Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata és el títol de la exposició que romandrà de l’1 al 8 d’octubre a l’ECO Espai Cultural Obert de l’edifici Altabix del campus d’Elx de la UMH. El Vicerectorat de Cultura, Igualtat i Diversitat de la UMH acull la mostra, en col·laboració amb AVIVA Elx i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, dins del programa de Diàlegs culturals Elx-UMH.

L’exposició itinerant Francesc Almela i Vives, humanista de l’edat de plata rodarà per tota la Comunitat Valenciana i repassa la vida i la trajectòria literària de l’Escriptor de l’Any 2026. Francesc Almela i Vives forma part destacada de la denominada «generació de 1930». La seua obra poètica, iniciada amb L’espill a trossos (1928) i seguida per Joujou (1933), destaca per un estil clar i una ironia que l’allunya del sentimentalisme present en molts dels seus coetanis. En el teatre, va provar de renovar l’escena valenciana amb obres com L’Antigor (1931), estrenada en el teatre Alkázar. També, va traduir al valencià Lenin: escenes de la revolución russa, adaptació teatral d’una novel·la biogràfica d’Ossendowski escrita en castellà per Josep Bolea, acció que li comportà problemes una vegada acabada la guerra.

En la seua maduresa, va rebre reconeixements institucionals de gran rellevància, com el nomenament com a cronista oficial de la ciutat de València (1963) i el títol de fill adoptiu de la ciutat (1966). No obstant això, esta etapa també es caracteritza per una evolució en el seu pensament cívic i lingüístic, manifestant una oposició crítica a les tesis de Joan Fuster després de la publicació d’El País Valenciano en 1962.