Investigadors del Grup de Genòmica Evolutiva de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, amb la col·laboració d’investigadors de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva del Parc Científic de la Universitat de València (UV), han descobert el bacteri aquàtic més xicotet descrit fins ara en tot el món. En l’estudi, publicat en la revista científica “Nature Scientific Reports”, han participat els investigadors del Grup d’Investigació de la UMH Francisco Rodríguez Valera, Rohit Ghai i Carolina Megumi Mizuno.

Els resultats de la investigació són rellevants tant pel descobriment d’un grup de bacteris completament nou i amb característiques genètiques diferenciades, com per la possible rellevància ecològica d’este grup de bacteris anomenats Candidatus Actinomarinidae.

 Els investigadors han estudiat l’anomenat Màxim Profund de Clorofil·la (DCM-Deep Chlorophyll Màximum) en diverses àrees del planeta i, en concret, en el mar Mediterrani i han descrit, amb tècniques de seqüenciació massiva, tota la microbiota que habita en estes zones dels mars i oceans. Segons els investigadors, “estes tècniques permeten desgranar tota la diversitat microbiana d’un ecosistema i identificar gens claus que poden explicar el paper ecològic dels microorganismes en l’ecosistema; resultats que després es comparen amb les dades ambientals tretes de l’estudi per a obtindre més detalls sobre el funcionament dels cicles biogeoquímicos”.

 Les tècniques d’anàlisi molecular han permés caracteritzar este nou grup de bacteris. Combinades amb altres sofisticades tècniques microscòpiques i d’anàlisi cel·lular com la hibridació in situ i la citometría de flux, els investigadors han determinat que “estos són els microorganismes de vida lliure més xicotets descrits fins ara, no sols quant a la seua mesura cel·lular, sinó també quant a la grandària del seu genoma, la qual cosa s’aproxima prou als límits teòrics de la grandària mínima d’un ser viu autònom”.

Amb un biovolumen de 0,006 a 0,024 μm3 (mitjana de 0,013 μm3) i un diàmetre mitjà de 0,292 microns, estos bacteris són prou més xicotets que el microorganisme de vida lliure que fins ara ostentava eixe rècord: el Pelagibacter ubique. Un bacteri, també marí, amb un rang de biovolumen comprés entre 0,019 a 0,039 μm3. És a dir, quasi el doble de la grandària que el del bacteri descobert pels investigadors de la UMH i de la UV. En comparació amb el bacteri popularment conegut com l’Escherichia coli, el bacteri descrit en este treball té una grandària 150 vegades inferior.

La col·laboració entre els grups d’investigació de la UMH i la UV ha permés avançar en el coneixement de la diversitat microbiana d’ecosistemes aquàtics i aportar noves dades sobre l’Albufera de València i el Mar Menor. Esta col·laboració continua en la busca dels mecanismes explicatius dels patrons de biodiversitat microbiana en els ecosistemes aquàtics. A més, permet conéixer els metabolismes microbians que dominen en estos ambients, determinants per a comprendre el funcionament dels cicles biogeoquímicos, tant a escala regional com a planetària.