Un estudi de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) conclou que l’ús intensiu de les xarxes socials en adolescents menors de 16 anys s’associa amb un augment dels símptomes depressius. El treball, publicat en Scientific Reports, mostra que, no obstant això, la relació entre l’ús d’aquestes plataformes i l’augment dels símptomes canvia amb l’edat: la capacitat per a navegar de forma menys vulnerable en xarxes socials es consolida progressivament amb el desenvolupament. Als 16 anys, l’ús de les xarxes socials deixa d’associar-se amb l’augment dels símptomes depressius que sí que s’observa en etapes més primerenques.

Els resultats de l’estudi, realitzat pels investigadors de la UMH María Blanquer, Estefanía Estévez, J. Francisco Estévez García i Daniel Lloret, indiquen que el verdader risc no radica en el temps que els adolescents passen en les xarxes socials, sinó en el denominat “ús problemàtic”, caracteritzat per la pèrdua de control i els sentiments de necessitat per connectar-se. Segons els autors, aquest ús problemàtic impacta més en la salut mental dels menors que la quantitat d’hores enfront de la pantalla. El risc augmenta quan la falta d’autoregulació en les xarxes impedeix que els adolescents complisquen els seus objectius quotidians, la qual cosa provoca conseqüències negatives en la seua vida diària, com explica Lloret, responsable de l’estudi: “No poder executar els teus plans perquè l’impuls de les xarxes et domina és la clau”.

Els investigadors, que també analitzen l’efecte del nombre de seguidors en xarxes socials i la seua relació amb els símptomes depressius, identifiquen diferències segons el gènere. En les xiques, un major nombre de seguidors s’associa amb un augment dels símptomes depressius, mentre que en els xics, en canvi, l’efecte apareix com a neutre o lleugerament protector. Els resultats revelen que, a més, aquesta relació interactua amb la freqüència d’ús de les xarxes socials: en xiques que usen aquestes plataformes amb poca freqüència, un alt nombre de seguidors es relaciona amb majors nivells de símptomes depressius.

“En el cas de les xiques, el fet de tindre una major exposició a causa d’un major nombre de seguidors podria estar relacionat amb la validació social i la pressió estètica”, reflexiona Blanquer, primera autora de l’estudi, encara que es tracta d’una hipòtesi que, explica, requereix més investigació. Les troballes mostren que la percepció de l’audiència i l’exposició digital no afecten a tots els adolescents d’igual manera: l’edat, el gènere i els patrons d’ús són determinants. “L’efecte dels seguidors és molt curiós; hem d’investigar un poc més com influeixen”, apunta la investigadora de la UMH.

A més d’aquestes variables, assenyalen a un fenomen determinant: els adolescents amb vulnerabilitat emocional són els més susceptibles al fet que l’ús problemàtic de les plataformes intensifique el seu malestar. Els símptomes depressius previs dels joves influeixen decisivament en l’evolució de la depressió. Com explica l’experta, “l’ús problemàtic de les xarxes socials de l’any anterior, així com la mitjana dels dos anys següents, prediu molt bé la simptomatologia depressiva; és la variable més forta per a anticipar l’evolució de la depressió”.

Per això, adverteixen que entregar un telèfon intel·ligent sense educació prèvia és arriscat: “Ensenyem a conduir els nostres fills abans de comprar-los un cotxe o una moto. Si primer els regales el cotxe i després els ensenyes, ocorren accidents”, exemplifica Blanquer. L’evidència científica assenyala els 16 anys com un punt d’inflexió en el desenvolupament, un moment en el qual l’impacte emocional de les xarxes s’estabilitza.

Formar als joves en l’ús responsable de les xarxes socials i en la gestió de l’exposició digital és central. “Pel que fa a les relacions o les emocions queda molt per aprendre: privacitat, empremta digital, ètica, respecte…és el mínim que cal ensenyar”, reflexiona Lloret, que adverteix que, no obstant això, la responsabilitat no recau només en els usuaris: “Prohibir no resol el problema. És un gest important, però no es poden carregar les tintes sobre els propis usuaris, els adolescents o els seus pares i mares. Estem parlant d’empreses hipermilionàries, les més riques del món, amb una capacitat bestial per a modificar la percepció social i l’autopercepció. L’algorisme és el seu producte i hauria de ser transparent”. Més enllà de l’edat, els experts recorden que la protecció dels joves no depén només de prohibicions, sinó també de la combinació de maduresa, detecció de vulnerabilitats, supervisió, educació i una transparència real per part de les plataformes tecnològiques.

Accés a l’article: Blanquer-Cortés, M., Estévez, E., Estévez-García, J.F. et al. “Effects of problematic social media use on depressive symptoms”. Sci Rep 16, 201 (2026). https://doi.org/10.1038/s41598-025-29258-x

Peu de foto 2: Investigadors María Blanquer i Daniel Lloret.