Els investigadors de l’Àrea d’Ecologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) José Antonio Sánchez Zapata, Francisco Botella i Juan Manuel Pérez García han col·laborat en l’elaboració de la primera base de dades que quantifica els serveis ecosistèmics que les aus natives d’Espanya proporcionen a les persones i al medi ambient. El treball, publicat en Ardeola: International Journal of Ornithology, analitza 12 tipus de serveis ecosistèmics, tant de provisió com de regulació i culturals, que les aus ofereixen a la societat. L’estudi ha sigut liderat per la investigadora del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant (UA) Esther Sebastián González i, a més de la UMH, hi participa també el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC).

Entre els serveis ecosistèmics analitzats s’inclouen el control de plagues, la dispersió de llavors, el reciclatge de matèria orgànica, el valor estètic, artístic i ecoturístic, així com la seua importància com a espècies cinegètiques o simbòliques. Paral·lelament, l’estudi també presenta ServiBirds, una eina pionera que avalua el paper ecològic, cultural i econòmic de 378 espècies d’aus, pertanyents a 73 famílies i que, segons els autors de l’estudi, “permet identificar quines espècies són claus per al manteniment dels ecosistemes i com la seua conservació impacta directament en la qualitat de vida humana”. L’equip investigador afig que també “pot aplicar-se en altres regions i grups taxonòmics, així que aprofita com a eina per a gestionar i conservar la biodiversitat de manera més efectiva”.

L’anàlisi mostra que totes les espècies d’aus aporten algun tipus de servei ecosistèmic i que més del 60 % contribueix a quatre o més serveis distints, la qual cosa demostra que “les aus són essencials per al benestar humà: regulen processos ecològics clau i a més inspiren la nostra cultura, l’art i el turisme”, expliquen els autors en aquest estudi. Entre les espècies més rellevants destaquen la garsa euroasiàtica (Pica pica) i la merla comuna (Turdus merula), que proporcionen múltiples serveis de regulació, i el voltor comú (Gyps fulvus), que sobreïx pel seu paper en l’eliminació de carronya. En l’àmbit cultural, espècies com la perdiu roja (Alectoris rufa), l’àguila reial (Aquila chrysaetos) o la cagarnera (Carduelis carduelis) destaquen per la seua rellevància estètica, artística i ecoturística. En aquest sentit, els autors expliquen que l’estudi “subratlla que el valor de les aus va més enllà de la biodiversitat: també té repercussions econòmiques i socials, especialment en el turisme ornitològic”.

Aquest estudi ha sigut dut a terme per un equip compost pels investigadors Esther Sebastián González, Susana Carrión, Germán López Iborra, Claudia Pérez, Gloria Rocher, José García Rodríguez i Adrián Orihuela Torres, del Departament d’Ecologia i del Departament de Tecnologia Informàtica i Computació de la UA; els investigadors de l’Àrea d’Ecologia de la UMH José Antonio Sánchez Zapata, Francisco Botella i Juan Manuel Pérez García, i Cristian Pérez Granados, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). L’estudi forma part del projecte CHAN-TWIN, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats amb fons NextGeneration (TED2021-130890B-C21).

Accés a l’article: Sebastián González, E., Carrión, S., Pérez Granados, C., López Iborra, G. M., Botella, F., Pérez García, J. M., García Rodríguez, J., Sánchez Zapata, J. A., & Orihuela-Torres, A. (2025). “Servibirds: Quantitative Assessment of the Ecosystem Services Provided by Native Birds in Spain”. Ardeola, 73(1), 43-66. La base de dades està disponible per a descarregar-la en https://doi.org/10.6084/m9.figshare.29109725.v1.