La Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) presentarà demà divendres, 28 de novembre, l’exposició “Vientos del pueblo. Voces del exilio y resistencia”, un projecte comissariat per Mónica Sotos que aborda, des de diferents pràctiques artístiques, les violències de les fronteres, els llegats colonials i els exilis forçats. La mostra podrà visitar-se a la Sala Negra de l’edifici la Valona del campus d’Elx fins al 4 de juliol de 2026.

La mostra pren com a referència el poema “Vientos del pueblo” de Miguel Hernández i connecta la memòria d’un territori travessat per la migració i el desterrament amb les crisis contemporànies del Mediterrani i altres escenaris marcats per la guerra, la despulla i la desigualtat. Les obres reunides construeixen un relat coral sobre cossos desplaçats, davanteres com a dispositius de poder i formes de resistència que s’activen des de la imatge, la paraula i l’arxiu.

L’exposició reuneix obres d’Eugenio Merino, Enrique Ježik, Matías Costa, Gloria Oyarzábal, Ricardo Calero, Óscar Seco, Pierre Valls i María Rosa Aránega, articulada entorn de diversos eixos: dignitat vulnerada, memòries del conflicte, cossos colonitzats i fronteres físiques i simbòliques. A través de la fotografia, el vídeo, la instal·lació, el dibuix i els dispositius d’arxiu, el projecte proposa contra-relats enfront de les narratives oficials del poder.

Eugenio Merino presenta la peça Mapa polític dels drets calcigats (2019), una instal·lació formada per soles de sabates en les quals s’inscriuen articles de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’obra subratlla la distància entre el text legal i la realitat dels qui es veuen expulsats dels seus territoris. Enrique Ježik participa amb la videoinstal·lació Tríptic de Srebrenica, realitzada a partir de material d’arxiu de l’anunci oficial de retirada de les forces de pau enfront del genocidi de Bòsnia. En l’àmbit de les memòries migrants i les fronteres, Matías Costa aporta imatges de la seua sèrie Estranys, on els moviments migratoris Sud-Nord s’entrellacen amb la seua pròpia biografia marcada per l’exili argentí. Retrats de persones en trànsit, costes convertides en frontera i espais d’espera posen en qüestió la idea de pertinença i llar. Ricardo Calero, amb peces vinculades al seu projecte Somnis en la mar, treballa a partir de passaports, documents i rastres materials de viatges truncats. Les seues obres converteixen aquestes restes en metàfores de vides a la deriva i assenyalen el Mediterrani com un arxiu líquid d’històries esborrades i desitjos interromputs.

Óscar Seco presenta diverses obres de la sèrie #vamosamorirtodos, en les quals combina escenes bèl·liques, iconografia pop, referències al cinema, al còmic i al cartellisme propagandístic. A través de l’humor negre i la saturació d’imatges, qüestiona els discursos heroics sobre la guerra i la naturalització de la destrucció en la cultura visual contemporània. En diàleg amb aquestes peces, Pierre Valls aborda la frontera com a experiència urbana i com a dispositiu que organitza el visible i l’invisible. A partir d’intervencions i projectes fotogràfics realitzats en contextos de migració, el seu treball posa el focus en com la ciutat integra (o expulsa) els cossos desplaçats i com la vida quotidiana es torna un espai de negociació permanent.

Un altre bloc de l’exposició se centra en cossos colonitzats i mirades insubmises. María Rosa Aránega enllaça diferents exilis (l’Argentina, Espanya, Palestina) i rescata històries de dones travessades pel desarrelament i l’exili interior com les treballadores andaluses que van migrar a fàbriques tèxtils catalanes. Els seus dibuixos i vídeoassaigs articulen memòria, classe i gènere, dignificant vides desplaçades i treballs invisibilitzats. Gloria Oyarzábal qüestiona la construcció occidental de “l’africà” i la representació de la dona negra en els imaginaris colonials. A través d’imatges, arxius i textos, el seu treball assenyala el paper dels museus i les institucions de poder en eixa construcció i proposa estratègies visuals per a desobeir-la, reivindicant altres modes de mirar i de narrar.

En conjunt, “Vientos del pueblo. Voces del exilio y resistencia” vincula Mediterrani, Amèrica llatina, Àfrica i Europa en un mateix mapa de violències i resistències. La mostra convida a llegir l’exili no com a excepció històrica, sinó com a símptoma d’unes estructures econòmiques i polítiques que continuen generant cossos descartables, alhora que destaca la potència de l’art com a espai de memòria activa i d’imaginació política.

Más información