La Xarxa Vives d’Universitats, de la qual forma part la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, ha fet públics els resultats de l’informe El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats. La publicació analitza les diferències entre homes i dones en la carrera professional i acadèmica de l’estudiantat, el personal docent i investigador (PDI) i el personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats de la Xarxa Vives.

Fuente: Archivo UMH

L’informe, coordinat per la directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, Inma Pastor, i la directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Anna Pérez-Quintana, té per objectius informar de la situació de les dones a les universitats i contribuir al disseny de polítiques per corregir els desequilibris existents. Les estudiantes són majoria en la universitat: 54% als graus, 54% als màsters i 51% als doctorats. Tanmateix, la seua presència és encara minoritària en àrees com l’Enginyeria i Arquitectura, on només una de cada quatre matrícules és d’una dona. La proporció de dones és major en les àrees de Ciències de la Salut (68%), Arts i Humanitats (64%) i Ciències Socials i Jurídiques (59%). En Ciències Experimentals es manté l’equilibri respecte als homes.

Per titulacions, aquelles carreres vinculades a la cura i atenció d’altres són les més feminitzades com és el cas d’Educació infantil i Infermeria, on les dones són més del 75% de l’estudiantat. Segons l’informe, “l’elecció d’estudis universitaris reafirma la tradicional segregació en les carreres acadèmiques i respon als rols i estereotips de gènere adquirits en el procés de socialització”. Les dones aproven en major proporció (85%) que els homes (80%) en totes les disciplines. A més, la taxa d’abandonament és major entre els homes (20%) que entre les dones (17%), tant en els estudis de grau com en els de màster i doctorat. Aquesta tendència es manté també en les branques més masculinitzades com és el cas d’Enginyeria i Arquitectura.  

Les dones professores i investigadores són minoria a la universitat (42%). La diferència es reprodueix en tots els camps d’especialització i s’accentua en els àmbits d’Enginyeria i Arquitectura i Ciències Experimentals, que esdevenen els més masculinitzats, amb un 76% i un 64% d’homes professors i investigadors, respectivament. Si bé a les categories laborals inicials d’entrada a la universitat no hi ha pràcticament diferències entre sexes, a mesura que es progressa i augmenta el rang acadèmic, les desigualtats s’accentuen i la presència femenina es redueix en les categories superiors de la trajectòria acadèmica. Així, entre el professorat titular d’universitat i el professorat d’escola universitària, la proporció d’homes és de 6 de cada 10. En el cas de catedràtics d’universitat, augmenta fins a 8 de cada 10.

En els òrgans de govern universitaris les dones estan menys presents en la majoria d’alts càrrecs (38%) i ocupen llocs amb menys poder de decisió. Un exemple és el fet que, de les 22 universitats de la Xarxa Vives, només a quatre hi ha una dona rectora en l’actualitat (Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume I, Rovira i Virgili i de València). Només a la categoria de secretaria general hi ha més presència de dones (67%) que d’homes (33%). Així, la desigualtat de gènere es mostra quasi transversal i es manifesta tant entre càrrecs electes com entre càrrecs de lliure designació. Entre el PAS de les universitats hi ha una major concentració femenina, que suposa el 63% del col·lectiu i s’estén a la majoria de càrrecs.  En casos com el d’administració de centre, les dones són el 70% de la plantilla. Tanmateix, les proporcions s’inverteixen en arribar a l’extrem superior de l’escala jeràrquica del funcionariat, on 7 de cada 10 homes ocupen el càrrec de més alta direcció, la gerència. Entre el PAS laboral (no funcionari), la proporció de dones (53%) i homes (47%) està més equilibrada.

L’informe clou amb una sèrie de propostes i reivindicacions, adreçades a corregir les desigualtats de gènere identificades. D’una banda, s’apunta la necessitat d’avaluar la incidència que tenen en les polítiques universitàries els indicadors que diagnostiquen la desigualtat de gènere a les universitats i es recomana, també, estudiar la relació que pot haver-hi entre la desigualtat de gènere i la qualitat de les universitats. De l’’altra, es reivindica la urgència de dur a terme recerques que quantifiquen les necessitats del personal universitari en matèria de conciliació i coresponsabilitat. L’informe recorda que garantir la igualtat formal per raó de gènere a la universitat no garanteix una igualtat real d’oportunitats en la pràctica.

El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats (informe 2019) és fruït del pla de treball 2018-2019 del Grup de Treball d’Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives. La publicació esdevé el número 5 de la col·lecció Política Universitària de la Xarxa Vives d’Universitats.