer l’heterogeneïtat de les universitats i les seues diferents unitats en especialització, internacionalització i resultats docents i de recerca, subratllant la necessitat de difondre les bones pràctiques per a millorar la productivitat mitjana.

Alguns dels resultats més destacats de l’Informe són:

Els recursos del SUPV, tant públics com a privats, s’han reduït significativament durant la crisi. No obstant açò, els seus nivells de productivitat en docència, recerca i transferència són majors que els de el Sistema Universitari Públic Español.

El SUPV ha realitzat en els anys recents una important transformació de la seua oferta docent, que en l’actualitat és de 187 títols de grau i 307 de màsters diferents.

Les Universitats Públiques Valencianes han incrementat la seua producció científica un 160% entre 2000 i 2013 i l’han internacionalitzat significativament. No obstant açò, els nivells de les activitats de transferència són modests, i fins i tot s’han produït reculades en aquests anys, a causa de la falta de recursos.

La retallada del 42,6% dels recursos per a recerca és més rellevant a la Comunitat Valenciana perquè una major part de la despesa en R+D depèn de les Universitats Públiques (47%), molt per sobre del que succeeix a Espanya (28%), a conseqüència de la feblesa de la despesa de les empreses i institucions.

Els efectes de la despesa que mobilitza el SUPV sobre l’activitat i l’ocupació són molt importants: incrementen en 50.555 persones el nombre de persones actives i en 67.000 els ocupats, a la Comunitat Valenciana

El SUPV genera volums de capital humà i tecnològic molt rellevants per a l’oferta de recursos productius: en el període 2000-2013 aquests dos actius suposen el 19,9% de les aportacions dels factors productius al creixement valencià.

La rendibilitat fiscal que obté el sector públic en finançar l’ensenyament universitari públic valenciana és clarament positiva, com a conseqüència dels majors impostos pagats pels titulats al llarg de la seua vida laboral. La rendibilitat anual és del 12,9% en el cas d’un graduat, de l’11,6% en el d’un llicenciat i el 9,9% en el d’un diplomat.

La societat valenciana rep 2,6 euros (a través dels impostos recaptats pel sector públic, ingressats pels titulats universitaris al llarg de la seua vida laboral) per cada euro dedicat per les administracions a finançar a les universitats per a la seua formació.

Més informació: http://www.ivie.es/es/actividades/noticias/2016/contribucion-universidades-publicas-valencianas.php

Destacats