El catedràtic de l’Àrea d’Ecologia de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) José Antonio Sánchez Zapata ha participat en un estudi que revela llindars crítics de pèrdua de biodiversitat en ecosistemes àrids globals. L’article, liderat per l’investigador del Departament d’Ecologia de la Universitat d’Alacant Jon Morant, assenyala que, en zones amb índexs d’aridesa que van del 0.45 al 0.95, la diversitat pot caure entre un 19 % i un 54 %. La investigació s’ha publicat en la revista Ecology Letters.

El treball analitza la riquesa taxonòmica i tròfica de múltiples organismes, des de bacteris fins a mamífers, a través de 290 ecoregions àrides en l’àmbit mundial. Els resultats mostren que la pèrdua de biodiversitat no ocorre de manera lineal, sinó que hi ha llindars específics d’aridesa (valors entre 0.45 i 0.95 en l’índex d’aridesa) després dels quals la diversitat pot caure entre un 19 % i un 54 %, depenent del grup tròfic estudiat. L’estudi, a més, evidencia que la pressió humana, el canvi climàtic i les alteracions en l’ús del sòl exacerben aquestes pèrdues, i afecten l’estabilitat i els processos ecològics que mantenen els ecosistemes. “La productivitat primària i la riquesa de les espècies vegetals poden actuar com a amortidors, de manera que poden ajudar a mitigar els efectes negatius i afavorir la recuperació i conservació del mitjà”, explica Morant.

Les zones àrides cobreixen aproximadament el 41 % de la superfície terrestre i alberguen entre el 30 % i el 40 % de la biodiversitat global. Aquests hàbitats són vitals no sols perquè sustenten una gran part dels organismes vius del planeta, sinó també perquè proporcionen serveis ecosistèmics essencials per a la supervivència humana i l’estabilitat ecològica.

El nombre d’espècies vegetals, en particular, està directament relacionat amb la funcionalitat d’aquests ecosistemes, i influeix en la capacitat de resistir processos com la desertificació i els efectes adversos del canvi climàtic. Les zones àrides són, a més, refugis d’espècies molt adaptades que no es troben en altres biomes i que, per tant, aporten una gran riquesa biològica i genètica, la qual és fonamental per a la conservació global.

Aquesta investigació subratlla la importància d’implementar estratègies que reduïsquen les pressions antropogèniques i promoguen la recuperació de la vegetació per a protegir la diversitat biològica i les funcions ecosistèmiques en contextos d’increment de l’aridesa a causa del canvi climàtic.

Segons expliquen els investigadors, “l’enfortiment d’aquestes àrees amb mesures de conservació i restauració és crucial, no sols per a mantindre’n la biodiversitat única, sinó també per a assegurar la provisió contínua de serveis ecosistèmics que beneficien tant la naturalesa com les comunitats humanes que en depenen”.

Referència:
Jon Morant, José Antonio Sánchez-Zapata, Marta Monfort-Calatayud, Santiago Soliveres. “Sequential Thresholds Shape Drylands Multitrophic Response to Aridification”, Ecology Letters (2025). DOI: https://doi.org/10.1111/ele.70242