El cannabidiol (CBD) podria convertir-se en una eina terapèutica per a tractar alguns dels efectes més freqüents i discapacitants del trastorn de l’espectre alcohòlic fetal provocat per l’exposició a l’alcohol durant l’embaràs. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi realitzat en ratolins per investigadors de l’Institut de Neurociències, centre mixt de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

El treball, publicat en la revista Biomedicine & Pharmacotherapy, demostra que un tractament amb CBD normalitza la conducta emocional i la vulnerabilitat a l’addicció en animals exposats a l’alcohol durant l’etapa perinatal, especialment en les femelles. A més, aquest tractament millora de forma molt significativa les alteracions en els gens que es relacionen amb la microbiota.

El trastorn de l’espectre alcohòlic fetal és la principal causa prevenible de discapacitat intel·lectual en el món. Apareix quan el cervell en desenvolupament s’exposa a l’alcohol en qualsevol moment de l’embaràs. Les seues conseqüències inclouen dificultats d’aprenentatge, alteracions emocionals, major risc d’ansietat i depressió, trastorns en la regulació del comportament i, en l’edat adulta, una major vulnerabilitat cap a conductes addictives.

“Malgrat el seu enorme impacte social i sanitari, actualment no existeix cap tractament farmacològic aprovat que actue sobre l’origen del problema. Només disposem d’intervencions que ajuden a controlar alguns símptomes”, explica el catedràtic de la UMH Jorge Manzanares, investigador principal del treball. Per aquest motiu, l’equip científic —que inclou també personal de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA–CSIC) i de la Universitat de Turku (Finlàndia) — explora vies terapèutiques capaces de corregir les alteracions que deixa l’alcohol durant el desenvolupament.

L’estudi se centra en el sistema endocannabinoide, un conjunt de molècules i receptors del sistema nerviós que participa en la regulació de processos essencials com l’emoció, la motivació, l’aprenentatge i la resposta a l’estrés. Investigacions prèvies independents han mostrat que aquest sistema resulta profundament alterat després de l’exposició prenatal a l’alcohol, la qual cosa contribueix als problemes emocionals i a l’augment del risc addictiu.

“El cannabidiol o CBD, un compost derivat del cànnabis sense efectes addictius, modula aquest sistema i compta amb propietats neuroprotectores, antiinflamatòries i ansiolítiques documentades en altres models de dany neurològic”, apunta Manzanares, “per la qual cosa decidim primer determinar quins efectes emocionals produeix l’exposició perinatal a l’alcohol en models de ratolí, quins biomarcadors podem utilitzar per a quantificar els efectes de l’alcohol en el cervell i també la composició de la microbiota d’aquests animals, per a després provar un tractament amb CBD administrat de manera crònica des del deslletament i valorar els seus efectes”.

“Hem pogut comprovar que el trastorn de l’espectre alcohòlic fetal produeix, a més del dany cerebral directe, una alteració en tot l’organisme que afecta la salut intestinal i que el CBD és capaç de modular aquesta complexa cascada d’alteracions”, destaca el catedràtic de la UMH. En el model experimental, els ratolins de tots dos sexes exposats a l’alcohol durant l’etapa perinatal van desenvolupar comportaments equivalents a l’ansietat i la depressió. A més, encara que només en el cas de les femelles, també van desenvolupar una major motivació per consumir alcohol.

“L’administració primerenca i continuada de CBD va normalitzar els efectes emocionals en tots dos sexes”, detalla Manzanares. En el cas de les femelles, el CBD va eliminar a més la seua vulnerabilitat a l’addicció a l’alcohol: els investigadors van observar que la seua motivació per a beure es va reduir fins a nivells equivalents als dels controls, les ratonas sanes en les quals no s’havia intervingut. El tractament va modular també biomarcadors cerebrals clau, inclosos receptors dopaminèrgics i endocannabinoides, l’alteració dels quals s’associa a trastorns emocionals i addictius.

Una altra de les principals novetats de l’estudi és que para atenció al denominat ‘eix intestí-cervell’. “Tant en la salut com en la malaltia, hi ha una comunicació bidireccional constant entre el sistema digestiu i el nerviós que influeix en la salut física i mental”, explica el professor de la UMH Francisco Navarrete, primer autor de l’estudi. Aquesta connexió es dona mitjançant senyals neuronals, hormonals i immunitàries i està estretament influïda per la microbiota intestinal. “De manera que el que ocorre en la microbiota intestinal influeix en el cervell i viceversa”, explica l’expert.

