La Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx ha organitzat la quarta sessió del cinefòrum A REVOLUTIONARY LOVE/UN AMOR REVOLUCIONARI, que tindrà lloc el proper dimarts, 20 de març, als campus d’Altea, Oriola i Elx, en horari de 18.00 a 20.30 hores. Aquest cinefòrum té la intenció de convertir-se en un punt de trobada per a l’alumnat, el professorat, tot el personal de la UMH i les persones interessades en general, que vulguen traspassar les fronteres de l’amor romàntic, conéixer i comprendre la diversitat des d’altres visions i perspectives.

Aquest cinefòrum forma part d’un projecte que la UMH va signar amb la Generalitat Valenciana, a través de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

Les pel·lícules que es projectaran el proper dimarts són les següents: Fatima, de Joanna Kos-Krauze, a la Sala de Graus de l’edifici Torreblanca del campus d’Elx; Almanya: Bienvenidos a Alemania, de Yasemin Sandereli, a l’aula 2.4 de l’edifici Casa del Paso del campus d’Oriola-Saleses; i Haz lo que debas, de Spike Lee, al seminari de fotografia de l’edifici Planet del campus d’Altea.

Durant les sessions, hi haurà una presentació de la pel·lícula i un col·loqui posterior, a càrrec de professorat, alumnat o personal d’administració i serveis (PAS) de cada campus. El coordinador d’aquesta activitat és el professor del Departament de Ciències Socials i Humanes de la UMH, integrant del CIEG i director del màster d’Antropologia Social Pràctica de la Universitat, Jordi Ferrús Batiste.

Fatima és una musulmana immigrant d’origen àrab, que és mare de dues filles: Souad, una adolescent rebel de 15 anys, i Nesrine, una jove de 18 anys que està començant la universitat i vol ser metgessa.

D’altra banda, en la pel·lícula Almanya, el turc Hüseyin Yilmaz, de setanta anys, anuncia a la seua família que ha comprat una casa a Turquia i que han de tornar per a fer les reformes necessàries, després de viure 45 anys a Alemanya. La idea no és ben rebuda i provoca discussions molt acalorades. A més, Canan, una néta de Hüseyin, anuncia que està embarassada i que el pare és el seu nòvio anglés, del qual ningú sabia res. Per consolar el seu cosí Cenk, un xiquet de sis anys, a qui van humiliar a l’escola titllant-lo d’estranger, Canan li explica una fantàstica història sobre com van abandonar Turquia i van anar a parar a Alemanya.

Haz lo que debas té lloc a Bedford Stuyvesant, un dels barris més humils de Brooklyn, on viuen diverses famílies de raça negra, alguns hispans, una parella de comerciants vietnamites i una família italoamericana que té una pizzeria. Mookie, un xic que treballa de repartidor de pizzes, coneix bé els veïns i és testimoni privilegiat no només de la vida quotidiana del barri, sinó també de les tensions i del racisme d’alguns dels seus habitants.