Els pugons són una de les plagues agrícoles més nocives per als cultius. Aquests xicotets insectes s’alimenten de la saba de les plantes, les afebleixen, detenen el seu creixement i actuen com a vectors de nombrosos virus, la qual cosa provoca importants pèrdues econòmiques en l’agricultura.

Una tesi doctoral de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) ha identificat noves propietats repel·lents i insecticides de substàncies naturals formulades mitjançant nanotecnologia, que podrien convertir-se en una alternativa més sostenible als fitosanitaris convencionals.

El treball, realitzat per l’enginyer agrònom i titulat de la UMH Félix Martín Pérez, demostra que determinades nanoemulsions elaborades a partir de compostos presents en olis essencials són eficaços per a reduir les poblacions de pugons en cultius com la pebrera i el meló. “L’objectiu era utilitzar substàncies d’origen natural, que ja sabem que afecten els insectes, però formulant-les de manera que siguen més estables en el temps i eficaces en condicions reals de cultiu”, explica l’autor de la tesi.

En regions com Almeria, Múrcia i Alacant —principals zones productores d’hortalisses a Europa— la incidència de pugons ha augmentat en els últims anys. Concretament, destaquen els danys causats per dues espècies de pugó: Myzus persicae (Sulzer) i Aphis gossypii Glover. Les temperatures hivernals més suaus afavoreixen l’aparició primerenca de colònies, quan les plantes són més vulnerables. A això se suma que moltes espècies de pugó han desenvolupat resistències als insecticides habituals i que la normativa europea impulsa una reducció dràstica de l’ús de productes químics de síntesi en l’agricultura.

“Ens trobem en un escenari molt complex: menys insecticides disponibles i plagues cada vegada més adaptades”, assenyala el nou doctor per la UMH Félix Martín. Per això, la cerca d’alternatives compatibles amb el medi ambient, la salut humana i la fauna auxiliar s’ha convertit en una prioritat.

La tesi de la UMH se centra en el desenvolupament de nanoemulsions, formulacions que permeten mesclar olis i aigua de manera homogènia i estable en el temps. “Una nanoemulsió és s’assembla a una maionesa, en el sentit que aconseguim lligar substàncies amb diferents propietats, però amb gotes milers de vegades més xicotetes”, explica l’expert en enginyeria agronòmica. “com que es redueix la grandària de les partícules a escala nanomètrica, protegim els compostos naturals de la degradació i millorem el seu efecte insecticida”.

Aquestes formulacions permeten que els ingredients actius romanguen més temps sobre la planta i penetren amb major facilitat en els insectes, la qual cosa n’incrementa l’eficàcia fins i tot a baixes concentracions.

En l’estudi, elaborat en l’Institut Murcià d’Investigació i Desenvolupament Agrari i Mediambiental (IMIDA), es van avaluar nanoemulsions elaborades a partir de substàncies presents en la naturalesa, concretament, en els olis essencials de cítrics, d’anís, de fenoll, de gesmiler o de coco. Així com una substància similar a la feromona d’alarma dels pugons, el farnesol, i altres compostos naturals a mode d’estabilitzants de la mescla. “Algunes d’aquestes formulacions van aconseguir reduir les poblacions de pugons en plantes de pebrera fins a un 80% en assajos en hivernacle”, assenyala la investigadora de l’IMIDA i directora de la tesi María Jesús Pascual Villalobos.

A més, es van observar efectes repel·lents molt significatius. “Hem comprovat que alguns compostos no sols maten els pugons, sinó que també els espanten, especialment als individus alats, que són els primers colonitzadors del cultiu”, assenyala el professor de la UMH i codirector de la tesi Pedro Luis Guirao. El treball documenta, per primera vegada, l’efecte repel·lent dels èsters metílics d’àcids grassos de coco enfront d’una plaga agrícola.

Les nanoemulsions desenvolupades presenten avantatges addicionals: requereixen menys quantitat de producte, utilitzen emulgents d’origen natural o de baix impacte ambiental i són compatibles amb l’agricultura ecològica. “Això suposa un estalvi econòmic i una reducció de l’impacte ambiental, sense renunciar a l’eficàcia”, destaca el codirector de la tesi.

La investigació s’ha desenvolupat en el marc del projecte RTA2017-00022-00-00 ‘Optimització de nanoemulsions d’insecticides d’origen botànic’, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació i el Fons Social Europeu. La tesi doctoral, titulada Propietats repel·lents, antialimentàries i insecticides de nanoemulsions de bioactius volàtils sobre pugons en cultius hortícoles, ha sigut realitzada per Félix Martín Pérez en el programa de doctorat en Recursos i Tecnologies Agràries, Agroambientals i Alimentàries (Reptes-AAA) de l’Escola Politècnica Superior d’Oriola (EPSO) de la UMH. El treball s’ha dut a terme en l’Institut Murcià de Recerca i desenvolupament Agrari i Mediambiental (IMIDA), sota la direcció de la investigadora María Jesús Pascual Villalobos i la codirecció de Pedro Luis Guirao Moya, professor del Departament de Producció Vegetal i Microbiologia de la UMH.