La subrepresentació de les dones a la universitat amenaça l’objectiu d’excel·lència de la ciència, segons un informe de la Xarxa

Campus, Elche, Fuente, Investigación, Noticia, Otros

20 diciembre 2019

La Xarxa Vives d’Universitats, de la qual forma part la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, ha fet públics els resultats de l’informe El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats. La publicació analitza les diferències entre homes i dones en la carrera professional i acadèmica de l’estudiantat, el personal docent i investigador (PDI) i el personal d’administració i serveis (PAS) de les universitats de la Xarxa Vives.

Fuente: Archivo UMH

L’informe, coordinat per la directora de l’Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, Inma Pastor, i la directora de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, Anna Pérez-Quintana, té per objectius informar de la situació de les dones a les universitats i contribuir al disseny de polítiques per corregir els desequilibris existents. Les estudiantes són majoria en la universitat: 54% als graus, 54% als màsters i 51% als doctorats. Tanmateix, la seua presència és encara minoritària en àrees com l’Enginyeria i Arquitectura, on només una de cada quatre matrícules és d’una dona. La proporció de dones és major en les àrees de Ciències de la Salut (68%), Arts i Humanitats (64%) i Ciències Socials i Jurídiques (59%). En Ciències Experimentals es manté l’equilibri respecte als homes.

Per titulacions, aquelles carreres vinculades a la cura i atenció d’altres són les més feminitzades com és el cas d’Educació infantil i Infermeria, on les dones són més del 75% de l’estudiantat. Segons l’informe, “l’elecció d’estudis universitaris reafirma la tradicional segregació en les carreres acadèmiques i respon als rols i estereotips de gènere adquirits en el procés de socialització”. Les dones aproven en major proporció (85%) que els homes (80%) en totes les disciplines. A més, la taxa d’abandonament és major entre els homes (20%) que entre les dones (17%), tant en els estudis de grau com en els de màster i doctorat. Aquesta tendència es manté també en les branques més masculinitzades com és el cas d’Enginyeria i Arquitectura.  

Les dones professores i investigadores són minoria a la universitat (42%). La diferència es reprodueix en tots els camps d’especialització i s’accentua en els àmbits d’Enginyeria i Arquitectura i Ciències Experimentals, que esdevenen els més masculinitzats, amb un 76% i un 64% d’homes professors i investigadors, respectivament. Si bé a les categories laborals inicials d’entrada a la universitat no hi ha pràcticament diferències entre sexes, a mesura que es progressa i augmenta el rang acadèmic, les desigualtats s’accentuen i la presència femenina es redueix en les categories superiors de la trajectòria acadèmica. Així, entre el professorat titular d’universitat i el professorat d’escola universitària, la proporció d’homes és de 6 de cada 10. En el cas de catedràtics d’universitat, augmenta fins a 8 de cada 10.

En els òrgans de govern universitaris les dones estan menys presents en la majoria d’alts càrrecs (38%) i ocupen llocs amb menys poder de decisió. Un exemple és el fet que, de les 22 universitats de la Xarxa Vives, només a quatre hi ha una dona rectora en l’actualitat (Universitat Autònoma de Barcelona, Jaume I, Rovira i Virgili i de València). Només a la categoria de secretaria general hi ha més presència de dones (67%) que d’homes (33%). Així, la desigualtat de gènere es mostra quasi transversal i es manifesta tant entre càrrecs electes com entre càrrecs de lliure designació. Entre el PAS de les universitats hi ha una major concentració femenina, que suposa el 63% del col·lectiu i s’estén a la majoria de càrrecs.  En casos com el d’administració de centre, les dones són el 70% de la plantilla. Tanmateix, les proporcions s’inverteixen en arribar a l’extrem superior de l’escala jeràrquica del funcionariat, on 7 de cada 10 homes ocupen el càrrec de més alta direcció, la gerència. Entre el PAS laboral (no funcionari), la proporció de dones (53%) i homes (47%) està més equilibrada.

L’informe clou amb una sèrie de propostes i reivindicacions, adreçades a corregir les desigualtats de gènere identificades. D’una banda, s’apunta la necessitat d’avaluar la incidència que tenen en les polítiques universitàries els indicadors que diagnostiquen la desigualtat de gènere a les universitats i es recomana, també, estudiar la relació que pot haver-hi entre la desigualtat de gènere i la qualitat de les universitats. De l’’altra, es reivindica la urgència de dur a terme recerques que quantifiquen les necessitats del personal universitari en matèria de conciliació i coresponsabilitat. L’informe recorda que garantir la igualtat formal per raó de gènere a la universitat no garanteix una igualtat real d’oportunitats en la pràctica.

El biaix de gènere en el reclutament, la promoció i la retenció del personal a les universitats (informe 2019) és fruït del pla de treball 2018-2019 del Grup de Treball d’Igualtat de Gènere de la Xarxa Vives. La publicació esdevé el número 5 de la col·lecció Política Universitària de la Xarxa Vives d’Universitats.

Destacados