Segons l’informe “Les dones en els premis científics a Espanya 2009-2014”, elaborat per l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues i publicat per la Unitat de Dones i Ciència del Ministeri d’Economia i Competitivitat, el nombre de dones guardonades a penes supera el 10% en algun dels 37 prestigiosos premis nacionals que analitzen. Entre aquests guardons, destaquen els Premis BBVA, Nacionals d’Investigació, Rei Jaume I, Príncep d’Astúries i Premis Lilly. La investigadora Ángela Nieto reuneix tres d’aquestes distincions: Nacional d’Investigació (2019), Rei Jaume I (2009) i Premi Lilly d’Investigació Preclínica (2018).

Fuente: Archivo UMH

La seua rellevant trajectòria científica i el seu reconeixement internacional per les seues investigacions pioneres en l’estudi de la transició epitelial-mesenquimàtica, un procés biològic transcendent en la comprensió de l’origen del càncer i les malalties degeneratives de l’envelliment, ha fet mereixedora Ángela Nieto de l’última edició del Premi Nacional Santiago Ramón y Cajal de Biologia, que s’entregarà el 17 de febrer. Creats en 1982, els Premis Nacionals són el reconeixement més important d’Espanya en l’àmbit de la investigació científica. En tota la seua història, aquests guardons han recaigut en 106 premiats, dels quals només 11 són dones. En la categoria Santiago Ramón y Cajal, només l’han rebut tres dones en les 15 edicions: Margarita Salas (1999), María Blasco (2010) i Ángela Nieto (2019).

La línia d’investigació duta a terme per Nieto ha rebut altres importants guardons com el Premi Carmen i Severo Ochoa (2004), Premi Fundació Francisco Cobos en Investigació Biomèdica (2005); Alberto Sols a la millor carrera investigadora (2008), Reconeixement al Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana (2015), Premi d’Investigació Bàsica en Nefrologia Iñigo Álvarez de Toledo (2016), Premi México en Ciència i Tecnologia (2017).

En els llocs de les reials acadèmies també escassegen les dones. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (2018), en mitjana, només el 11,7% de les butaques d’aquestes institucions, onze en total a Espanya, estan ocupats per dones. El 26 de febrer, Ángela Nieto es convertirà en la sisena dona acadèmica de número en la història de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, fundada en 1847. En el seu discurs d’investidura, la investigadora Nieto explicarà com els embrions ajuden la societat a entendre malalties devastadores.

Ángela Nieto és, en l’actualitat, presidenta de la Societat Internacional de Biologia del Desenvolupament, membre de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO) des de 2000 i membre de l’Acadèmia d’Europa des de 2009. Dirigeix el grup de Fisiopatologia dels Moviments Cel·lulars en Vertebrats en l’Institut de Neurociències UMH-CSIC. La seua línia principal d’investigació és l’estudi de la plasticitat i els moviments cel·lulars, tant durant el desenvolupament embrionari com en patologies de l’adult, incloent-hi la progressió tumoral. Amb una llarga trajectòria investigadora, aquest grup, sota la direcció de Nieto, ha mostrat com la conversió de cèl·lules epitelials en cèl·lules mesenquimàtiques contribueix a la formació de teixits embrionaris, l’adquisició de propietats invasives en tumors, la degeneració d’òrgans per mitjà de la fibrosi o el posicionament del cor a l’esquerra i les seues implicacions en processos patològics.

Autora de més de 130 articles en revistes científiques d’alt impacte, Nieto està entre els investigadors més citats internacionalment en l’àrea de Biologia del Desenvolupament. Doctorada en 1987 per la Universitat Autònoma de Madrid pel seu treball en el centre de Biologia Molecular Severo Ochoa, Ángela Nieto va iniciar la seua carrera postdoctoral en l’Institut d’Investigacions Biomèdiques (CSIC-UAM), estudiant la mort cel·lular programada en limfòcits. En 1989 es va traslladar a l’Institut Nacional d’Investigació Mèdica a Londres (Regne Unit), on va aïllar una sèrie de gens involucrats en la morfogènesi del sistema nerviós, sota la direcció de David Wilkinson. En 1993, es va incorporar a l’Institut Cajal de Madrid i posteriorment es va traslladar a l’Institut de Neurociències, centre mixt de la UMH i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), on du a terme actualment les seues investigacions.