L’exercici físic és una de les principals recomanacions per a mantindre una bona salut. No obstant això, quan es practica de manera compulsiva i descontrolada, es pot convertir en un problema: l’addicció a l’exercici. Un estudi internacional, liderat des de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL), ha identificat que el perfeccionisme i la pràctica esportiva de competició són dos dels factors més relacionats amb el risc de desenvolupar aquesta conducta.

La investigació, publicada en la revista Addictive Behaviors, ha analitzat més de mil persones joves (edat mitjana de 25 anys, 65 % homes), atletes i no atletes, que van respondre a qüestionaris sobre hàbits d’exercici, personalitat, motivacions i la seua relació amb l’activitat física. Per a interpretar les dades, l’equip ha utilitzat tècniques d’intel·ligència artificial que permeten reconéixer patrons complexos entre variables psicològiques i de comportament.

“Sabem que l’exercici és clau per a la salut, però quan es converteix en una pràctica obsessiva pot tindre conseqüències físiques, psicològiques i socials molt negatives”, explica l’autor principal de l’estudi, Thomas Zandonai, investigador Ramón y Cajal del Departament de Farmacologia, Pediatria i Química Orgànica de la UMH. “Hem vist que els trets de perfeccionisme i uns certs objectius vinculats a la imatge corporal —com aprimar-se o guanyar musculatura— prediuen un major risc de dependència de l’exercici, especialment en els qui practiquen esport a nivell competitiu”, apunta l’expert, qui assegura que aquests resultats són coherents amb altres estudis realitzats de manera independent.

Els resultats mostren que el perfeccionisme és el predictor més consistent, seguit del desig d’aprimar-se, de muscular-se i de característiques associades al nivell de pràctica esportiva, entre 27 variables analitzades. Aquest patró es manté tant en atletes professionals com en amateurs, encara que en aquests últims els senyals de risc comencen a ser ja més freqüents que en els qui realitzen exercici sol de manera recreativa.

Tot i que el 35 % eren dones, no es van observar diferències significatives en funció del sexe. No obstant això, apunta Ana Peiró – coordinadora del grup d’investigació ISABIAL ’Neurofarmacologia aplicada al dolor’ i professora de la UMH – que “la falta d’informació sobre dones en assajos clínics esportius continua sent una bretxa crítica en la investigació científica”. Durant dècades, la majoria dels estudis s’han centrat en homes, la qual cosa ha generat protocols d’entrenament i prevenció de lesions poc adaptats a les dones. Aquesta absència de dades limita la comprensió de com factors com les hormones, la salut cardiovascular o el risc de lesions específiques afecten les esportistes”.

L’addicció a l’exercici comparteix trets amb altres conductes addictives, però també es relaciona amb fenòmens com els trastorns alimentaris o l’exercici compulsiu, la qual cosa en fa més complex el diagnòstic. En aquest context, els autors adverteixen que els resultats reflecteixen càlculs de risc pel que fa a la població: no totes les persones perfeccionistes o que competeixen en esports individuals acabaran desenvolupant dependència, però sí que és una informació valuosa per a identificar els qui poden necessitar suport per a mantindre una relació més saludable amb l’esport.

“El que detectem són fenotips o patrons de risc, no diagnòstics individuals”, subratllen els investigadors. A més, aclareixen que el que entenem com a perfeccionisme en el llenguatge quotidià no sempre coincideix amb el que mesuren els test psicològics validats. No obstant això, afigen que, si es detecta que la pràctica esportiva està generant malestar o limitacions en la vida quotidiana, és aconsellable consultar amb professionals de la salut per a valorar la situació.

L’estudi ha comptat amb finançament de la Delegació del Govern per al Pla Nacional sobre Drogues. a través del projecte MORPHEO (2023I031). A més, s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Addiction Science Laboratory de la Universitat de Trento (Itàlia), un centre de referència en l’anàlisi de conductes addictives. A més, ha servit de base per a diversos Treballs de Fi de Grau i de Fi de Màster en la UMH i una part d’una tesi doctoral, en els quals estudiants han aplicat aquestes metodologies per a explorar diferents aspectes de l’addicció a l’exercici.

Accés a l’article: Zandonai, T., Bertamini, G., Lozano, J. J., Mallia, L., De Maria, A., Galli, F., … & Peirò, A. M. (2025). Predictive modelling links exercise dependence to associated psychological and behavioral risk factors. Addictive Behaviors, 108493. https://doi.org/10.1016/j.addbeh.2025.108493