Investigadors de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx han desenvolupat un robot els moviments del qual es podran controlar a partir de l’activitat cerebral d’una persona. L’objectiu d’este treball és millorar la qualitat de vida de gent amb escassa mobilitat en les seues mans, a causa d’accidents cerebrovasculars o amb discapacitats molt severes. El robot s’ha presentat a un grup d’investigadors que han participat en El Curs Internacional de Rehabilitació Neuronal, celebrat a Elx.

La investigació se centra a aconseguir que el robot realitze activitats quotidianes, com acostar objectes o donar de menjar. Però el repte marcat va més enllà. Encendre la llum d’una habitació, controlar els canals de la televisió, baixar o pujar una persiana o cridar a algú amb tan sols pensar-ho són algunes de les funcions de futur que estos investigadors s’han proposat.

 El director del Departament d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica de la UMH, José María Azorín, dirigix el grup d’investigació que treballa en el desenvolupament d’este robot des de fa més d’un any. En este treball, també, participen grups d’investigació de tota Europa, que compten amb l’assessorament dels usuaris finals i els seus familiars, a més de metges especialistes.

Actualment, el dispositiu robòtic compta amb dos braços i dos mans, segons José María Azorín. El sistema utilitza elèctrodes superficials que es col•loquen en el cap de la persona, com si es tractara d’un encefalograma, i els seus sensors són capaços de detectar l’activitat de les neurones. Així, la informació arreplegada és codificada a través d’uns algoritmes que traslladen les ordes al robot perquè, per exemple, realitze activitats quotidianes, com agafar un got d’aigua i ajudar a beure o donar de menjar a la persona incapacitada.

Segons el director del grup de Neuroingeniería Biomèdica de la UMH, Eduardo Fernández, es pretén que una persona que patisca una malaltia, com l’esclerosi o que haja patit una secció medul•lar a causa d’un accident de tràfic, puga ser en certa manera “independent”.

El projecte es troba en fase de desenvolupament del sistema, amb la intenció de comprendre i validar esta tecnologia en persones sanes i, posteriorment, implantar-ho en dispositius més senzills, de menor dimensió i assequibles per al ciutadà, ja que, en paraules de Fernández, “un robot és car i no pot estar a disposició de tot el món”.

El procés d’investigació és llarg i la tecnologia implicada és molt cara, així que des del grup de treball no es marquen terminis, i han assegurat que passarà molt de temps fins que este producte arribe a l’usuari final.

Este projecte de la UMH s’inclou dins de l’objectiu de la Universitat de desenvolupar tecnologies “útils” per a la societat, en concret, per a ajudar persones amb problemes neurològics, cognitius i motors a millorar la seua qualitat de vida.

Segons han apuntat, un grup d’investigació de la Universitat d’Utah, als Estats Units, es troba en fase de desenvolupament d’alternatives semblants a esta tecnologia, però amb la implantació dels elèctrodes en l’interior del cervell.