Els països del nord d’Europa —especialment els escandinaus i el Benelux— són els que més avancen cap als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), mentre que els del sud i l’est mostren un progrés més lent. Així ho revela un estudi coliderat per la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), la Universitat de Ciències Econòmiques de Wrocław (Polònia) i la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), publicat en la revista Expert Systems with Applications. El treball ofereix una eina d’anàlisi matemàtica més precisa perquè institucions públiques i organismes internacionals avaluen l’impacte real de les seues polítiques de sostenibilitat.

Els investigadors de l’Institut Centre d’Investigació Operativa (CIO) de la UMH Juan Aparicio i Juan Francisco Monge han coliderat un estudi internacional per a millorar un model matemàtic que avalua l’avanç de la Unió Europea cap als ODS. El seu objectiu és mesurar amb major precisió l’eficiència de cada país membre en l’ús dels seus recursos. “El nostre model ofereix una radiografia més realista del progrés europeu, perquè no sols indica qui està més prop de complir els ODS, sinó que incorpora els recursos de partida de cada país; així ofereix pistes sobre si s’estan aprofitant les seues fortaleses”, explica Aparicio, primer autor de l’estudi.

Per a evitar errors en una anàlisi que té en compte dades de països amb diferents característiques, l’equip aplica un model matemàtic conegut com a ‘benefici del dubte’, que permet que siguen les pròpies dades els que determinen quins indicadors pesen més en cada cas, en lloc d’imposar ponderacions externes.

“A més, avaluar el grau de compliment dels ODS implica analitzar desenes de variables interconnectades —totes les que puguen tindre a veure amb la pobresa i l’educació, l’energia o la igualtat de gènere, entre altres—. El professor de la UMH explica que, a mesura que augmenta el nombre d’indicadors, el conjunt de dades es torna més ampli i dispers, la qual cosa dificulta identificar patrons fiables. És el que en estadística es coneix com la ‘maledicció de la dimensionalitat’, un fenomen que pot fer que els models d’anàlisis perden precisió o extraguen conclusions enganyoses.

“El repte és especialment evident a Europa”, explica l’expert, “on el marc comú de polítiques —com la Llei Europea del Clima— permet analitzar països amb nivells de desenvolupament econòmic similars, però manejant una quantitat enorme d’informació: hi ha 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que s’analitzen amb 102 indicadors, dels quals 34 s’utilitzen per a diversos objectius alhora. A més, no tots els països tenen dades completes per a tots els anys.

Per això, l’anàlisi de la UMH s’ha centrat en 2019, l’últim exercici amb informació disponible per a la majoria de les variables en tots els països.
Aplicar l’enfocament del ‘benefici del dubte’ a més d’un centenar de variables genera distorsions. La solució ha sigut crear una versió millorada de l’anàlisi envolupant de dades (DEA, per les seues sigles en anglés) i ‘trossejar’ el problema en paquets molt més manejables. El mètode, que han denominat Ensemble-DEA, crea milers de submodels, cadascun amb només huit indicadors, i després combina els seus resultats.

Aquest procés inclou a més tècniques de remostreig bootstrap, en les quals alguns països es repeteixen de manera aleatòria en les submostres per a reforçar la fiabilitat del càlcul. “Simplificant-ho molt, seria l’equivalent a mesurar una mica moltes vegades amb metres distints per a assegurar-nos que el valor final és el correcte”, assenyala el professor de la UMH i coautor de l’estudi Juan F. Monge. Els investigadors han comprovat que, gràcies a aquest refinament, el model ofereix una avaluació més estable, equilibrada i justa entre països amb grandàries, nivells de desenvolupament o disponibilitat de dades molt diferents.

Els resultats confirmen un patró territorial clar: el centre i nord de l’Europa dels 27, amb Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Països Baixos i Luxemburg al capdavant, són els països més eficients en el seu progrés cap als ODS. En l’extrem oposat se situen diversos països de l’est europeu, amb acompliments més desiguals en aspectes com la igualtat de gènere, la innovació o la sostenibilitat ambiental.

Espanya se situa en la posició 20 de 27, un resultat d’acord amb el que sol observar-se en anàlisis similars basades en indicadors socioeconòmics: els països més desenvolupats i amb majors nivells de benestar apareixen a dalt en el rànquing, mentre que els països amb estructures de benestar més febles queden ressagats. L’estudi confirma també l’existència de dues grans bretxes: d’una banda, entre el nord i el sud d’Europa; per un altre, entre l’oest i l’est del continent.

A més dels investigadors del CIO de la UMH Juan Aparicio i Juan F. Monge, en l’estudi han participat la investigadora Magdalena Kapelko de la Universitat de Ciències Econòmiques de Wrocław i el professor de la UAM i de la Universitat Erasme de Rotterdam (Països Baixos) José L. Zofío.

L’estudi ha comptat amb finançament del Centre d’Investigació Nacional de Polònia (projecte núm. 2023/49/B/HS4/02991). Part dels càlculs s’ha realitzat en el Centre de Xarxes i Supercomputación de Breslavia.

Accés a l’article: Aparicio, J., Kapelko, M., Monge, J. F., & Zofío, J. L. (2025). Enhancing the Benefit of the Doubt model through ‘Ensemble-DEA’: achieving the Sustainable Development Goals. Expert Systems with Applications, 129010. https://doi.org/10.1016/j.eswa.2025.129010