Un estudi de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) demostra que el contingut de sodi de molts aliments processats de venda a Espanya no ha disminuït en els últims anys, malgrat els compromisos de salut pública per a reduirne l’impacte en les malalties cardiovasculars. De fet, les carns processades han augmentat en un 30 % el contingut de sodi —indicat com a sal en la informació nutricional— i ara es comercialitzen més formatges que superen els límits recomanats. El treball demostra que, sense mesures obligatòries més eficaces, serà difícil aconseguir una reducció significativa dels problemes de salut associats al consum excessiu de sodi, que a Espanya prové majoritàriament dels aliments processats de supermercat.

La ingesta elevada de sodi és un dels principals factors de risc modificables per a la hipertensió arterial i les malalties cardiovasculars, responsables d’una part substancial de la mortalitat a Espanya i en el món. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana no superar els 2 grams de sodi al dia (equivalents a 5 grams de sal). No obstant això, la mitjana de consum de sodi a Espanya quasi duplica el màxim recomanat.
“L’excés de consum de sodi prové majoritàriament dels aliments processats i no tant de la sal afegida durant la preparació domèstica, per la qual cosa una de les estratègies de salut pública proposades era reduir el sodi en els productes de supermercat”, explica la professora de Nutrició i Bromatologia de la UMH Ana Belén Ropero, líder de l’estudi.

En aquest context, el Grup BADALI de la UMH ha comprovat si els aliments processats que es venen a Espanya han reduït realment el seu contingut de sodi en els últims anys, arran del compromís del país amb l’OMS per a disminuir el consum de sal en la població en un 30 % abans de 2026.
L’estudi, publicat en European Journal of Nutrition, analitza més de sis mil productes alimentaris empaquetats disponibles en el mercat espanyol entre els períodes 2017–2021 i 2022–2025. Així, han comparat la progressió del contingut de sodi en els productes que més contribueixen al consum de sal a Espanya: les carns processades, el pa i els formatges. A més, s’han analitzat altres tipus d’aliments que també solen portar sal afegida, com cereals de desdejuni, verdures i llegums en conserva, salses, galetes i aperitius.
Els resultats mostren que no s’ha produït una reducció substancial del sodi en els tipus d’aliments més importants. Per contra, la carn processada, d’alt consum, ha augmentat el seu contingut en més del 30 %. S’han observat descensos d’escassa rellevància nutricional en altres productes (galetes i aperitius). Així mateix, l’estudi indica que ara es comercialitzen més formatges amb alt contingut de sodi.

“Qualsevol pot identificar un producte amb alt contingut de sodi mirant la taula d’informació nutricional: si conté més d’1 gram de sal per cada 100 grams de producte, seria excessiu i no recomanable”, explica la investigadora de la UMH, Manel C. Hadid, primera autora de l’estudi. L’experta indica que, per a líquids, el criteri és de 0,25 grams de sal per cada 100 mil·lilitres de producte.
“Fins ara, s’ha recomanat als fabricants que reduïsquen el contingut de sal en els aliments. No obstant això, sense intervencions reguladores que obliguen a reduir la sal, és poc probable que es produïsca una disminució real dels problemes de salut”, afig la professora de Nutrició i Bromatologia de la UMH Marta Beltrá, també primera contribuent a l’estudi. L’experta recorda que el consum elevat de sodi s’associa amb hipertensió, malaltia cardiovascular, dany renal i un major risc de mortalitat.

Segons diversos estudis independents, reduir la ingesta de sodi és una de les intervencions més efectives per a previndre malalties no transmissibles. No obstant això, l’anàlisi realitzada en la UMH evidencia que, amb les iniciatives actuals, no es pot aconseguir l’objectiu de reduir el consum de sodi.

Els investigadors de la UMH assenyalen que la variabilitat entre productes demostra que existeix marge tècnic per a reduir el sodi sense comprometre l’acceptabilitat del consumidor, però que aquestes reduccions, que hui dia són recomanacions no obligatòries, no s’estan materialitzant de manera sistemàtica. El treball apunta a la necessitat de reforçar els marcs reguladors, establir límits obligatoris i ampliar les estratègies de reformulació d’aliments per a complir amb els objectius internacionals de salut pública.

En l’anàlisi de dades ha col·laborat, també, el catedràtic d’Estadística de la UMH Fernando Borrás. Per a l’estudi, s’ha utilitzat la base de dades BADALI, una eina desenvolupada en la UMH per a l’estudi de la composició nutricional d’aliments comercialitzats a Espanya que es pot consultar lliurement per a aprendre a seguir una dieta equilibrada i sana: https://badali.umh.es/

Accés a l’article: Hadid, M.C., Beltrá, M., Borrás, F. et al. “An evaluation of changes in the sodium content of processed foods in Spain: assessing compliance with the 2025 WHO targets”. Eur J Nutr 65, 15 (2026). https://doi.org/10.1007/s00394-025-03861-0