L’idioma, la falta de sensibilitat cap a ritus culturals i l’escassetat de recursos per a la diversitat funcional són algunes de les barreres amb les quals es troben determinades persones en relació amb l’accés a la salut. Aquesta és una de les primeres conclusions extretes del projecte CAIR, que lidera la professora de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) Lucy Anne Paker. Els resultats generals d’una part d’aquesta investigació qualitativa sobre el benestar en el barri de Carrús s’han presentat en les I Jornades dels Consells Bàsics de Salut (CBS) d’Elx.

El projecte CAIR empra la ciència ciutadana per a mapear els actius de salut en  Carrús a través de sessions participatives amb sanitaris, tècnics locals, entitats socials i el veïnat. En concret, entre les conclusions principals extretes dels sociogrames elaborats amb la comunitat destaquen la desconnexió del teixit social, ja que es detecta una debilitat en l’associacionisme i una falta de xarxa entre les pròpies entitats. Aquesta ‘desconnexió’ provoca que gran part de la població desconega els recursos i ajudes que ja existeixen en el seu entorn. Així mateix, l’equip investigador ha detectat barreres d’accés a la salut com l’idioma, la falta de sensibilitat cap a ritus culturals i l’escassetat de recursos per a la diversitat funcional. Així mateix, s’infrautilitzen figures essencials com les mediadores culturals i referents de la comunitat gitana, que són d’un gran impacte positiu, però la seua eficàcia es veu limitada per la falta d’una relació formal i fluida amb l’Ajuntament o els centres de salut.

Una altra de les conclusions és la bretxa institucional. El diagnòstic revela una ‘desconnexió intersectorial’. Segons assenyalen en les conclusions, existeix una falta de coordinació real entre institucions (ajuntament, taules intersectorials i consells de salut), la qual cosa dificulta una resposta integral a les necessitats del barri. També, es detecten diferències generacionals i nous actors, ja que les persones majors identifiquen l’oci i els centres socials com els seus principals motors de salut; mentre que entre el públic jove les xarxes socials emergeixen com un actor de gran poder però d’influència ambivalent (no sempre saludable). Així mateix, es confirma l’absència de vincles intergeneracionals, perdent-se oportunitats de suport mutu entre joves i majors. D’altra banda, l’equip investigador conclou que l’entorn educatiu (col·legis i instituts) i els grups esportius es consoliden com a actors fonamentals per a la promoció del benestar en la zona.

Com a membre actiu del Consell de Salut de Carrús i de Sant Fermí, el projecte CAIR va convidar a participar en els sociogrames a diversos membres i organitzacions amb la finalitat d’involucrar als actors més rellevants en la comunitat. Les Jornades dels CBS han servit no sols per a compartir resultats, sinó per a participar de conclusions que en les següents etapes seran clau per a la cocreació d’iniciatives comunitàries per a millorar el benestar del barri.

Més que un gràfic estàtic, en el projecte CAIR el sociograma actua com un ‘mapa viu’ que visualitza el teixit real de relacions, identificant tant els punts d’unió com les xarxes de suport natural. Aquesta radiografia humana permet detectar oportunitats de col·laboració i bretxes crítiques, proporcionant la base necessària per a intervindre de manera precisa en la realitat social del barri.