La legalització de la gestació subrogada, tema d’anàlisi en la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives
Campus, Cultura, Elche, Fuente, Jornadas y seminarios, Noticia, Otros, Otros, Servicios UMH
21 diciembre 2018
Cada any, milers de xiquets naixen per gestació subrogada, o “ventres de lloguer” com popularment es coneix aquesta tècnica reproductiva. En el cas del context legal espanyol, la Llei de tècniques de reproducció assistida i humanes declara la pràctica nul·la de ple dret. Aquest és el tema que els estudiants universitaris han triat per debatre en la XV edició de la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives, de la qual forma part la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx.
La propera convocatòria comptarà amb la participació de 16 universitats, que, des del mes de novembre fins al febrer, celebren lligues de debat internes per a triar els equips d’estudiants que les representaran en la competició que aplega tots els territoris de parla catalana. Del 8 a l’11 d’abril de 2019, la Universitat Abat Oliba CEU acollirà més de 40 debats, on veurem competir equips d’aquesta i altres universitats. A més de la UMH, competiran la Universitat d’Alacant, Autònoma de Barcelona, de Barcelona, de Girona, de les Illes Balears, Jaume I, de Lleida, Oberta de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, de València i de Vic – Central de Catalunya.
La Lliga de Debat Universitària se celebra des de l’any 2005 en les universitats de la Xarxa Vives amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives i l’esperit crític de l’estudiantat a través de l’ús de la paraula. La participació està oberta a l’alumnat de les universitats de la Xarxa que estiga matriculat en el curs acadèmic 2018/2019. Els equips, que han d’estar formats per entre 2 i 5 persones i representats per un capità, competeixen en la lliga sota el format d’un enfrontament dialèctic, i defensen posicions tant a favor com en contra sobre el mateix tema de debat. El treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i la correcció, tant semàntica com formal, són alguns dels aspectes més valorats.