Un equip internacional d’investigadors, coordinat pel Departament de Biologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH), ha publicat el que es considera el primer estudi a gran escala amb dades reals sobre la mortalitat d’aus i ratpenats causada per aerogeneradors a Sudamèrica. El treball, que analitza 15 anys de dades a Xile (2009-2023), llança llum sobre un impacte ambiental que fins ara a penes havia sigut quantificat de manera sistemàtica en el Con Sud.

La investigació, en la qual també participen la Universitat d’Alacant (UA) i la Universitat de Xile, ha documentat un total de 1.218 aus de 80 espècies i 1.250 ratpenats de 6 espècies morts per col·lisió en 47 instal·lacions eòliques. Entre les troballes més preocupants destaca la mort de nou exemplars de còndor andí (Vultur gryphus), una espècie catalogada com a vulnerable per la UICN i de gran valor simbòlic i ecològic per a la regió.

Aquest treball és pioner en sistematitzar una dècada i mitja de registres en un dels països líders en inversió en energies renovables de Llatinoamèrica. Segons ha assenyalat l’investigador de la UMH i autor de l’estudi Juan Manuel Pérez García, “ens trobem davant del primer treball que recopila i analitza dades de mortalitat real a Sudamèrica, la qual cosa ens permet identificar quins grups d’espècies són els més afectats i quins factors ambientals influeixen en aquestes col·lisions”.

L’estudi subratlla que la implantació de l’energia eòlica és fonamental per a mitigar les emissions de CO₂, especialment en l’actual context d’inestabilitat energètica regional. No obstant això, els autors insisteixen que aquesta transició ha de ser compatible amb la conservació de la biodiversitat. “Per a millorar la implantació d’aquesta energia, és vital comptar amb eines científiques que guien el disseny d’estratègies de mitigació efectives i protocols de seguiment robustos”, afig Pérez García.

L’anàlisi revela una falta d’estandardització en els mètodes de monitoratge actuals. Per exemple, l’estudi demostra que els parcs que realitzen cerques diàries detecten significativament més cadàvers que aquells amb revisions menys freqüents, la qual cosa suggereix que la mortalitat real està sent subestimada en gran part de les instal·lacions. Un dels punts crítics que destaca l’estudi és la urgència d’implantar mesures de mitigació efectives i provades per a reduir la sinistralitat. El 44 % dels parcs eòlics analitzats no implementava cap mesura de mitigació. Els investigadors insisteixen que, perquè la transició energètica siga realment sostenible, no n’hi ha prou amb instal·lar aerogeneradors, sinó que ha d’integrar tecnologies i protocols que eviten que les infraestructures es convertisquen en paranys ecològics. “Per exemple aplicant estratègies com la parada temporal de les turbines durant períodes d’alta activitat de fauna o l’ús de sistemes automàtics de detecció d’aus en temps real”, assenyala el professor de la UMH.

Els resultats de l’estudi mostren que els accidents als parcs eòlics xilens estan relacionats amb factors ambientals com la distància a la costa i la riquesa d’espècies local. D’altra banda, mentre que la mortalitat de les aus es manté constant al llarg de l’any, la dels ratpenats presenta pics significatius durant la primavera i la tardor.

Amb aquesta investigació, la UMH i els seus col·laboradors proporcionen un full de ruta perquè tant governs com empreses del sector energètic a Sudamèrica puguen desenvolupar infraestructures eòliques més segures per a la fauna migratòria i resident, assegurant que el creixement de les renovables no supose una amenaça silenciosa per a ecosistemes únics com el Desert d’Atacama o la Patagònia.

Referència de l’article:
Santander, F., Morant, J., Pérez-García, J.M. (2026): “Bird and bat mortality at wind farms in South America: Lessons from monitoring and mitigation practices in Xile”, Journal of Environmental Management, 398, 128420. https://doi.org/10.1016/j.jenvman.2025.128420