Gran part de la socialització adolescent ocorre en entorns digitals, en què les xarxes socials influeixen en com es comuniquen els menors, construeixen la seua identitat i aprenen, però també plantegen riscos per a la salut mental i els seus drets. Per a abordar aquesta realitat, l’Oficina de Ciència i Tecnologia del Congrés dels Diputats ha presentat l’informe Redes sociales y menores, un document que compta amb la col·laboració d’experts com el director de la Càtedra de Bretxa Digital de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), Daniel Lloret, i el professor d’investigació de l’Institut de Neurociències, centre mixt de la UMH i el Consell Superior d’Investigacions Científiques, Santiago Canals.

L’informe destaca que l’adolescència és un període especialment vulnerable a l’efecte de les xarxes socials pels canvis socials, hormonals, neurocognitius i emocionals propis d’aquesta etapa. Els adolescents més joves (10-15 anys) presenten una major vulnerabilitat i els efectes negatius són més freqüents en xiques, en part a causa d’un ús més centrat en la imatge i de diferents formes de violència digital. També recorda que les plataformes estan dissenyades per a generar beneficis econòmics, per la qual cosa busquen maximitzar l’atenció i el temps d’ús, de manera que, des del disseny, afavoreixen patrons d’«ús problemàtic» que afecten entre el 3 % i el 8 % dels menors a Espanya.

Els riscos digitals s’agrupen en continguts, contactes, conductes i consum, a més d’altres transversals que afecten la salut, la privacitat o la seguretat. El temps d’ús —especialment per damunt de les dues hores diàries— pot relacionar-se amb efectes negatius, però els experts adverteixen que per a què s’utilitzen les xarxes socials i en quin context són factors determinants. L’informe subratlla que les xarxes socials també distorsionen el son, l’autoimatge i la manera en què es desenvolupa la identitat social i sexual dels adolescents.

Alhora, la comunitat científica coincideix que les xarxes també ofereixen oportunitats per al desenvolupament social, intel·lectual i ciutadà. Faciliten l’autoexpressió, l’aprenentatge, la participació i l’exploració de la identitat, encara que poden simultàniament satisfer i frustrar les mateixes necessitats —per exemple, reforçar l’autonomia i alhora generar dependència.

L’objectiu d’aquest informe és dissenyar les intervencions públiques en matèria de protecció de la salut, el benestar i els drets de la població més jove des de l’evidència científica. S’hi arrepleguen les dades obtingudes en quasi 400 estudis i s’han consultat 21 persones expertes en la matèria.

A més de reunir l’evidència científica més actual, els experts proposen un conjunt de mesures per a reduir els riscos i maximitzar els beneficis de l’entorn digital. Una de les claus seria legislar un «disseny segur per defecte». És a dir, les plataformes haurien de garantir i demostrar de manera transparent que els seus productes són segurs i que l’accés a continguts o serveis nocius està limitat amb sistemes eficaços de verificació d’edat.

Al mateix temps, recomanen un enfocament de protecció integral dels menors que involucre simultàniament els àmbits de la salut, l’educació, la família i el benestar social. Finalment, consideren que la col·laboració internacional i la transparència dels algorismes són claus per a la supervisió efectiva i la protecció de la infància en entorns digitals globals.

El professor Lloret, del Departament de Psicologia de la Salut de la UMH, ha participat també en l’elaboració de l’estudi Infancia Digital, una iniciativa de Red.es (adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública), UNICEF Espanya, la Universitat de Santiago de Compostel·la i el Consell de Col·legis d’Enginyeria Informàtica.

El projecte, desenvolupat durant el curs 2024–2025, reuneix les conclusions de 93.000 alumnes de primària, ESO, batxillerat i FP en 485 centres educatius. Constitueix la mostra més àmplia feta a Espanya sobre l’ús digital infantil i adolescent. L’estudi inclou la veu dels menors mateixos, l’anàlisi del professorat i una àmplia perspectiva qualitativa amb famílies i experts.

Aquest projecte destaca que, per als joves, l’àmbit digital és un altre espai en el qual relacionar-se socialment amb els seus iguals i que forma part de la vida quotidiana. Però també observen que s’hi reprodueixen vells patrons del món offline, com els estereotips de gènere, reflectits, per exemple, en formes diferenciades d’entreteniment o en les interaccions.