Investigadors identifiquen un mecanisme immunològic clau que podria reduir la inflamació crònica en la cirrosi hepàtica

Noticia

11 de desembre 2025

La inflamació crònica del fetge és un dels problemes més greus associats a la cirrosi hepàtica. El Grup d’Immunobiologia Hepàtica i Intestinal de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) ha descobert un mecanisme molecular que actua com un ‘interruptor’ i que, potencialment, podria aprofitar-se per a alentir el progrés de la malaltia.

L’estudi, publicat en JHEP Reports i realitzat en ratolins i en mostres de teixits, assenyala que la proteïna LSECtin —present en cèl·lules especialitzades del fetge— pot bloquejar l’expansió de cèl·lules immunes proinflamatòries i, amb això, atenuar el mal hepàtic. Aquesta troballa permet explorar noves vies per al tractament de la inflamació associada a aquesta malaltia.

El treball està coliderat pels investigadors de la UMH Rubén Francés i Esther Caparrós, adscrits al Departament de Medicina Clínica, a l’Institut d’Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d’Elx (IDiBE UMH), a l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i al Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd).


La cirrosi hepàtica és una malaltia greu en la qual el teixit del fetge es va cicatritzant. Al mateix temps, es dona una inflamació persistent que accelera el mal. En aquest context, l’equip de la UMH ha observat que una proteïna protectora del fetge, LSECtin, perd activitat a mesura que avança la malaltia.


“Quan LSECtin disminueix, les cèl·lules Th17 —un tipus de limfòcits altament inflamatoris— es multipliquen i agreugen el mal hepàtic”, explica l’investigador de la UMH Sebastián Martínez, primer autor de l’estudi. Aquestes cèl·lules Th17 són responsables d’impulsar respostes inflamatòries intenses que contribueixen a la progressió de la malaltia.

Per a estudiar aquest procés, l’equip va emprar un model murí de cirrosi en el qual els ratolins van ser modificats per a sobreexpressar LSECtin. “Això ens va permetre comprovar que restaurar la presència de LSECtin en el fetge té un efecte protector”, assenyala el professor de la UMH Rubén Francés.

A més, van analitzar mostres de fetge humà amb cirrosi i sense, la qual cosa va confirmar que la pèrdua de LSECtin també és característica dels pacients i no sols en models animals.

La troballa principal de l’estudi és que LSECtin actua sobre el receptor LAG-3, un regulador immunològic amb creixent interés farmacològic. “Identifiquem LAG-3 com el mecanisme molecular a través del qual LSECtin ‘apaga’ la resposta Th17”, afirma la professora de la UMH Esther Caparrós.

Aquesta interacció LSECtin–LAG-3 bloqueja l’expansió de les cèl·lules Th17 i afavoreix l’aparició de cèl·lules reguladores, que promouen la tolerància immunològica i redueixen la inflamació. “És un mecanisme dual: frena el que danya i potència el que protegeix”, resumeix l’experta.

Encara que aquest estudi no té aplicació directa en pacients, els resultats obrin la porta al disseny d’estratègies farmacològiques que restauren o imiten l’acció de LSECtin en el fetge. Atés que recuperar aquesta proteïna redueix la inflamació en els models experimentals, “la interacció LSECtin-LAG-3 podria convertir-se en un objectiu terapèutic de gran interés per a tractar la cirrosi”, subratlla Caparrós. Això permetria modular la resposta immune en fases primerenques o avançades de la malaltia, amb el potencial d’alentir la seua progressió.

En l’estudi han col·laborat, a més del Grup d’Immunobiologia Hepàtica i Intestinal del IDiBE UMH, professionals de diverses institucions de referència en investigació biomèdica: l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL), el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives (CIBERehd), el grup de Biologia Vascular Hepàtica del IDIBAPS a Barcelona, el Departament d’Immunologia, Oftalmologia i ORL de la Universitat Complutense de Madrid, així com la Unitat d’Immunometabolisme i Inflamació de l’Institut d’Investigació Sanitària Gregorio Marañón.

La investigació ha comptat amb finançament de la Comissió Europea, de l’Agència Estatal d’Investigació, de l’Institut de Salut Carles III, de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació de la Generalitat Valenciana i de la Generalitat de Catalunya a través de diferents programes competitius.

Martínez-López, S., Juanola, O., Gómez-Hurtado, I., Ángel-Gomis, E., Boix, P., Fernández-Iglesias, A., … & Francés, R. (2025). LSECtin attenuates hepatic Th17 expansion in a murine model of cirrhosis and signals through the LAG-3 receptor. JHEP Reports, 7(9), 101482.

https://doi.org/10.1016/j.jhepr.2025.101482