El professor del Departament de Medicina Clínica de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx Félix Gutiérrez ha participat en un estudi internacional que ha demostrat que una nova teràpia per al VIH/SIDA és més eficaç i té menys efectes secundaris que els tractaments empleats fins ara. Les conclusions d’este estudi, en el que han participat pacients de l’Hospital General Universitari d’Elx, s’han publicat en la revista mèdica The New England Journal of Medique.

Els resultats d’este estudi permeten concloure que esta nova pauta terapèutica, que conté un inhibidor de la integració del virus en combinació amb dos inhibidors de la transcriptasa viral, és més eficaç que el tractament estàndard, empleat actualment per a la infecció pel VIH/SIDA, i té un millor perfil de seguretat.

Els tractaments actuals per a la infecció pel VIH/SIDA consistixen en la combinació de tres fàrmacs que inhibixen dos enzims fonamentals del cicle del virus: la transcriptasa inversa i la proteasa. Si bé amb estes combinacions s’aconseguix suprimir la replicació vírica en la majoria dels casos, en una proporció variable dels pacients tractats es produïxen efectes secundaris importants que obliguen a suspendre el tractament y/o el virus desenvolupa  mutacions de resistència als fàrmacs, la qual cosa porta al fracàs terapèutic. Per este motiu, seguixen investigant-se noves dianes terapèutiques i pautes amb major eficàcia i millor perfil de seguretat que les utilitzades actualment.

En l’estudi de la nova teràpia contra la SIDA s’ha analitzat un total de 833 pacients d’Europa, EE.UU. i Canadà. L’assaig ha comptat amb la participació del professor de la UMH i cap de la Unitat de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari d’Elx com coinvestigador principal i s’han inclòs pacients del centre sanitari il·licità.

L’estudi es basa en un assaig clínic aleatori, doble cec, en adults que no havien rebut tractament previ per a la infecció per VIH. Els participants van ser assignats aleatòriament a rebre el nou tractament (dolutegravir més abacavir-lamivudina (DTG- ABC- 3TC)) o la teràpia de combinació estàndard (amb efavirenz, tenofovir i emtricitabina (EFV -FTC -TDF). El criteri principal de valoració va ser la proporció de pacients amb càrrega vírica plàsmica indetectable a l’any d’iniciar el tractament. Els objectius secundaris incloïen el temps fins a la supressió viral, el canvi en el recompte de limfòcits (T CD4 +), la seguretat dels tractaments i l’aparició de mutacions de resistència en el virus.

Segons el professor Félix Gutiérrez, a l’any d’haver començat el nou tractament, la proporció de pacients amb càrrega vírica indetectable va ser significativament major en el grup que va rebre l’inhibidor de la integrasa. En este grup es va aconseguir més ràpidament la supressió viral i la recuperació de limfòcits va ser major. La proporció de participants que van interrompre el tractament degut a efectes adversos va ser menor en el grup tractat amb l’inhibidor de la integrasa (2 % vs 10 %). Cap dels virus dels participants tractats amb la nova teràpia va desenvolupar mutacions de resistència. Al contrari, en 5 dels pacients amb fracàs virológic que van ser tractats amb la teràpia anterior es van detectar resistències a alguns dels fàrmacs de la combinació.