El quart estudi del projecte “Estat emocional dels xiquets i adolescents espanyols”, EMO-CHILD, de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) revela que les mares són la principal autoritat i suport emocional en les famílies espanyoles. Aquests resultats els ha fets públics l’Observatori Espanyol de la Salut Mental Infantojuvenil (OBSERVAINFANCIA) en l’informe “Estils educatius i models de criança: tendències i desafiaments des d’una visió familiar”.
Els resultats mostren que la criança actual avança cap a models més dialogats i empàtics, encara que persisteixen tensions entre la proximitat afectiva i la necessitat d’establir límits clars.

L’equip investigador ha obtingut aquests resultats a partir de l’anàlisi de vint grups focals, en els quals van participar prop de dos-cents xiquets, adolescents i famílies de Castella-la Manxa, Múrcia i Comunitat Valenciana.
Es tracta del quart estudi del projecte “Estat emocional dels xiquets i adolescents espanyols”, EMO-CHILD, que està arreplegant mesures sobre hàbits i salut mental entre escolars de primària i secundària en tot el territori espanyol. En aquesta ocasió examina com els xiquets, adolescents i els seus progenitors perceben l’educació familiar actual: quin paper ocupen les normes i els vincles afectius, quines són les tensions més freqüents en la convivència i quines estratègies s’empren per a resoldre-les. Una de les troballes transversals més rellevants d’aquest informe és el pes del gènere en la criança. En aquest sentit, la figura materna continua sent la principal font d’autoritat i suport emocional en les famílies espanyoles. Els xiquets i xiquetes perceben que les mares solen ser les principals figures normatives en la llar.

Segons ha explicat la catedràtica de la UMH i investigadora del projecte Mireia Orgilés, “Les mares apareixen com a principals referents normatius i afectius, i carreguen amb la major responsabilitat en la gestió emocional de la llar. També van ser majoria en la participació en la investigació amb els grups focals i la seua figura és la més esmentada per xiquets i adolescents com a autoritat principal”, matisa Mireia Orgilés, catedràtica de la Universitat Miguel Hernández i investigadora principal del projecte. En el discurs adolescent, a més, emergeix amb força la denúncia de desigualtats normatives per sexe: més control i responsabilitats per a les xiques, enfront d’una major permissivitat cap als homes.

Entre les principals conclusions destaca que l’afecte es consolida com l’eix central de la criança contemporània, valorat de manera positiva, encara que el seu excés pot derivar en conductes de sobreprotecció. També, predomina actualment un estil permissiu en el qual a molts progenitors els resulta difícil establir límits sense posar en risc el vincle afectiu i l’etapa adolescent s’associa amb un increment del desgast parental i una sensació generalitzada de pèrdua d’autoritat.

Per la seua banda, xiquets, xiquetes i adolescents expressen el desig de tindre major veu i participació en la definició de les normes familiars. La investigadora de la UMH Orgilés conclou que “en conjunt, els resultats mostren que la criança actual avança cap a models més dialogats i empàtics, encara que persisteixen tensions entre la proximitat afectiva i la necessitat d’establir límits clars. El desafiament principal consisteix a construir una autoritat basada en el respecte mutu, la coherència i l’enfortiment dels llaços comunitaris”.

Aquest informe proposa, entre les claus per a l’acció, enfortir els programes d’acompanyament familiar i les xarxes comunitàries de suport, així com impulsar la corresponsabilitat en la criança i promoure polítiques efectives de conciliació entre vida laboral i familiar. D’igual forma, cerca fomentar l’equitat de gènere en les pràctiques de criança i la participació activa de fills i filles en la vida familiar.

L’Observatori Espanyol de la Salut Mental Infantojuvenil (OBSERVAINFANCIA) és una plataforma de vigilància epidemiològica de la salut mental que sorgeix del projecte d’investigació EmoChild, un estudi finançat per la Conselleria d’Educació, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana, en la seua convocatòria per a grups d’investigació d’excel·lència (CIPROM 2021/031). Està desenvolupat i gestionat pel grup d’investigació AITANA de la UMH.

Més informació i informes anteriors en:
https://observainfancia.es/ i https://proyectoemochild.org/