Una investigació en la qual participa la Unitat d’Epidemiologia de la Nutrició de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), basada en dades de l’Estudi PREDIMED-PLUS, associa la dieta mediterrània amb una microbiota intestinal més saludable i una deterioració cognitiva més lenta en persones majors amb sobrepés o obesitat i amb síndrome metabòlica.Segons els investigadors, seguir un patró de dieta mediterrània beneficia el cor i el metabolisme. A més, en els últims anys, s’han trobat cada vegada més evidències que també podria ajudar a preservar la funció cognitiva a mesura que avança l’envelliment.

La funció cognitiva inclou capacitats com la memòria, l’atenció, l’aprenentatge, el llenguatge o la presa de decisions, essencials per a mantindre l’autonomia en la vida quotidiana. Amb el pas dels anys, aquestes capacitats poden deteriorar-se de manera progressiva, un procés que, en algunes persones, s’accelera i pot desembocar en problemes més greus, com la demència.

Comprendre quins factors de l’estil de vida poden ajudar a frenar aquest declivi és una de les grans preguntes actuals en la investigació sobre l’envelliment saludable. En aquest treball, l’equip es va proposar determinar si la dieta mediterrània deixa una empremta recognoscible en la microbiota intestinal i si, al seu torn, la salut microbiana s’associa amb una evolució cognitiva més favorable.

Per a respondre a aquesta pregunta, l’estudi ha seguit durant sis anys a 746 persones de tots dos sexes, amb una mitjana de 65 anys d’edat i un alt risc de patir malalties cardiovasculars i metabòliques, com la diabetis. Totes elles formaven part de l’estudi PREDIMED-PLUS, una de les majors cohorts d’intervenció nutricional a Espanya.

Els resultats indiquen que les persones que seguien amb major fidelitat una dieta mediterrània presentaven una microbiota intestinal més favorable i una evolució cognitiva més positiva al llarg del temps.

Un dels aspectes més innovadors del treball és la identificació d’una “empremta microbiana” pròpia de la dieta mediterrània. Les dades sobre els hàbits alimentaris de les persones participants, combinats amb l’anàlisi de la seua microbiota intestinal, els han permés donar amb una nova manera de monitorar la salut.

Aquest biomarcador es basa en la presència i l’abundància de determinats bacteris intestinals associats a la dieta mediterrània. Els biomarcadors o marcadors biològics són senyals mesurables que indiquen un procés normal o patològic i ajuden a detectar malalties abans que apareguen els símptomes, a seguir-ne l’evolució o a avaluar l’eficàcia d’un tractament.

Segons els autors, aquesta signatura microbiana s’associa amb una deterioració cognitiva més lenta, la qual cosa aporta noves pistes sobre els mecanismes biològics que expliquen els beneficis de la dieta mediterrània per al cervell.

La microbiota intestinal està formada per bilions de bacteris que intervenen en processos clau com la digestió, la immunitat o la producció de substàncies que influeixen en el funcionament de l’organisme. En els últims anys, la investigació ha posat de manifest l’existència de l’anomenat “eix intestí-cervell”, un sistema de comunicació bidireccional mitjançant el qual els microorganismes intestinals poden produir compostos que arriben al cervell i afecten el seu funcionament.

El treball s’ha publicat en la revista BMC Medicine. Està liderat per professorat de la Universitat Rovira i Virgili i compta amb la participació d’investigadores i investigadors del consorci PREDIMED-PLUS, entre els quals hi ha el grup EPINUT de la UMH. En concret, hi han participat el catedràtic de la UMH Jesús Vioque, líder del grup EPINUT, i la investigadora Laura Torres. Aquest grup d’investigació està associat a l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i a l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) a través de la xarxa CIBERESP.

Com indiquen els autors, aquests resultats, juntament amb els d’estudis previs del mateix grup publicats en revistes com MedComm i Microbiome, podrien ajudar en el futur a dissenyar intervencions nutricionals o microbianes orientades a promoure un envelliment cognitiu saludable basat en la dieta.

La investigació ha comptat amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III, a través del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i Nutrició (CIBEROBN), i de l’estudi PREDIMED-PLUS, amb cofinançament europeu. També ha rebut suport de programes nacionals i internacionals d’investigació en nutrició i envelliment saludable.

Accés a l’article: Ni, J., Hernández-Cacho, A., Nishi, S. K., Babio, N., Belzer, C., Konstati, P., … & Salas-Salvadó, J. (2025). Mediterranean diet, gut microbiota, and cognitive decline in older adults with obesity/overweight and metabolic syndrome: a prospective cohort study. Bmc Medicine, 23(1), 669. https://link.springer.com/article/10.1186/s12916-025-04488-y