En aquest estudi, l’equip va comprovar que l’exposició a l’alcohol durant el desenvolupament provoca una disbiosis intestinal —una alteració de l’equilibri microbià— que el CBD va ser capaç de revertir. El tractament va recuperar la diversitat microbiana i va incrementar la presència de bacteris associats a una millor comunicació en l’eix intestí-cervell.

No obstant això, aquest efecte no va ser igual en mascles i femelles, que ja presenten perfils microbians distints en condicions normals. “Les nostres dades suggereixen que part de les diferències en la vulnerabilitat al trastorn de l’espectre alcohòlic fetal entre mascles i femelles podria originar-se en l’intestí, més que en el cervell”, assenyala Navarrete, qui afig que també van detectar variacions dependents del sexe en l’expressió de gens del sistema endocannabinoide. “Aquests resultats ens indiquen que la microbiota intestinal participa activament en els efectes del trastorn de l’espectre alcohòlic fetal i que restaurar-la podria ajudar a corregir alguns dels seus efectes sobre el conjunt del sistema nerviós”, afig l’investigador de la UMH.

L’equip investigador subratlla que aquests resultats procedeixen d’un model preclínic en animals i “en cap cas han d’interpretar-se com una recomanació per a automedicar-se ambCBD, ni molt menys com una manera de contrarestar els efectes de l’alcohol durant l’embaràs”, adverteix Navarrete. El trastorn de l’espectre alcohòlic fetal només pot previndre’s evitant completament el consum d’alcohol durant la gestació.

El Professor Manzanares porta més de 30 anys estudiant el sistema cannabinoide. El laboratori de Neuropsicofarmacologia Translacional de l’Institut de Neurociències UMH–CSIC, creat fa més de 20 anys, ha estudiat des dels seus inicis la relació entre el sistema endocannabinoide, l’addicció i els seus possibles tractaments. Van ser pioners en l’estudi dels efectes del CBD en models animals de malalties psiquiàtriques i en particular en les addiccions a diverses drogues. En 2023, van realitzar el primer estudi que avaluava l’efecte del cannabidiol sobre les alteracions de conducta i cerebrals en un model animal d’espectre alcohòlic fetal. Recentment, han demostrat l’eficàcia en ratolins d’un nou tractament per a l’alcoholisme. En humans, els seus treballs han demostrat que el cortisol és un bon biomarcador per a monitorar les persones en tractament d’addicció a l’alcohol.

En l’estudi han participat els professors Navarrete i Manzanares, així com la investigadora Ani Gasparyan, tots ells adscrits també a l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i a la Xarxa d’Investigació en Atenció Primària d’Addiccions (RIAPAd) pertanyent a l’Institut de Salut Carles III. Així mateix, han col·laborat els investigadors de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments-CSIC (IATA-CSIC) Raúl Cabrera i María del Carmen Collado, i els investigadors Richard Aarnio, Francisco López, Semi Helin i Johan Rajander de la Universitat de Turku.

El treball ha sigut finançat pel Ministeri de Sanitat i l’Institut de Salut Carles III (projectes PI21/00488 i RD21/0009/0008 concedits a Jorge Manzanares), així com per ISABIAL. També ha comptat amb suport del Ministeri de Ciència i Innovació per al projecte MAMI Plus (PID2022-139475OB-I00), dirigit per María Carmen Collado, i de la Generalitat Valenciana a través del Pla GenT (CDEIGENT 2020-02) liderat per Rubén Cabrera. Així mateix, l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC) i l’Institut de Neurociències UMH-CSIC han rebut suport del Ministeri de Ciència i Innovació i de l’Agència Estatal d’Investigació com a Centres d’Excel·lència Severo Ochoa (CEX2021-001189-S i CEX2021-001165-S).

Accés a l’article:
F. Navarrete, R. Cabrera-Rubio, A. Gasparyan, R. Aarnio, F. López-Picón, S. Helin, J. Rajander, M.C. Collado, J. Manzanares, “Cannabidiol modulates brain molecular alterations, gut microbiota dysbiosis and alcohol self-administration in a mouse model of fetal alcohol spectrum disorder”, Biomedicine & Pharmacotherapy, Volume 193, 2025, 118791, ISSN 0753-3322, https://doi.org/10.1016/j.biopha.2025.118791.