La producció primària sostenible, la digitalització del sector, la producció d’aliments sans, segurs i accessibles i l’economia circular han sigut els focus d’investigació del Pla complementari d’agroalimentació AGROALNEXT, dotat amb 49 milions d’euros d’inversió. Els huit projectes de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) inclosos en el Pla s’han centrat en aplicar la ciència i la tecnologia a la sostenibilitat, l’optimització de recursos i la valorització de productes tradicionals.

El pla ha comptat amb la participació de més de mil investigadors i investigadores, 250 projectes d’R+D, 25 patents registrades i més de 250 publicacions científiques, i ha consolidat una xarxa d’excel·lència entorn del futur del sector agroalimentari. A més, s’han creat dos nous centres d’operacions i s’han dut a terme 110 accions formatives i 185 accions de transferència amb empreses i agents del sector.

A la Comunitat Valenciana, el catedràtic de la UMH Raúl Moral Herrero ha coordinat el projecte i destaca “la col·laboració entre universitats i empreses com una de les claus de l’impacte real del programa, especialment en el desenvolupament de solucions tecnològiques sostenibles i transferibles al sector productiu”.

La participació de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) en el Pla complementari AGROALNEXT s’ha concretat en huit línies d’investigació centrades en la sostenibilitat, l’eficiència dels recursos i la digitalització del sector agroalimentari. Diversos projectes s’han desenvolupat en col·laboració amb laboratoris de la Universitat de València (UV) i la Universitat d’Alacant (UA).
SIRIS: reg sostenible amb recuperació d’aigua i nutrients
El projecte SIRIS, liderat per Dámaris Núñez Gómez (UMH) i Joaquín Melgarejo Moreno (UA), ha desenvolupat un sistema de reg capaç d’arreplegar l’aigua de drenatge agrícola, recuperar els nutrients presents en aquesta i reutilitzar-los de manera eficient. Aquest model redueix la contaminació, millora l’eficiència hídrica i es presenta com una eina clau enfront de l’escassetat de recursos a les regions mediterrànies.

ROOT4UE: tomaques més eficients i resistents
L’equip de José Manuel Pérez Pérez (UMH) i José Miguel Blanca Postigo (UV) ha estudiat les arrels de varietats silvestres de tomaca per a identificar els trets que els permeten aprofitar millor l’aigua i els nutrients. Aquestes característiques s’han transferit a varietats comercials d’alt rendiment mitjançant el seu ús com portaempelts, amb l’objectiu d’augmentar la productivitat agrícola amb un menor impacte ambiental.

HidroSOStoneFruit: ús intel·ligent de l’aigua en fruiteres
Els investigadors de la UMH Francisca Hernández García i Antonio José Signes Pastor han dissenyat estratègies de reg de precisió per al cultiu de l’albercoquer, un fruiter especialment sensible a la sequera. Gràcies a la teledetecció i a assajos experimentals, han determinat la quantitat mínima d’aigua necessària per a mantindre la qualitat del fruit sense afectar la producció. El projecte ha inclòs a més una anàlisi de les propietats antioxidants, la textura i el sabor dels fruits per a avaluar la percepció del consumidor.

GENIAL RABBIT: conills més resistents a l’estrés tèrmic
El projecte coordinat per María de la Luz García Pardo (UMH) i María Antonia Santacreu Jerez (UV) ha desenvolupat estratègies per a fer la producció cunícola més sostenible enfront del canvi climàtic. L’equip ha validat mètodes no invasius per a mesurar el nivell d’estrés en els animals i ha avaluat com la calor afecta les línies de cria, amb la finalitat de seleccionar genèticament individus més resilients i adaptar les dietes per a millorar el seu benestar.

ECO-BIO-FERTIPELLETS: biofertilitzants a partir de residus orgànics

Dirigit per Raúl Moral Herrero (UMH) i Houda Berrada Ramdani (UV), aquest projecte ha desenvolupat nous biofertilitzants en format pèl·let a partir de residus agroalimentaris com a purins porcins, pinyolada de dues fases o restes de poda. El compostatge amb microorganismes beneficiosos ha permés obtindre fertilitzants organicominerals amb alt contingut en nutrients, adequats per al seu ús en agricultura ecològica. La seua presentació en pèl·lets facilita l’emmagatzematge, el transport i l’aplicació, i redueix costos i emissions.

CANNADIG: traçabilitat digital en el cultiu de cànnabis
El projecte CANNADIG, liderat per José María Cámara Zapata (UMH) i Francisco José Ferrández Pastor (UA), ha desenvolupat un sistema de control i traçabilitat digital per a cultius de Cànnabis sativa en hivernacle. Mitjançant l’ús de bessons digitals i tecnologies habilitadores, l’eina permet monitorar les condicions de cultiu en temps real, millorar l’eficiència productiva i garantir la traçabilitat del producte, especialment en contextos d’investigació i ús medicinal.
VALORACV: nous productes a partir del dàtil il·licità

El grup de José Ángel Pérez Álvarez i Emilia Ferrer García (UMH) ha revaloritzat el dàtil il·licità i altres productes tradicionals de la Comunitat Valenciana mitjançant el desenvolupament de nous aliments i productes intermedis per a la indústria. Entre els resultats destaquen prototips comercials a base de dàtil i un producte domèstic dissenyat perquè els xiquets puguen elaborar-lo fàcilment a casa, fomentant el consum local i saludable.

VEGCLIMAPP: ramaderia adaptada al canvi climàtic

Coordinat per Jomar Magalhães Barbosa i José Antonio Sánchez Zapata (UMH), aquest projecte ha aplicat models predictius i anàlisis de dades per a millorar la gestió de pastures i ramats en sistemes agroramaders extensius. El treball ha permés cartografiar la pressió de pasturatge, analitzar els moviments dels animals segons les condicions climàtiques i detectar els efectes d’esdeveniments extrems sobre la qualitat de les pastures, contribuint a una producció més sostenible i resilient.

El desenvolupament de tots aquests projectes ha sigut possible gràcies al finançament del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l’Agència Estatal d’Investigació, els Fons Next Generation EU i la Generalitat Valenciana, a través del Pla complementari AGROALNEXT.

Amb aquests resultats, la UMH i el seu institut CIAGRO reforcen el seu compromís amb una agroalimentació més sostenible, digital i innovadora. La participació en AGROALNEXT ha permés consolidar línies d’investigació amb alt potencial de transferència al sector productiu, i ha situat la Comunitat Valenciana entre les regions líders en investigació agroalimentària.
En el context nacional, el projecte ha sigut coordinat des de la Comunitat Foral de Navarra, a través del Centre Nacional de Tecnologia i Seguretat Alimentària (CNTA). AGROALNEXT ha integrat el treball de centres tecnològics i universitats de set comunitats autònomes —Navarra, la Rioja, Astúries, Regió de Múrcia, Extremadura, Comunitat Valenciana i Aragó— amb el suport del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

L’esdeveniment nacional de tancament del Pla complementari es va celebrar el passat 7 de novembre en Baluarte (Pamplona) i va comptar amb més de 200 assistents de centres d’investigació, administracions públiques, empreses i entitats de la indústria agroalimentària.