El Vicerectorat de Cultura i Extensió Universitària de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, amb la col·laboració del Grau en Periodisme de la UMH, ha organitzat la projecció del documental “La guerra de sempre”. L’activitat tindrà lloc demà dijous, 7 d’abril, a partir de les 19:15 hores, a l’Aula Magna del edifici Altabix del campus d’Elx. A més, el director del documental, Juli Esteve, presentarà l’obra audiovisual i intervindrà en un col·loqui.

El documental d’InfoTV “La guerra de sempre” trau a la llum el reformisme que dugueren d’Amèrica i la persecució que van patir en acabar la guerra. Els valencians que van emigrar fa un centenar d’anys als Estats Units no només van dur diners per comprar terra i un estil de vida més modern. Molts pobles de la Marina i la Safor, d’on provenien la majoria dels emigrants, van tindre durant la República alcaldes i regidors que havien tornat de Nova York. Tenien més bagatge que els seus paisans, allà havien vist una manera diferent de viure i de governar i, en tornar, van voler posar en marxa reformes als seus pobles que imitaven el model americà, més just, lliure i igualitari. És un dels resultats més cridaners de la investigació duta avant per InfoTV en el projecte Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York i que apareix publicat en el documental “La guerra de sempre”, el tercer de la sèrie, que demà dijous, 7 d’abril, es compleixen 85 anys de la proclamació de la II República.

Pego, el Verger, Benimantell, Bellreguard, Pedreguer, Gata, Tormos, Benissa, Beniarbeig, la Vall de Gallinera, l’Alfàs del Pi, Murla o Famorca són alguns d’eixos ajuntament governats des del 1931 en avant per regidors republicans i d’esquerres que havien aprés a Nova York que les coses es podien fer d’una altra manera. Militen, en efecte, en el Partit Socialista o en l’Esquerra Republicana de Manuel Azaña, però no busquen implantar cap model soviètic revolucionari. El que tenen en ment és el que han vist als Estats Units, un capitalisme a penes matisat per la compassió i que no tindrà fins a les presidències de Franklin Roosevelt (1933-1945) cap sistema públic de pensions o de prestacions per desocupació. Però, tot i així, ja era molt més just que el vell sistema caciquil imperant als seus pobles.

Estos municipis van conéixer aquells anys reformes fiscals que feren pagar més impostos als que més tenen; escola obligada fins els 16 anys contra el treball infantil; guarderies per als més menuts per fer possible el treball dels pares; pavimentat dels carrers i arribada de l’aigua potable, etc. Però la guerra i la postguerra en van endur per davant tanta bona intenció. I tot i la moderació que van exhibir a partit del cop del general Franco i que van intervindre en alguns pobles per evitar l’assassinat de persones de dretes, tots els casos detectats en la investigació desembocaran l’abril del 1939 en l’exili, en uns quants anys de presó o fins i tot en algunes execucions, com les d’Aquilino Barrachina i Antoni Vicent Borràs, alcaldes de Pego i Bellreguard, respectivament. Per això, el documental té molt també d’homenatge a aquelles persones que van pagar tan car les seues ànsies reformistes.

La segona part del documental està dedicada a la postguerra, que va generar una segona onada migratòria cap als Estats Units. Esta opció, però, va estar reservada únicament a aquells joves valencians que havien nascut vint o trenta anys arrere als Estats Units, al si de les famílies emigrades i després retornades. Nomes ells, per tindre dret a passaport americà, tenien el pas franc al seu país de naixença. I se’n van anar, a pesar de les dificultats que els va posar el govern de Franco. Una volta van arribar allà, ja van poder reclamar els seus parents més pròxims, per començar una nova vida, la del somni americà, ben lluny de la misèria política i econòmica de l’Espanya de la postguerra.

“La guerra de sempre” (82 minuts) és la continuació dels dos primers documentals de la sèrie dedicada per InfoTV a l’emigració valenciana als Estats Units i el Canadà, Cap a la terra promesa (93 minuts) i Adéu, Amèrica. I hi ha un quart documental, que completa esta tetralogia, Els valencians d’Amèrica (88 minuts), que s’estrenarà a mitjans del 2016. Tots ells estan firmat pel periodista Juli Esteve, com a guionista i director; i per Antoni Arnau i Esther Albert com a responsables de la imatge, l’edició i la postproducció.

El projecte global, “Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York”, ha comptat amb el suport de l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta; la Diputació de València; les Universitats Miguel Hernández d’Elx, d’Alacant, València i Politècnica de València; l’empresa Rolser; el CEIC Alfons el Vell, de Gandia; l’Acadèmia Valenciana de la Llengua; la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta i prop de 40 ajuntaments.