El Vicerectorat de Cultura de la Universitat Miguel Hernández (UMH) ha organitzat les mostres sobre la figura de l’artista pop espanyola Isabel Oliver “Discursos feministes 1970-2022” i “Context i geografia política del pop a Espanya”. Les exposicions es fan a la Sala Universitas i a la Sala Grisa, respectivament, les dues situades en l’edifici Rectorat i Consell Social del campus d’Elx, i romandran obertes al públic fins al 22 de juliol.

Fuente: UMH.

Segons els organitzadors, l’obra d’Isabel Oliver ha demostrat al llarg dels seus 40 anys de trajectòria la necessitat de ser reivindicada com un exponent clau de la modernitat i de l’art feminista espanyol. La seua ha sigut una carrera prolífica com a artista i com a professora de Belles Arts en la Universitat Politècnica de València. La seua obra, amb una forta empremta feminista, va estar durant els anys 70 relegada per les pròpies reticències de les institucions i de les galeries al seu discurs contestatari, així com per la seua condició com a dona artista, en un context històric i social còmplice d’aquestes desigualtats.

La UMH i el Vicerectorat de Cultura pretenen, amb aquesta exposició, continuar amb la posada en valor del treball d’Isabel Oliver i sumar-se a l’esforç que altres centres culturals com la Tate Modern (“The World Goes Pop”, 2015), el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (“Fuera del canon. Las artistas pop en España”, 2019) o l’Institut Valencià d’Art Modern (“A contratemps. Mig segle d’artistes valencianes”, 2018), han realitzat, juntament amb crítiques i historiadores de l’art com ara Isabel Tejeda, qui comissaria l’exposició d’Isabel Oliver, “Discursos feministes 1970-2022”. L’obra d’Oliver s’adhereix principalment al corrent del pop espanyol, el discurs del qual es va caracteritzar per la crítica política a la dictadura franquista, a través de l’humor i la ironia com a recursos i to de la imatge. En Isabel Oliver existeix una línia pictòrica pròxima al pop valencià de l’Equip Crònica (del qual va ser assistent entre 1971 i 1975), que va evolucionar cap a una mena de figuració personal.

L’exposició arreplega, des d’aquests aspectes, algunes de les peces més representatives en la trajectòria d’Oliver, així com un apartat documental referit a l’especificitat del context polític i social de les espanyoles durant la Dictadura i la Transició; entorn en el qual va créixer i es va formar. Amb pintures de la seua sèrie “La dona” (1970-73), en les quals qüestiona el seu paper i la seua representació a través dels mitjans de comunicació durant aquest període històric; o amb peces de les seues sèries paisatgístiques (una mica menys habituals en el pop espanyol) “Paisatges Pop” (1974) i “La mercantilització de l’art” (1975), que combinen estampes bucòliques amb elements de les labors considerades tradicionalment com a femenines i fulls de càlcul empresarial. També compta l’exposició amb referents a la seua sèrie “El joc” (1973), en la qual s’exhibeixen jocs de taula “impossibles”, com a metàfores d’una realitat regida per cartes marcades. També, les pintures que l’artista du a terme en l’última dècada i que reprenen els discursos del seu treball dels anys 70 obrint camí a la crítica de la iconografia femenina en la història de l’art o al paper anul·lador d’autoconsciències de la Secció Femenina de Falange durant la dictadura.

El projecte es completa amb l’exposició “Context i geografia política del pop a Espanya” a la Sala Grisa. Un recorregut per alguns hits de la cultura visual espanyola de les dècades dels 60 i 70; on es va repolititzar l’esfera pública i van emergir discursos reivindicatius antifranquistes des del pop. Les artistes com Isabel Oliver van ser considerades rares excepcions, però van participar en l’articulació de noves fórmules de fer i consumir art.

Aquest projecte s’emmarca dins del conveni de col·laboració subscrit entre el Vicerectorat de Cultura, el Vicerectorat d’Inclusió, Sostenibilitat i Esports i la Generalitat Valenciana, a través de la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, per al foment d’activitats en matèria d’igualtat en la diversitat. Fruit del mateix acord s’han dut a terme els projectes culturals comissariats “Con Tacto. Polítiques i poètiques de la tocabilitat”(Fefa Vila, 2021); “Festa Pagana” (Haizea Barcenilla i Garazi Ansa, 2020); “Pedagogies Feministes. Altres maneres de fer món i Aprenent a ser artistes. Videotutorials feministes” (colektivof, 2019); “Visualitats Diversals” (Belén Romero, 2018); i “El món esquerrà: Gloria Anzaldúa i la seua galeria de pensament” (Rían Lozano, Nina Hoechtl, Julianne Gilland, Coco Gutiérrez-Magallanes, 2018); i “A Revolutionary Love” (Johanna Caplliure, 2017).  

Doctora en Belles Arts i catedràtica de la Universitat Politècnica de València, Isabel Oliver (València, 1946) inicia la seua trajectòria professional durant els anys setanta, període en el qual comença a experimentar amb la pintura figurativa amb la qual signarà la majoria de les seues obres i durant el qual experimenta influències d’Equip Crònica. Oliver treballarà amb una iconografia inèdita sobre la situació i la imatge de les dones en la història de l’art i en la societat espanyola, en sèries com les referides: “La dona”, “El joc”, “De professió”, “Sus labores”, “Paisatges Pop”, “La mercantilització de l’art” i més recentment, en sèries com ara “Passejos pel museu”, “Amb memòria”, “Recintes privats” i “Espai públic”, entre d’altres.

Per la seua part, Isabel Tejeda (Madrid, 1967) és crítica, comissària i catedràtica de la Universitat de Múrcia. Ha publicat assajos i articles per a museus com el MNCARS, l’IVAM, el MEIAC, el MUSAC, el SMS Contemporània de Siena (Itàlia) o el Museu de la Universitat de Nebraska (els EUA). També, ha comissariat exposicions en centres d’art com el Cercle de Belles Arts, el MUA, la Principal Tabacalera, l’IVAM, la National Gallery d’Escòcia o la Fundació Mapfre. Recentment, ha sigut guardonada amb el Premi Juana Francés d’Arts Plàstiques i Visuals de la UMH.