El 75% dels pacients amb hemiplegia que s’han sotmés a l’Hospital d’Alacant a les proves amb un braç o exoesquelet robòtic han aconseguit moure-ho a través d’un interfaç cerebral. En aquest projecte, denominat Brain2Motion, participen investigadors de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques de Madrid i de l’Hospital d’Alacant. Aquest sistema suposa una millora per al pacient, ja que s’involucra de forma cognitiva per a poder realitzar el moviment i és capaç de moure el membre afectat de forma voluntària.

L’objectiu d’aquesta investigació era crear un interfaç cerebral per a ajudar a moure el braç dels pacients que han perdut la capacitat de moviment. Aquest efecte s’aconseguix a través del robot que ha elaborat el grup de l’Institut Cajal (CSIC), que s’acopla com un exoesquelet al voltant del braç i que la persona afectada és capaç de moure automàticament al pensar l’acció.

Membres del Departament d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica de la UMH han desenvolupat el interfaç cerebral, que s’utilitza per a detectar la intenció dels pacients d’aconseguir per mitjà del seu braç un objecte que està situat enfront d’ells, així com per a detectar que el pacient està pensant en moure la seua mà. Per a això, es realitza un estudi previ en què l’usuari disposa d’uns períodes de temps establits en què intenta realitzar el moviment d’extensió i flexió del seu braç. Els senyals de l’activitat cerebral del pacient (EEG) es registren per a obtindre un patró del comportament de l’usuari enfront d’aquestes accions. Durant l’experiment, el sistema detecta la intenció de moviment d’extensió o flexió del braç o que la persona està imaginant un moviment de la seua mà. Aquest fet provoca el moviment real del braç col·locat sobre l’exoesquelet robòtic ARMEO per mitjà d’estimulació elèctrica funcional.

Els resultats mostren un encert en la detecció de l’estat mental d’imaginació motora pròxim al 70%, mentres que l’encert en la detecció de la intenció de moure el braç ha sigut pròxim al 80%. Els resultats han permés que els pacients puguen moure amb èxit el seu braç a partir de la seua activitat cerebral. Després de les conclusions obtingudes, l’equip investigador ha començat la planificació de les proves clíniques necessàries per a analitzar la rehabilitació dels pacients per mitjà d’aquest sistema enfront de la rehabilitació tradicional.

En aquest projecte, dirigit i coordinat pel director del Departament d’Enginyeria de Sistemes i Automàtica de la UMH, José María Azorín, han participat la Universitat, el grup de Rehabilitació Neural de l’Institut Cajal del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Madrid i l’Hospital General Universitari d’Alacant. El projecte està finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Escoltar declaracions de l’investigador José María Azorín